Skip to content

Cristino de Vera: el silenci del pintor

Selecció de pensaments del pintor Cristino de Vera (Tenerife, 1931) a partir dels articles, entrevistes i altres textos que recull el llibre: La palabra en el lienzo. Tenerife, Servicio de Publicaciones de la Caja General de Ahorros de Canarias, 2006. 286 p.   . LA PALABRA EN EL LIENZO. Cristino de Vera Sólo espero pasar por esta vida con la necesaria paz para poder seguir trabajando... procurar dar mi modesto caudal de poesía a los hombres. Y si no un héroe, ser, como decía Machado, un hombre bueno en el más sencillo sentido. No envanecerme de nada y tener un gran sentido de humildad y comprensión para todo aquello que miro, siento y me rodea. (108) En la vida hay que saber ver los misterios, pero también ser consciente de la comedia humana, nuestra pequeñez. Con lo corta que es la existencia, no sé cómo puede haber gente atrapada en…

Llegir més

Els set coneixements necessaris per a l’educació del futur. Edgar Morin

Com educar per un futur sostenible? L'evolució cap a canvis fonamentals dels nostres estils de vida i els nostres comportaments exigeix una revisió de l'educació, ja que un dels reptes més difícils és el de modificar el nostre pensament de manera que faci front a la creixent complexitat, la rapidesa dels canvis i la imprevisibilitat que caracteritzen el nostre món. S'imposa doncs la reformulació de les polítiques i programes educatius, mantenint la mirada dirigida a llarg termini, cap al món de les generacions futures, conscients de la responsabilitat vers elles. En el marc d'aquesta reflexió, la UNESCO va encarregar un informe a Edgar Morin (1921) que va respondre amb l'estudi: Els set coneixements necessaris per a l'educació del futur. Aquest treball va ser publicat en francès el 1999. L'editorial Paidós es va fer càrrec de l'edició castellana (2001). Posteriorment el document s’ha difós gratuïtament a través dels webs de les…

Llegir més

Intentar comprendre el món

Adam Zagajewski, poeta y ensayista polaco. Pasó fugazmente por Barcelona para participar en el ciclo Europa eslava y su literatura (CaixaForum). Considerado por muchos una de las voces contemporáneas más relevantes, ha vivido en París y en EE. UU., pero jamás ha abandonado su lengua polaca. Para él, la poesía es la búsqueda de resplandor, ese algo que hay más allá de las palabras: "...Se transmite alguna experiencia que está antes de las palabras, ¿cómo?..., a través de los agujeros que hay en las palabras".
Llegir més

LA MÚSICA Y LA DIMENSIÓN NO DUAL DE LA REALIDAD

              Antes de hablar de la música y la cualidad profunda humana, la “espiritualidad” de nuestros antepasados, empezaré hablando de la belleza.             La verdad espiritual no es ninguna formulación, es la verdad del no-dos, por tanto más allá de toda formulación. Desde el punto de vista de la objetivación, de la formulación, de la posibilidad de acotación, de definición, es una verdad vacía. Es noticia, es certeza, pero no es ni noticia ni certeza de nada ni de nadie, porque se sitúa más allá de las categorías de sujeto, objeto, individualidad.             Esa verdad, no es una verdad entre otras, es la Verdad, la roca sólida e inconmovible del conocer silencioso, del sentir silencioso y de la certeza silenciosa. Les llamo silenciosos porque son firmes como ninguna otra firmeza, pero callados, informulables, indecibles. Su indicibilidad no es a causa de su oscuridad, sino a la potencia de su…

Llegir més

Glops de la meva set

Jaume Esteve Gilabert   Solstici Feia tant de temps que et buscava que vaig arribar a creure que no existies que tot plegat, el que jo cercava era un feix de somnis i falsies. Però un cop més la vida deixa petit el conte. I la sort es vesteix amb l’aura del prodigi. Ets!... i la teva presència ho canvia tot, com si fos un nou solstici!   Superàvit A la meva edat és bo fer testament i com que no tinc el que diríem: gran cosa, enllestirem aquest tema ràpidament, repartint el poc cabal que es disposa. Lliuro a la mar el més pur dels anhels; i als cims la meva fe i reverència. Torno al desert, l’enyoranza dels seus cels. I a les flors el que em queda d’innocència. Li deixo a la nit la gentil tendresa. I al vent la sempre canviant follia. La verge neu, que…

Llegir més
Back To Top