Skip to content

La mirada tècnica i la mirada lliure de formes en les formes

José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.
Llegir més

Escritos sobre volverse a las cosas

Marià Corbí «No tenemos nada que hacer en esta hermosa Tierra, en este pequeño y maravilloso planeta; no tenemos otra tarea que cumplir que vivir para reconocer toda la maravilla que nos rodea. Vivimos para tener la posibilidad de reconocer. Reconocer es testificar que hemos visto y sentido lo que está frente a nosotros. Reconocer es decirle a todo que hemos advertido su presencia, que hemos visto su esplendor, su belleza, su inmensidad y que nos hemos maravillado de su existencia y la hemos amado. Ese es nuestro destino. Somos una chispa de luz que salta del fuego de la tierra, ilumina por unos instantes lo que le rodea y se apaga volviendo otra vez a la tierra. Hay chispas de luz grandes y pequeñas; brillantes e intensas o más tenues y débiles. No se nos pide que seamos lumbreras ni soles; no se nos pide que nuestra luz sea cegadora; sólo se nos pide que seamos lucidez y reconocimiento.» (p.176)  
Llegir més

Necessitat d’un nou humanisme

Marià Corbí Amb crisi religiosa, no passatgera sinó definitiva, amb crisi igualment definitiva de les ideologies, havent de crear, al pas accelerat de les tecnociències (TC), els nostres propis Projectes Axiològics Col·lectius (PACs), sense ajut exterior de cap mena, no ens queda una altra solució que tornar-nos a les coses, només elles ens poden ajudar a saber com hem de viure. Diuen alguna cosa les coses? Ningú no ens dirà com organitzar i viure la nostra vida, només el món de les coses ens pot orientar el nostre viure. L'immens món dels éssers no és com una paret opaca i muda; el món dels éssers és un concert de qualitats que ens poden parlar, sense paraules, del nostre món qualitatiu. L'immens món dels éssers expressa i canta en silenci una cançó única.
Llegir més

En què consisteix la lectura simbòlica de les Sagrades Escriptures i dels grans textos espirituals

Marià Corbí No podem llegir les SS.EE i els grans textos espirituals, de la mateixa manera que van fer els nostres avantpassats. Per fer una nova lectura adequada a les societats de coneixement, el primer pas que caldrà fer és no interpretar-les des de l'Epistemologia Mítica. Per fer una lectura simbòlica cal respectar el text original en la seva integritat, sense alterar-lo. Aquest tipus de textos és sagrat, intocable. Es tracta d´interpretar aquests textos tal com ens han arribat per la tradició. Si no els podem interpretar des de l'Epistemologia Mítica, com a descripcions d'esdeveniments reals o paraules reament pronunciades, què signifiquen aquests textos sense Epistemologia Mítica per a les Societats de Coneixement? El significat d'aquests textos ha de ser un significat simbòlic, és a dir, un significat que fa referència a la Dimensió Absoluta des d'una o altra perspectiva, en un grau o altre.
Llegir més

La via del cor i la via de la ment

Marià Corbí Si fem una comparació entre les religions i grans corrents espirituals de la història de la humanitat, veiem que es poden dividir en dos grans grups: les religions i tradicions espirituals que treballa per accedir a la dimensió absoluta i a la qualitat humana profunda des del cor, és a dir, des del sentir profund, i les que treballen des de la ment. Aquests dos grans blocs es contraposen també que, les que treballen des del cor són teistes, i les que treballen des de la ment no són teistes. Aquests dos grups també estan situats a l'espai: les tradicions teistes són principalment occidentals i les tradicions no teistes són principalment orientals. Les tradicions teistes usen principalment narracions i símbols, i les tradicions no teistes usen preponderantment argumentacions i raons.
Llegir més

És per la parla que tenim accés a la dimensió absoluta

CETR És una constatació de l'epistemologia axiològica. Però definim primer epistemologia axiològica i dimensió absoluta. Epistemologia axiològica és la disciplina que estudia com es generen, quin paper juguen, on es fonamenten, com es transmeten, com es transformen els fenòmens axiològics humans, és a dir allò que considerem valuós a nivell individual i col·lectiu. Dimensió absoluta de la realitat, absoluta en sentit etimològic 'ab-soluta' com a 'solt de'. Sorgeix com a fruit de la parla. L'acte concret de la parla que és la llengua possibilita traslladar el significat de les realitats a un suport acústic. La llengua permet traspassar el significat de la cosa a la paraula, i això vol dir traslladar l'estimulació de la cosa per als individus, a un suport acústic, el significant.
Llegir més

Egocentración y egoísmo

Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.
Llegir més

L’estranya condició humana

Marià Corbí Som vivents necessitats, com els altres animals els nostres germans, sense cap entitat afegida a aquesta condició. Amb estructures i vísceres com ells, amb etapes de la vida com ells. Allò que condiciona la nostra existència és bàsicament el mateix que a la resta d'animals. Dia a dia vivim la nostra humil condició animal. Però tenim una cosa que ens diferencia de les altres espècies: la nostra condició d'animals constituïts, com a animals, per la parla. La parla animal va tenir un efecte inesperat, que va canviar el nostre destí: Ens va donar accés a una dimensió absoluta de la realitat (DA) dels mons immensos, a més de la dimensió d'aquesta mateixa immensitat modelada a la mida de les nostres necessitats, com la resta animals.
Llegir més

Comentari al text “Enseñanzas Zen” de Bodhidharma

Corbí va seguint el text d'aquest mestre Chan "Enseñanzas Zen .Textos fundamental del introductor del budismo Zen en China." editat per l'Editorial Kairós SA, 1995 Se narra como sigue el encuentro del emperador y el monje. El emperador preguntó a Bodhidharma: -Desde el inicio de mi reinado he construido tantos templos, he copiado tantos textos sagrados, he ayudado a tantos monjes; según tú, ¿cuál es mi mérito? -¡Ningún mérito! -¿Y eso por qué? -Estas no son sino acciones inferiores que permitirán a su autor renacer en los cielos o en esta tierra. Todavía llevan la marca del mundo y son como sombras que siguen a los objetos. Una acción verdaderamente meritoria está llena de pura sabiduría, perfecta y misteriosa, su naturaleza real está más allá del alcance de la inteligencia humana. -Entonces, ¿cuál es el primer principio de la Santa Doctrina? -Nada puede ser calificado de santo en el principio que es por definición vasto y vacío.
Llegir més

D’una espiritualitat com submissió a una espiritualitat com indagació i creació lliure

A Occident hem viscut l'espiritualitat com a submissió a Déu, a la seva revelació, als seus representants, a l'anomenada doctrina cristiana, a les veritats de fe, als manaments de Déu i de l'Església, etc. Aquest tipus de pràctica de l'espiritualitat s'ha fonamentat en una representació de la dimensió absoluta com a entitat transcendent, Senyor Suprem i Absolut, com el Totpoderós, Creador de tot l'existent, predeterminador, revelador, Jutge Suprem, Castigador dels que no se sotmeten i Premiador dels sotmesos, Salvador, etc.
Llegir més
Back To Top