Marià Corbí «No tenemos nada que hacer en esta hermosa Tierra, en este pequeño y maravilloso planeta; no tenemos otra tarea que cumplir que vivir para reconocer toda la maravilla que nos rodea. Vivimos para tener la posibilidad de reconocer. Reconocer es testificar que hemos visto y sentido lo que está frente a nosotros. Reconocer es decirle a todo que hemos advertido su presencia, que hemos visto su esplendor, su belleza, su inmensidad y que nos hemos maravillado de su existencia y la hemos amado. Ese es nuestro destino. Somos una chispa de luz que salta del fuego de la tierra, ilumina por unos instantes lo que le rodea y se apaga volviendo otra vez a la tierra. Hay chispas de luz grandes y pequeñas; brillantes e intensas o más tenues y débiles. No se nos pide que seamos lumbreras ni soles; no se nos pide que nuestra luz sea cegadora; sólo se nos pide que seamos lucidez y reconocimiento.» (p.176)
3. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA
17. De la mateixa manera que en veure una corda desconeguda hom pot pensar que veu una serp o altres objectes, així succeeix amb l’Ésser, que s’imagina de formes diferents.
18. Quan es comprèn la veritable natura de la corda, totes les il·lusions generades arran d’ella s’esvaeixen. I sobreviu la certesa de que allí no hi ha cap altre cosa fora de la corda. De la mateixa manera la certesa que es genera en prendre consciència de l’Ésser.
30. L’Ésser que apareix com a diferent dels objectes i les diferents coses, en realitat no és pas diferent. Qui en veritat posseeix la comprensió sabrà interpretar els diversos significats sense dubtar.
31. Com el somni i la il·lusió, com una ciutat sorgida d’entre els núvols, així és aquest univers irreal pels ulls del savi que comprèn els Vedes.
32. No hi ha dissolució ni creació. Ningú és esclau ni lluita per a salvar-se. No hi ha ni aspirant a l’alliberament ni alliberat. Aquesta és la veritat suprema.
33. L’Ésser es concep al mateix temps com objectes irreals de la percepció i com a no-dual. I els mateixos objectes es perceben en la no-dualitat. Per tant, la no-dualitat és la plenitud.
35. Els contemplatius, els que comprenen els Vedes i són lliures de desigs, por i passió, veuen l’Ésser, l’U sense segon, més enllà de tota imaginació, sense la multiplicitat del món fenomènic.
36. Quan s’ha conegut això, cal fixar la consciència en la no-dualitat. I després d’haver vivenciat aquesta no-dualitat, cal comportar-se no essent res.
38. Al haver entès la veritat tant pel que fa a l’interior com pel que fa a l’exterior, s’arriba a la unitat amb la veritat sense allunyar-se ja mai més d’ella.
(selecció extreta del llibre CONCIENCIA Y REALIDAD. LA MANDUKYA UPANISHAD CON LAS KARIKA DE GAUDAPADA Y LOS COMENTARIOS DE SANKARA. Introducció , comentaris i traducció de Consuelo Martín Ed. Trotta.
Text fonamental del corrent Vedanta Advaita que aborda la no – dualitat de la realitat El mateix Gaudapada diu a 1.18 “Les idees de multiplicitat que algú imagina, es poden fer desaparèixer. Aquesta explicació (obra) té per objectiu facilitar aquest ensenyament. Quan es descobreix la última veritat, la dualitat no existeix”. (Els termes utilitzats en el text com Ser, Real, Absolut, Brahman apunten a “allò existent quan deixem d’interpretar-lo”, per això aquests termes fan referència directament a la “veritat de la realitat”.)
vegi’s també
 Adi Shankara |
 |
Vedānta
Relacionats
