Salvador Juncà

EINES PER EXPLORAR I INTERPRETAR EL CREIXEMENT HUMÀ

1s Eines

Del 3 d’octubre al 14 de novembre, 6 dilluns, de 18:00 a 19:30h

No és fàcil per a nosaltres trobar una “zona de confort” en el sí de la cultura contemporània. Tot el que passa va molt de pressa i ens deixa descavalcats del tren de les motivacions i els objectius. La sensació (crisi a part ) és que no arribem a adaptar-nos a les noves situacions socials, econòmiques i polítiques. En aquestes condicions, els nostres cervells reaccionen amb por, estressats, i només aporten solucions mirant enrere, simplificant, enganyant-nos davant la realitat canviant de la nostra civilització. Quin món estem deixant als nostres descendents? Tractarem aquestes i altres qüestions fugint de solucions simplistes, aprofitant les aportacions de la ciència actual i les respostes, sempre provisionals, de les tradicions que hem heretat.
Per tal d’ajudar a la reflexió, centrarem el curset en 4 blocs o temes:
1.- El “fenomen humà” com a producte de la vida.
2.- Les cultures com a complements del programa genètic.
3.- Una qualitat especial dels humans per accedir als canvis culturals.
4.- Una axiologia per a la cultura de la societat del coneixement en el segle XXI.

PER A SITUAR I COMPRENDRE EL CREIXEMENT HUMÀ

( “Una biologia de l’esperit”)

No és fàcil per a nosaltres trobar una “zona de confort” en el sí de la cultura contemporània. Tot el que passa va molt de pressa i ens deixa descavalcats del tren de les motivacions i els objectius, mentre que els valors i els costums  semblen canviar veloçment. La sensació (crisi a part ) és que no arribem a adaptar-nos a les noves situacions socials, econòmiques i polítiques. I encara més, d’aquest tren en marxa  no sabem ni qui guia la màquina, ni si el maquinista sap on ens porta i sospitem, cada cop més, que potser no hi ha ni maquinista. En aquestes condicions, els nostres cervells reaccionen amb por, estressats, i només aporten solucions mirant enrere, simplificant, enganyant-nos com sempre davant la realitat canviant de la nostra civilització. Quin món estem deixant als nostres descendents? Anem cap a l’abisme? Tanquem els ulls?

No ho sabem. Però no estem excusats de fer un intent de comprensió i de cercar referències. Ens cal pensar i estudiar què ha passat, què passa i, sobretot, què pot passar en el nostre món i la nostra societat encara que sigui a partir d’indicis difícils d’interpretar. Cada cop hem de fer l’esforç de recordar qui som, d’on venim, on anem, sense defugir  allò que ens aporta el paradigma científic més actual. Hi ha preguntes que ens semblen evidents, conegudes i, sobretot, compartides. Però no és així. Per exemple, el nostre progrés és inevitable? Hi ha, realment, progrés? Suporta el nostre cervell les noves condicions de vida moderna? És probable la nostra extinció com a espècie a curt termini? Som una espècie privilegiada per algun fet o alguna raó? Són les nostres decisions fruit del cervell racional o més aviat ens domina l’ instint animal? Som violents, depredadors, cobdiciosos per naturalesa? Tenim algun dret sobre aquest món? Sabem què volem ser o què podem desitjar en el futur?…

El repte és massa seriós per oferir un curs de respostes que no sigui un simple adoctrinament. Seria ridícul qualsevol reduccionisme. Però, en canvi, creiem que és possible posar al servei dels qui volen pensar-hi i actuar en conseqüència, unes quantes referències científiques, intel·lectuals i espirituals d’autèntics mestres que han experimentat les possibilitats del creixement humà i que poden ajudar-nos a obrir la nostra ment i el nostre sentir sobre els altres i el món. Per això, i només a tall d’introducció i sense substituir el camí de cada ú, proposem  6 sessions  per tal d’ajudar a la reflexió sobre allò que és el més important de nosaltres mateixos. Ho centrarem en 4 blocs o temes:

1.- El “fenomen humà” com a producte de la vida. Els seus aspectes antropològics i psicològics: de què és fruit l’acció lliure? Per què ens sentim individus irreductibles i diferents?

2.- Les cultures com a complements del programa genètic. Sota quin tipus de cultura podem viure? Quin paper juguen les creences en el manteniment d’una cultura? Hi ha alguna herència de la saviesa del passat que puguem aprofitar?

