Marià Corbí «No tenemos nada que hacer en esta hermosa Tierra, en este pequeño y maravilloso planeta; no tenemos otra tarea que cumplir que vivir para reconocer toda la maravilla que nos rodea. Vivimos para tener la posibilidad de reconocer. Reconocer es testificar que hemos visto y sentido lo que está frente a nosotros. Reconocer es decirle a todo que hemos advertido su presencia, que hemos visto su esplendor, su belleza, su inmensidad y que nos hemos maravillado de su existencia y la hemos amado. Ese es nuestro destino. Somos una chispa de luz que salta del fuego de la tierra, ilumina por unos instantes lo que le rodea y se apaga volviendo otra vez a la tierra. Hay chispas de luz grandes y pequeñas; brillantes e intensas o más tenues y débiles. No se nos pide que seamos lumbreras ni soles; no se nos pide que nuestra luz sea cegadora; sólo se nos pide que seamos lucidez y reconocimiento.» (p.176)
Del Baghavad Gita
Versicles II, 47, 48, 49) del Bhagavad Gita, un dels textos fonamentals de la tradició hindú, que ens parlen de l’acció desinteressada: actuar sense cercar res per a sí mateix és, segons aquest Cant del Benhaurat, la veritable acció consagrada:
No és evitant d’actuar com l’home s’allibera de l’acció ja que ni per un moment podrà deixar d’actuar d’una manera o una altra. El qui s’aparta de les accions però manté el seu cor lligat per el desig, aquest viu en una falsa il•lusió. Sublim és aquell que, lliure de tot desig, converteix el seu destí en una constant acció consagrada.
Posa tot el teu cor en l’acció, però mai en la seva recompensa. No treballis per a un resultat, però mai no deixis de fer la teva feina.
Fes la teva feina en la pau del ioga, i lliure de desigs egoistes, no et commoguis per l’èxit o pel fracàs. El Ioga és l’equanimitat de la ment, una pau que sempre és igual.
El treball fet per una recompensa és molt inferior al treball fet en el Ioga de la saviesa. Cerca la salvació en la saviesa de la raó. Com són de pobres els qui actuen per una recompensa!”
Relacionats
