José Manuel Bobadilla

13. L’ANARQUISME DES DE L’EPISTEMOLOGIA DE CORBÍ

13 ANARQUISME

a càrrec de José Manuel Bobadilla

L’anarquisme al S.XXI pot jugar un paper molt important en la construcció de les Societats del coneixement, en aquest cicle veurem quins aspectes de l’anarquisme son útils per a l’edificació d’aquestes noves societats. El cicle constarà de quatre sessions que giren en torn de diferents temes, com ara:

  1. La necessitat de ser i fer societat
  2. L’individu i la col·lectivitat
  3. La tecnologia al servei de la vida
  4. La dimensió absoluta de la realitat

23 i 30 de gener i 6 i 13 de febrer de 19:00 a 20:00 h.

Aportació: Sessió: 5 € Curs: 15 €

Nom *

e-mail *

Telèfon

[recaptcha]

Durant aquest curs es plantejaran diferents qüestions sobre el pensament anarquista que es va anar construint des del segle XVIII i XIX. Aquest no planteja ser un curs sobre nous plantejaments anarquistes, sinó una revisió dels postulats bàsics d’aquest pensament. Especialment es realitzarà una revisió dels seus posicionaments o plantejaments antropològics i epistemològics, sobretot en relació a les nocions de “naturalesa humana”, “el materialisme” i la construcció del seu coneixement. Un cop revisades aquestes nocions es presentaran les noves concepcions epistemològiques i antropològiques de l’animal humà i una vegada presentades aquestes noves construccions sobre l’individu i el seu món començarem a analitzar i revisar algunes idees anarquistes com: la necessitat de ser i fer societat, el dualisme de individualitat i col·lectivitat, presentar que els plantejaments anarquistes sí estan a favor del desenvolupament tecnològic i mostrar com l’anarquisme teòric, sense saber-ho, ha exposat idees sobre una dimensió solta de tota concepció lingüística, una dimensió absoluta que és una dimensió que tot sistema religiós des dels seus orígens ha segrestat fent que aquesta dimensió quedés sacralitzada per a uns i oblidada per tot pensador/a anarquista. Aquest últim punt plantejarà un debat sobre com els corrents de pensament anarquista s’han enfrontat sempre a la religió sense caure en el compte en la necessitat històrica d’aquests sistemes simbòlic-culturals. Potser aquesta darrera idea sigui la que més controvèrsia i problemes pot causar dins les mentalitats anarquistes. Però també mostrarà com el desenvolupament de les cultures s’ha forjat sempre al voltant de les formes de sobreviure en què la nostra espècie s’ha trobat i per tant cal tenir present que el model teòric anarquista és també una construcció simbòlic-cultural propia de societats industrials i no, com el filòsof rus Kropotkin va dir, l’essència de la vida mateixa.

Aquest curs ha de complir una premissa anarquista postulada per la pensadora i activista àcrata Emma Goldam, que va dir: “l’anarquia és l’única filosofia que repta a l’home [espècie humana] a pensar”. Amb això es vol dir que aquest curs pretén fer pensar a les persones afins a aquesta ideologia i a les persones que desconeixen aquest pensament, retarles a qüestionar-se el que sempre han entès per “normal” per “natural”, fer-los veure que tot el nostre món és una construcció que està en la nostra ment, que pot canviar-se i que ha de canviar-se, però no mirant i adaptant formes del passat, sinó aprenent d’aquest passat i adaptant-lo als dies d’avui.

Per tant el que s’intentarà fer en aquest curs és presentar un anarquisme afí al segle XXI, un anarquisme viu, mòbil, canviant, dinàmic. Ha de quedar clar que això no és un intent de crear un anarquisme que privi de la lectura dels textos clàssics d’aquesta filosofia, sinó que és un intent d’adaptar l’anarquisme del XVIII al món del segle XXI, a part d’oferir una eina per a totes aquelles persones que decideixin, a partir de realitzar aquest curs, endinsar-se en el pensament anarquista. També és un repte, com ja s’ha remarcat, per a totes aquelles persones anarquistes que pensen que l’anarquisme clàssic és i ha de continuar sent tal com ho van expressar diferents autors/es en els seus inicis.