3.- Una qualitat especial dels humans per accedir als canvis culturals. Podem els humans modificar les regles i programes genètics i culturals? Tenim accés a alguna qualitat específica per veure el món més enllà de la nostra necessitat de sobreviure?

4.- Una axiologia per a la cultura de la societat del coneixement en el segle XXI. Hem de viure sense mites ni creences ideològiques? És suficient la raó per a donar-nos valors? Podem sobreviure com ho fèiem en el passat i no col·lapsar com a espècie?

Creiem que dedicar aquest temps a posar l’atenció en aquests temes i a compartir una  reflexió oberta en els reptes que ens suposen, pot ser una experiència estimulant i gratificadora alhora.

 

Orientació bibliogràfica

Aquesta bibliografia no és l’única possible ni pretén ser exhaustiva. És només un recull d’obres d’autors i especialistes contemporanis alguns textos de les quals han estat usats amb més freqüència al llarg de les successives edicions del curset que aquí es presenta.

En queden expressament excloses les obres dels grans mestres de l’espiritualitat humana perquè en el seu estudi calen sempre uns certs recursos d’interpretació del llenguatge simbòlic que queden fora de les possibilitats d’aquest seminari. Per abordar els “grans textos”, ja s’anuncien sessions i cursets més específics en altres llocs d’aquest programa.

La bibliografia es presenta més o menys ordenada segons els temes en que es divideix el curset:

1.- Per a presentar les generalitats de la història, l’antropologia i la psicologia de l’evolució humana:

“SÀPIENS” de Yuval Noah Harari. (Edicions 62)
“PROYECTAR LA SOCIEDAD Y RECONSTRUIR LA RELIGION” de Marià Corbí. (Editorial Herder)
“I EL CERVELL VA CREAR L’HOME” de Antonio Damasio. (Edicions Destino)
“CERVELL I TRANSCEDÈNCIA” de Ramon Mª Nogués. (Fragmenta Editorial)

 2.- Per a entendre les cultures i les religions com a programes de supervivència humana

“EL MITO DEL ETERNO RETORNO” de Mircea Eliade. (Alianza/Emecé)
“RELIGION SIN RELIGION” de Marià Corbí. (Editat per PPC)
“HACIA UNA ESPIRITUALIDAD LAICA” de Marià Corbí. (Editorial Herder)
“REPENSAR LA RELIGIÓN” de Amando Robles. (EUNA de Costa Rica. CETR)
“EN BUSCA DEL SENTIDO DE LA VIDA” de Willigis Jäger. (Ed. Narcea)

 3.- Per a introduir-nos en la “qualitat humana”, fenomen especial de transcendència natural.

 “EL CAMÍ INTERIOR” de Marià Corbí. (Editorial Helios)
“EL ESPECTRO DE LA CONCIENCIA” de Ken Wilber. (Editorial Kairós)

 4.- Per a explorar les anomenades Vies del Silenci.
“LA VERDAD DEL SILENCIO” de Teresa Guardans. (Editorial Herder)
“MÉTODOS DE SILENCIAMIENTO” de Marià Corbí. (Editorial del CETR)
“MEDITACIÓ PER A PRINCIPIANTS” de Jack Kornfield. (HELIOS/VIENA)
“CAMÍ CAP AL SILENCI” d’Esteve Humet. (Editorial Claret)
“EL TRABAJO INTERIOR” de Antonio Blay. (Ed. INDIGO)

 5.- Finalment, per a comentar l’estranya “deriva espiritual” de la biologia humana.

“ESCLETXES DE REALITAT” de Xavier Melloni. (Fragmenta Editorial)
“LA OLA ES EL MAR” de Willigis Jäger. (Desclée De Brouwer)
“DESPERTAR Y SENDERO DE REALIZACION” de Antonio Blay. (Ed. INDIGO)
“EL ALMA  DEL ATEISMO”  de André Comte-Sponville. (Ed. Paidós)
“LES VARIETATS DE L’EXPERIÈNCIA RELIGIOSA” de William James. (Ed. 62)
“EL HOMBRE AUTOREALIZADO” d’Abraham Maslow. (Editorial Kairós)

Salvador Juncà és enginyer industrial, diplomat en Ciències econòmiques i PDG a l’IESE. Tècnic d’empreses multinacionals i empresari, ha estat professor del Departament de Ciències Socials d’ESADE. Ha publicat El fet religiós (Eumo).