Salvador Juncà

1. QUAN ÉS HUMÀ UN ÉSSER HUMÀ?

1 HUMA CW

a càrrec de Salvador Juncà

No és fàcil per a nosaltres, humans del segle XXI, d’amollar la nostra existència a un marc conceptual i mental que ens sigui prou confortable i útil per a la nostra pervivència. La velocitat dels canvis ens deixa descavalcats i amb el risc de quedar-ne marginats. En aquestes condicions, el nostre cervell reacciona amb por, s’aferra a solucions caducades i oblida el pensament objectiu.

Per ajudar-nos a resituar i comprendre les nostres condicions de vida, les nostres possibilitats i el futur que podem deixar als nostres descendents, es proposa aquí una reflexió al voltant de quatre temes:

1.- El “fenomen humà” com a producte de la vida. (Com funcionem)
2.- Les cultures com a expressió del programa genètic. (Què aprenem a fer)
3.- Claus de la creativitat i la llibertat. La qualitat especial dels humans per a
experimentar i modificar els hàbits culturals.
4.- Dissenyar valors i finalitats viables: una aproximació axiològica per a la cultura de
les “societats del canvi continu”.

Del 9 d’octubre al 6 de novembre
5 dilluns, de 18:00 a 19:30 h.
Aportació: 75 €

Nom *

e-mail *

Telèfon

SOBRE EL SEMINARI  “QUAN ÉS HUMÀ UN ÉSSER HUMÀ?”

Llegia aquest estiu uns quants llibres dels que reclamen calma i temps per  ser païts. La meva dèria són els temes de divulgació científica i aquest any m’he dedicat a un tema del que en sé poc: la biologia, l’evolució, la vida en definitiva. En general són lectures (1) que demanen canviar de punt de vista, vull dir, demanen abandonar la nostra visió immediata i quotidiana per passar a observar la realitat des de…”més amunt” (o des de la seva profunditat, que ve a ser el mateix encara que després costa de lligar-ho amb el què ens passa en el dia a dia). Aquesta mena de lectures -de la mà d’autors solvents- acaben per plantejar-me preguntes d’aquelles que han generat al llarg del temps un guirigall de respostes vingudes de totes les èpoques i tradicions però que, al final, només poden ser contestades en l’interior de cada ú després de temps de dedicació i experiència.

Així doncs, és perquè a la nostra vida real, social, històrica, tot sembla més caòtic i ingovernable que emergeix la necessitat permanent d’actualitzar  aquelles preguntes: som els humans capaços d’entendre i gestionar una realitat tan complexa? Una realitat que va des del canvi climàtic a la progressiva desigualtat econòmica passant per la intrusió de noves tecnologies que han canviat el nostre paradigma de supervivència? A on anem? Sabem realment qui som i què podem fer o saber? Quines finalitats podem desitjar i amb quins valors ens hem de relacionar? Com es troben els valors i les finalitats en societats de creació contínua de coneixement que mai abans s’han donat sobre aquesta terra?

Aquestes i altres qüestions són les que van surant al llarg de la proposta de seminari que aquest any presentem al CETR sota el títol (una mica pretensiós) de “Quan és humà un ésser humà?” (2). Es tracta de fer una reflexió que no és nova, però que cada cop es revela com a més urgent, sobretot per a aquells que se senten incòmodes en la sensació d’anar encaminats cap a l’abisme sense entendre el per què i  si podem fer res per a evitar-ho. És evident que un senzill seminari no és la resposta, però és un petit pas perquè cada ú pugui trobar la seva de resposta, per a entendre i canviar per dintre abans de voler “canviar el món de fora” (si és que es pot!).

Tal com ja fa temps que ho hem anat entenent, de primer ens caldrà de fer una lectura actual d’allò que se suposa que som i d’allò que podem arribar a ser tot preguntant-nos coses com ara: Quins són els nostres condicionaments i de quina llibertat disposem? Podem fiar-nos de la nostra subjectivitat o serem en un moment o altre substituïts per intel·ligència artificial?  Amb quina qualitat podem transcendir els nostres límits per crear condicions noves de vida? Podem prescindir o no de relats que ens facin “creure” en el sentit de la nostra presència en aquest món? Podem canviar  els valors i la finalitat de viure de la nostra espècie?  I què hi diu la ciència de tot plegat? Ens trauran la ciència i la tecnologia les castanyes del foc? Podem (o hem de) escoltar les paraules ancestrals de saviesa que ens han legat els mestres de diverses tradicions?. Potser el temari, dit així, sembla tan pretensiós com el títol del seminari. Però es tracta de començar i que després cada ú faci via com més li plagui.

Salvador Juncà. Curs 2017-2018

(1) Yuval Noah Harari (“Sapiens”, “Homo Deus” ), S. Mukherjee (“El gen”), Lynn Margulis i Dorion Sagan (“Què és la vida?”), Carles Comas (“Poder, economía y valores”), Thomas Piketty (“El capital al segle XXI”).

(2) Del 9 d’octubre al 6 de novembre, de les 18 a les 19,30 del vespre al CETR.