L’insondable Silenci De L’univers De Vermeer

L’insondable silenci de l’univers de Vermeer

Josep Mª Lozano

(publicat a  http://www.josepmlozano.cat -23/12/2013-)  Així resumeix Taylor el llegat d’aquest pintor que en el seu temps va vorejar el fracàs i va tenir un reconeixement més que relatiu, i que avui, tot just amb tres dotzenes de quadres, no deixa mai de fascinar-nos, provocant-nos alhora quietud i inquietud. Perquè hom ha parlat, potser precipitadament, de l’enigma de Vermeer. Ho podem acceptar amb una única condició: l’enigma no és pròpiament de Vermeer, sinó que Vermeer despulla l’enigma que cadascú és per a si mateix, i, alhora, ens hi apropa i ens hi confronta. Potser ens costa d’entendre que aquest enigma està directament vinculat al que en podriem dir la banalitat dels temes que tracta. Al capdavall, Vermeer va fer fonamentalment pintura de gènere, sense grans innovacions ni en temes ni estil respecte els seus contemporanis (Fabritius, de Hoogh, ter Borch, Metsu...) que ens han deixat quadres excel·lents. Vermeer és universal perquè…

Llegir més
Així Va Començar Tot

Així va començar tot

Jürg Schubiger - Franz Hohler

Amb llibertat i sentit de l'humor, deixem que les eternes preguntes facin volar la nostra imaginació prenent formes insospitades ... com ens ensenyen a fer Jürg Schubiger i Franz Hohler (al llibre: Así empezó todo. 34 historias sobre el origen del mundo. -Anaya-), un recull de petits relats que subratllen com és de sorprenent l'existència, la condició humana, la parla ... amb humor i sensibilitat! Un exercici que ens pot ajudar a acostar-nos amb una mirada més fresca i receptiva als venerables textos simbòlic mítics de la humanitat. Com a mostra, una petita selecció. La creación Al principio, sólo existía Dios. Un día recibió una caja de madera llena de guisantes. ¿Quién se la podía haber mandado? Desde luego, él no conocía a nadie más. Aquel asunto le daba mala espina, así que dejó la caja –es decir, la dejó flotando- en el lugar donde la había encontrado.            Siete…

Llegir més
Joana Raspall, Petits Grans Poemes D’una Dama Centenària

Joana Raspall, petits grans poemes d’una dama centenària

Joana Raspall

Amb una petita tria dels seus poemes, ens sumem a la celebració dels 100 anys de Joana Raspall, a qui cal agrair molt especialment haver enriquit el fons de poemes per a petits i joves oients i lectors. Bibliotecària i lexicòloga, és autora d’una fructífera obra en diversos àmbits (poesia, narrativa i teatre, tres diccionaris -el de sinònims, locucions i frases fetes, i el d'homònims i parònims).  -Joana Raspall moria el 3 de desembre, 2013- Marxaré d'aquest món com qui sols deixa un somni i es desperta a la calma eternal d'un gran dia on no s'enyora res -ja que res no es tenia- fora l'amor dels vius... ... si és que algú ens estimava. (Fragment de No veuré mai,  del llibre Jardí vivent) LA CASETA La lluna és de plata El sol és d’or fi. M’he fet una casa Just a mig camí. Sense tu saber-ho cada dia hi…

Llegir més
Sentir La Presència Plena De Les Coses. Lectura De Poemes

Sentir la presència plena de les coses. Lectura de poemes

CETR

(textos llegits a CETR, durant l’acte de final de curs 2012-2013) "Quan el veure s’interessa profundament per allò que mira, s’intensifica, es refina i llisca cap el sentir fins a arribar a viure l’existència mateixa de la cosa que veu. Aquesta manera de sentir i viure l’existència de l’altre és una manera peculiar de comprensió. L’interès metamorfosa el coneixement en sentir i en amor."  Hem volgut que el fil conductor d’aquesta lectura de poemes fos aquesta actitud d’interès per tota cosa... Quan el veure s’interessa profundament per allò que mira, s’intensifica, es refina i llisca cap el sentir fins a arribar a viure l’existència mateixa de la cosa que veu. Aquesta manera de sentir i viure l’existència de l’altre és una manera peculiar de comprensió. L’interès metamorfosa el coneixement en sentir i en amor. El camí interior és el camí de la transformació que es necessita per fer-se apte per…

Llegir més
Sentires Sobre La Vida Y La Muerte

Sentires sobre la vida y la muerte

Marià Corbí

Fragment del Pròleg de Sentires (Bubok, 2013). Tota reflexió sobre els fenòmens axiològics humans acaba enfrontant-se a la gran qüestió de la vida i la mort. Les pàgines que segueixen parlen molt de la mort, però no pas com la pitjor calamitat que li pot passar a un vivent. La mort és la gran reveladora del misteri de l'existència humana i de tota existència. Però perquè la mort es manifesti com la “pietosa desvetlladora” d'aquest misteri i com a amiga de la meravella d'aquest món esplendorós, cal prendre-la amb tota la seva brutal duresa, sense cap mitigació.La mort i la bellesa de la dolça vida no són enemigues sinó germanes i aliades, són les dues cares de la realitat i així es manifesten.  Escolta'n una tria:  Poemes amb MozartPoemes amb Horacio Curti Mi destinoMi corazón es manoque acaricia los montes,los cielos nunca iguales,las noches estrelladas,los valles y los campos,los hombres…

Llegir més