Salvador Juncà

6. L’ABC DE LA QUALITAT HUMANA: qui som, qui podem ser?

6 ABC CW CAT

a càrrec de Salvador Juncà

El silenci és la porta, el fonament d’una vida de veritable qualitat humana. Podem triar entreviurerepetintmodels mentals i patrons de comportament apresos; o bé assolir una major comprensió i interès per tot, en un procés alliberador, d’autèntica maduració en tot allò que ens fa ser més humans. I és en el silenci on trobem recursos. No parlem de recursos terapèutics ni d’autoajuda: parlem de les bases antropològiques de la qualitat humana. Com pensar-la? Quines possibilitats de desenvolupament tenim entre mans? Una reflexió que ens permetrà comprendre l’abast personal i social del cultiu de la qualitat humana: una necessitat i un repte.

7 i 14 novembre
2 dimecres, de 19:00 a 20:30 h.
Aportació:  25 €

Nom *

e-mail *

Telèfon

L’ ABC DE LA QUALITAT HUMANA  (Sessions del 7 i 14 de novembre)

La Qualitat Humana (Q.H.) no és una invenció esotèrica. La podem captar per experiència personal quan de veritat ens enfrontem a la seva subtilitat.

També podem parlar-ne, estudiar-la amb les paraules que ens pot oferir la ciència (des de l’antropologia, la psicologia, les neurociències i les ciències socials).  Serà un coneixement incomplet però podem arribar a entendre les causes biològiques de la  Q.H. i la seva funció en l’evolució de l’espècie.

Com també es pot rastrejar la seva presència i els seus efectes en la vida de tants homes i dones, alguns dels quals anomenem “savis”, precisament pel seu exemple en la vivència de la Q.H. D’ells podem sentir què vol dir ara i què ha volgut dir des de temps immemorials el cultiu de la Q.H. si estem oberts a entendre el seu llenguatge simbòlic, i sovint paradoxal,  a l’hora de referir-s’hi.

No és, doncs, difícil parlar-ne. Però no és fàcil esdevenir en la pràctica quotidiana persones “de qualitat”. Les lectures científiques o històriques no serveixen de gaire si no hi ha un seriós intent de canviar i créixer interiorment. Potser a la majoria ja ens està bé les coses com estan, ja acceptem la nostra condició limitada a les necessitats més temporals i fa mandra de bellugar-se cap a … on?

Cal afrontar els fets, com ara que som només uns vivents que manifesten d’una manera efímera la vida amb totes les seves contradiccions, encara que això es visqui com una mena d’esclavatge, que sovint ens rosega la indignació de la pròpia condició sofrent, que anhelem una altra cosa per donar sentit de plenitud a la nostra vida…

Per als que vivim amb algun d’aquests sentiments, hem  de saber que només tenim un laboratori per a experimentar solucions que és el propi organisme (cos-cervell- ment), que no hi ha dreceres per vies de credulitat imaginada,  que no hi ha seguretats en el resultat però només hi val la pròpia dedicació, que només hi ha un camí i que l’anomenem  Qualitat Humana.

Ja hi ha massa paraules i les paraules tot ho emboliquen. Què és la Q.H. i com es cultiva, com s’hi aprofundeix, sembla difícil i complicat. Però els qui han aconseguit aquesta saviesa poden dir coses com aquesta:

                                                                                         “Com n’era de senzill i poderós tot plegat!
Tot és senzill i poderós.”

                                                                                                    Geneviève Lanfranchi. (Diari, 1968)

Salvador Juncà