D’una espiritualitat com submissió a una espiritualitat com indagació i creació lliure

D’una Espiritualitat Com Submissió A Una Espiritualitat Com Indagació I Creació Lliure

A Occident hem viscut l'espiritualitat com a submissió a Déu, a la seva revelació, als seus representants, a l'anomenada doctrina cristiana, a les veritats de fe, als manaments de Déu i de l'Església, etc.

Aquest tipus de pràctica de l'espiritualitat s'ha fonamentat en una representació de la dimensió absoluta com a entitat transcendent, Senyor Suprem i Absolut, com el Totpoderós, Creador de tot l'existent, predeterminador, revelador, Jutge Suprem, Castigador dels que no se sotmeten i Premiador dels sotmesos, Salvador, etc.

Llegir més

Necessitat d’una lectura continuada dels mestres del camí a la dimensió absoluta

Necessitat D’una Lectura Continuada Dels Mestres Del Camí A La Dimensió Absoluta

No hi ha res més subtil i incopsable per a l'animal humà que el camí a la dimensió absoluta. Aquesta dimensió no és objectivable ni representable. Com caminar per on no hi ha punts de referència, ni està assenyalat el camí, ni es poden posar els peus sobre les petjades d'un altre? Com caminar un sender en el qual no hi ha res a buscar, res a aconseguir i res a fer? Cada pas del camí és una indagació i una creació...

Llegir més

La verificació sensitiva

La Verificació Sensitiva

Es parla de verificar sensitivament dels grans textos espirituals o verificar la bellesa o la veritat de la natura. Moltes vegades es comenta que la ment va més ràpida que el sentir, i que el sentir no és capaç de seguir el ritme de la ment i que, per tant, el sentir no pot verificar allò que la ment comprèn. [...] Hi ha aquí una confusió [...] El sentir, com la ment, té dues dimensions: la dimensió relativa i la dimensió absoluta...

Llegir més

SENSE PAU NO HI HA SUPERVIVÈNCIA COL•LECTIVA

SENSE PAU NO HI HA SUPERVIVÈNCIA COL•LECTIVA

No hi ha dubte que el procés i el conflicte entre Catalunya i Espanya han posat el pacifisme a la palestra, com feia molt de temps que no es veia. És una oportunitat per rellegir els seus grans mestres: Menno Simons, George Fox, Thoreau, Gandhi, Martin Luther King, etc. Fa uns dies, una persona propera, que llegia el llibre de Romain Rolland sobre la vida de Tolstoi, em va recordar la influència d'aquest sobre Gandhi però sobretot, el fet, nou per a mi, que Tolstoi va fer els seus primers aprenentatges de no-violència amb un lama budista tibetà que va conèixer de jove a la presó. Òbviament, la seva lectura lliure i experiencial dels evangelis li va permetre redescubrir la seva autenticitat i força transformadora, malgrat que la institució religiosa del seu entorn va intentar "neutralitzar" el seu discurs declarant-lo heretge.

Llegir més

El regal que ens fa la muntanya

El Regal Que Ens Fa La Muntanya

Nan Shepherd (1893-1981), va ser una novel·lista i poetessa escocesa modernista. Era una excursionista entusiasta. Tant la seva poesia com "LA MUNTANYA VIVA" expressen el seu amor pel paisatge muntanyenc de les Grampianes. Aquesta obra convida a una lectura pausada, per poder assaborir cada descripció dels espais naturals, així com de l'experiència humana de passar-s'hi hores caminant amb la màxima atenció. Oferim una petita tria dels últims dos capítols.

Llegir més

Magorium y la tienda mágica de juguetes

Magorium Y La Tienda Mágica De Juguetes

Un text extret de la darrera publicació de Marià Corbí, PERPLEJIDADES (Bubok, 2018). El llibre és essencialment un poemari, però inclou aquest text que ens sembla que ajuda a emmarcar el sentit del conjunt 'd'indagacions en vers'. "Vivim l'ancianitat com una època de pèrdues -diu- [...] Una etapa que podria ser de pau, de felicitat, de reconciliació amb tot, tendeix a convertir-se en una etapa de frustració, de pena i de por davant la fi imminent... "

Llegir més

Debilitat i agressivitat humana

Debilitat I Agressivitat Humana

Els humans som vivents necessitats. Els desitjos donen a conèixer a la nostra ment i al nostre sentir aquestes necessitats. Som éssers de desitjos. Aquests desitjos, per causa del nostre accés a la DA de la realitat, són desitjos sempre insatisfets.

Llegir més

Raons pel cultiu intensiu de la gran qualitat humana

Raons Pel Cultiu Intensiu De La Gran Qualitat Humana

Els mestres de la gran qualitat humana aconsellen no viure residint i identificats amb la nostra dimensió relativa, la qual pivota sobre la necessitat i la seva resolució. Vegem les raons d'aquest consell.
Residir a la mateixa dimensió relativa és identificar-se amb ella, és a dir, identificar-se amb la pròpia estructura de desitjos i temors i, conseqüentment, amb els propis records i expectatives.
Qui s'identifica amb la seva estructura de desitjos, que és identificar-se amb la seva estructura de necessitats, carrega sobre si amb els temors que acompanyen els desitjos, com l'altra cara indivisible de la seva realitat; carrega amb els seus records i amb les expectatives que es generen des dels desitjos i els records.

Llegir més

Reflexions sobre la mort (2): ni extinció ni eternalisme

Reflexions Sobre La Mort (2): Ni Extinció Ni Eternalisme

La doble dimensió d'allò real, suposa que els realitats són a la vegada espai-temporals i no espai-temporals. Els humans tenim notícia de la dimensió absoluta (DA) sempre en el pla accessible als nostres sentits, perquè la DA és qualitat pura i la qualitat només és accessible a la sensibilitat. Tots els éssers com a formes de la DA, sense res afegit, estan fora de la dimensió espai-temporal. Així les formes, els éssers de la dimensió relativa a les nostres necessitats, en el seu ésser propi, la DA, estan assentats en la dimensió no espai-temporal.

Llegir més

COM VIURE DE LA CREATIVITAT: Reflexions sobre les capacitats creatives innates

COM VIURE DE LA CREATIVITAT: Reflexions Sobre Les Capacitats Creatives Innates

Per abordar la comprensió i la corresponent actuació al món actual, amb tota la seva enorme complexitat i el canvi continu imprevisible que ens posa davant el desconegut, proposo partir de la consciència del seu origen simple, operatiu i comprovable: la llibertat creativa de la realitat, el fet que la realitat no es sotmet a cap determinació, a cap model d'ella, res no es repeteix completament, sempre avança cap a la novetat, sempre ens sorprèn. Aquesta llibertat, com que és un fet qualitatiu i gratuït, no objectivable ni conceptualitzable, impredictible i incontrolable, no té cabuda en el camp dels models científics, però no per això deixa de ser-ne l'origen.

Llegir més