Consuelo Martín

4. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA

UserFiles/Image/concienciayrealidad 4.jpg

 

 III. La no-dualitat.

1. L’aspirant que es dedica a exercicis devocionals es manté lligat al Brahman manifestat, mentre imagina que abans de la creació tot era Brahman immanifestat. Aquell qui admet això té una visió limitada de la veritat.

2. Res s’ha originat enlloc encara que sembla existir.

3. Es diu que el Ser (Âtman) es semblant a l’espai, i el éssers individuals (Jîva) als espais limitats que contenen les gerres. Així l’Ésser pren la forma de les diferents coses tal com ho fa l’espai en les gerres. Aquest és un exemple per explicar el manifestat.

 

 


4.
De la mateixa manera que els espais continguts en les gerres, quan aquestes es destrueixen, tornen a reabsorbir-se en l’espai indiferenciat, així també els individus es fonen en l’Ésser.

6. Encara que les formes, les accions i els noms són diferents, no hi ha cap diferència
en l’espai. I la conclusió és la mateixa quan ens referim als éssers individuals.

7. De la mateix manera que l’espai contingut en una gerra no és ni un efecte ni una part de l’espai indeterminat, tampoc l’individu és un efecte o fragment de l’Ésser suprem.

9. Quan al naixement i la mort o el pas d’un estat a un altre, a través de la seva existència en múltiples cossos, l’Ésser no es diferencia gens de l’espai.

13. L’Ésser (Âtman) i l’ésser humà (Jîva) són considerats idèntics. I la diversitat és condemnada per les escriptures. L’única cosa veritable i raonable és la no-dualitat.

14. La distinció entre l’ésser individual i l’Ésser suprem descrita en els textos vèdics que es refereixen a la creació de l’univers s’ha d’entendre en sentit figurat, ja que descriuen allò que seria la creació partint d’un punt de vista dual. No té sentit considerar-la real.

24. En alguns passatges espirituals llegim: “En l’Ésser no hi ha diversitat”, “Déu, Indra, es produeix per il·lusió. I és per il·lusió (maia) que el que és extern sembla múltiple”.

26. Totes les idees que tracten de descriure l’Absolut es neguen en “no és ni això ni això” a causa de la naturalesa inaccessible del que és etern.

27. A causa de la il·lusió i no des de la visió de la veritat, allò que és etern sembla néixer. Afirmar que aquest naixement és real és acceptar que neix allò que ja és.

29. En el somni la ment actua per màgia per tal de representar una aparença de dualitat.
El mateix succeeix en l’estat de vigília, on per mitjà de la il·lusió la ment es divideix en dos.

30. No hi ha cap dubte que en el somni la ment apareix com a dual tot i ser una. Per la mateixa il·lusió aquesta ment única apareix com a dual.

31. Totes les coses, les animades i les inanimades, són percebudes per la ment i no són sinó la pròpia ment. Perquè quan la ment es para en el seu treball mental, l’experiència múltiple ja no es percep més.

32. Quan la ment deixa de pensar perquè ha descobert la veritat de l’Ésser, aleshores la ment deixa de ser ment. I en no tenir més objectes de coneixement s’allibera de l’acte de conèixer.

36. L’Absolut, Brahman, és etern, sempre despert i no té nom ni forma, és resplendent i omniscient. Per això davant d’ell no existeixen prescripcions ni normes de cap mena.

39. Aquest ioga, aquesta unió sense contacte, és difícil de comprendre fins i tot per a molts ioguis. Perquè aquests ioguis veuen por allà on no n’hi ha i s’espanten.

43. En recordar constantment que totes les coses van acompanyades de sofriment, la ment es retirarà de les diversions que sorgeixen del desig. I en tenir sempre present que totes les coses no són res més que l’Absolut no-nascut, es deixarà de veure allò nascut (com real).

48. Cap ésser individual no ha nascut, perquè no hi cap causa que el produeixi. Aquesta és la veritat suprema. Res no ha nascut mai.


(selecció extreta del llibre CONCIENCIA Y REALIDAD. LA MANDUKYA UPANISHAD CON LAS KARIKA DE GAUDAPADA Y LOS COMENTARIOS DE SANKARA. Introducció , comentaris i traducció de Consuelo Martín Ed. Trotta.

Text fonamental del corrent Vedanta Advaita que aborda la no – dualitat de la realitat El mateix Gaudapada diu a 1.18 “Les idees de multiplicitat que algú imagina, es poden fer desaparèixer. Aquesta explicació (obra) té per objectiu facilitar aquest ensenyament. Quan es descobreix la última veritat, la dualitat no existeix”. (Els termes utilitzats en el text com Ser, Real, Absolut, Brahman apunten a “allò existent quan deixem d’interpretar-lo”, per això aquests termes fan referència directament a la “veritat de la realitat”.)

vegi’s també

Adi Shankara

 

Vedānta