Jaume Agustí i Cullell

5. LES CAPACITATS CREATIVES CONSTITUTIVES DE LA PLENITUD HUMANA

5 CAPACITATS CW CAT

a càrrec de Jaume Agustí

La gran oferta de qualitat de vida que ens fa el món tecnocientífic en què ens ha tocat viure, coincideix per primera vegada a la història amb allò que ens fa veritablement humans: el cultiu de les nostres capacitats creatives innates. En aquest curs em centraré en cinc d’aquestes: l’interès que va de la curiositat a l’amor; la comunicació que va del traspàs d’informació a la implicació mútua; la cooperació que va de la col·laboració al servei mutu, la investigació que va de qüestionar a crear coneixement; i el desaferrament que va de l’abstracció a la llibertat creativa. Conscients dels vents a favor i en contra, no hauríem de deixar escapar aquesta possibilitat que permet passar de viure de produir –se n’ocuparan cada cop més les màquines– a viure d’investigar
i crear en tots el àmbits de la vida. En aquest curs intentaré mostrar com assumir aquesta gran responsabilitat.

12, 19 i 26 d’abril i 3 de maig (dates provisionals)
4 dijous, de 19:30 a 21:00 h.
Aportació: 60 €

Nom *

e-mail *

Telèfon

Les capacitats creatives constitutives de la plenitud humana

“La millor manera de predir el futur és crear-lo”.

Abraham Lincoln

 

Objectiu

Impulsar el cultiu de la creativitat com constitutiva de la condició humana, com allò  que ens fa  realment humans. És la nova forma de vida de la humanitat. Un model de vida eficient i feliç, a  l’abast de tothom, individus y col·lectius, cadascú segons el seu àmbit d’acció, cultura,  possibilitats i circumstàncies.  Encara que això sona a utopia, intentaré mostrar que és una necessitat de supervivència en el mon actual: la creativitat és innata, eficaç per afrontar el canvi continu i font de felicitat tal i como testimonien tants i tants creadors.

Presentació 

Hi ha un dèficit de comprensió del present moment històric. Això porta al desànim. Em deia  un amic enginyer i activista social: “la societat que veig m’agrada cada dia menys. Veig una  direcció social basada principalment en l’egoisme, i la falta de col·laboració mútua. Aquesta  orientació es palesa des de els alts nivells polítics de la UE, fins a nivell municipal. “Ens cal dons entendre el moment que vivim de transició entre  dos formes de vida”

Transició cultural 

Una transició des de: 1) una forma de vida productiu industrial, on el benestar és entès com capacitat de consum, amb una organització jeràrquica, on unes elits concentren el poder i decideixen en benefici propi, vers: 2) una forma de vida creativa i organitzada subsidiàriament, amb el poder distribuït, on cada col·lectiu assumeix el grau  d’autonomia i poder del que pot respondre davant els altres col·lectius. El benestar ja no pot basar-se en un consum insostenible a nivell mundial sinó en l’exercici de les nostres capacitats. Per fer be aquesta  transició cal preguntar-se quines son aquestes capacitats i com el seu exercici és font de benestar.

¿Què ens fa humans? 

Una possible resposta son las Capacitats Creatives Constitutives del ser humà, CCC, que heretem tots genèticament. Enunciades breument son: interès, comunicació, cooperació, investigació i alliberament. Conjuntament constitueixen la intel·ligència creativa, que visualitzo com una  ma, on el dits serien les diferents capacitats. Cada una va des d’un grau de desenrotllament  mínim a un de màxim. Presentades breument son:

1) L’índex és la capacitat d’interessar-se; aquest dit ens indica allò que és important, que ens  motiva i orienta. Va des dels instints, a la curiositat, als valors fins a l’amor.

2) Dit mitger, l’eix de la ma creativa.  És la capacitat de parlar, de la comunicació semiòtica. Va  de la transmissió d’informació fins al compromís, la implicació amb els altres .

 

3) Dit de Panel, el de la capacitat de cooperar a través de diferents formes col·lectives: en el  passat aquestes foren jeràrquiques, concentrant el poder en poques mans, però en  l’actualitat han de ser subsidiàries, distribuint el poder entre els diferents agents socials, des de  l’individu fina a l’ONU, passant per la família, associacions, institucions, municipis etc.. Va des del  conviure, a formar equips de tota mena, fins al servei mutu.  Aquets cooperació s’estén al tenir cura del nostre entorn.

4) Dit menut, la capacitat d’investigar, la que fins a l’era moderna havia crescut molt poc, però  que actualment és imprescindible en tots els àmbits de la vida. Va de la capacitat d’aprendre a  la de crear passant pel qüestionar.

5) El polsa, la capacitat d’alliberament, la capacitat de no quedar sotmès a res. La capacitat de posar distància objectiva, àdhuc envers els nostres sentiments i pensaments. És el dit que fa pinça amb els altres  dits i així son realment potents, eficaços i flexibles . Va de l’abstracció fins a la llibertat  creativa.

Interdependència

Aquestes cinc capacitats creatives son dinamisme creatiu pur a potenciar a través del seu exercici. És molt important entendre la interdependència d’aquestes capacitats. Sense ella la creativitat degenera donant  fruits ben amargs com la guerra. A continuació en dono un tast d’aquesta interdependència.

1) L’interès es desenrotlla en la comunicació i cooperació. Per fer-lo conscient necessita  la  investigació sobre les pròpies motivacions, i sense l’alliberament es egoista i poc eficaç; sense aquest tampoc pot assolir el grau d’amor.

2) La comunicació sense interès, cooperació i investigació esdevé banal; y sense alliberament  no  és confiada ni s’implica amb els altres.

3)  La cooperació es basa en la comunicació y no es possible sense interès comú; sense investigació no es creativa, i sense alliberament cau en la rivalitat, el conflicte fins i tot la guerra. Ni assoleix  el seu màxim grau, el del servei a l’altre.

4) La investigació no es possible sense curiositat o interès y comunicació confiada; i donada la  complexitat del mon actual, necessita ser feta en equip ; i sense alliberament la investigació  en equip resulta difícil i poc creativa.

5) L’alliberament exigeix un gran interès fins l’amor a la realitat, i també investigar-se un  mateix, en comunicació amb mestres i en comunicació i cooperació dins un grup i amb tota la  societat.

Aliats u adversaris

Per cada una d’aquestes capacitat veurem els seus aliats, adversaris i els obstacles, interns i  externs, al seu desenrotllament, y posarem l’èmfasi en els seus fruits de pau i felicitat.  Per exemple, el poder d’imposició és un adversari i la nova educació un aliat necessari.