José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.
Calidad humana y equilibrio personal: Conferencia Corbí
Conferencia a cargo de Mariano Corbí
Organizada por l’Associació d’Antics Alumnes d’ESADE
(Abril 2005). 8 p.
Presentación:
La calidad humana no es algo que surja espontáneamente. Se requieren procedimientos para crearla y cultivarla.
¿Qué entendemos por calidad humana?
-Madurez en las actitudes y valoraciones.
-Equilibrio en los enjuiciamientos y actuaciones.
-Sensibilidad para comprender actitudes y sentimientos de otros y para responder adecuadamente.
-Capacidad de simpatía, de sentir con el sentir del otro, y de compasión.
-Capacidad para comprender a los otros, con la mente y con el corazón.
-Capacidad de comunicación, que es más que capacidad de transmitir informaciones, porque incluye aceptar la diversidad de valoraciones y actitudes.
-Capacidad para hacerse cargo de las situaciones, no sólo mentalmente, sino afectiva y sensitivamente.
-Capacidad para prospectar situaciones futuras, mental y sensitivamente.
-Capacidad para valorar las personas y las situaciones y para trasmitir a otros esas valoraciones.
-Capacidad de generar proyectos que motiven en las situaciones concretas.
Toda gran calidad humana siempre ha ido unida a la capacidad de distanciarse y silenciar formas concretas comprender, valorar, actuar y vivir. ¿Dónde y cómo fundamentar el cultivo de la calidad humana desde el seno de las sociedades de innovación continua?
…………………………………………….