Marta Granés

El Budisme Mahayana una espiritualitat sense creences ni déus

Ponència presentada al “Primer Coloquio Internacional. Diálogos: presente y futuro de las religiones y la espiritualiad, sus contextos en Europa y America Latina”. 

22-26 de març, 2011. Guadalajara (Mèxic). Organitzen: Universidad de Guadalajara, ITESO, UNIVA, Colegio de San Luís i CETR

(descarregar text complet –pdf-)

Resum: Bodhidharma, considerat el pare del Zen, presenta el Budisme no com una doctrina a creure ni com una pràctica a seguir sinó com un replantejament de la visió de la realitat, la que ens envolta i nosaltres mateixos. Tot és buit i tot és ment original: aquest és el nucli del seu ensenyament, i qui vulgui despertar de la il.lusió de considerar-se algú vingut a un món de subjectes i objectes no ha de creure res, ni ha de buscar res fora de si mateix; en té prou amb desfer la seva comprensió de la realitat i de la pròpia individualitat. Per aconseguir-ho cal un esforç mental radical, doncs és amb la ment amb el que es deconstrueix allò que ella ha construït i que dóna per la realitat veritable. La veritat és el que apareix després de la deconstrucció.

Paraules clau: Budisme, Zen, espiritualitat laica, qualitat humana, Bodhidharma

Introducció

En aquest treball, presentarem el Budisme Mahayana com una proposta que no compta amb déus ni creences. Ho farem seguint un text de Bodhidharma: «Tractat sobre el llinatge de la fe» (2). Bodhidharma, tot i que també hi ha qui qüestiona la seva existència real, se’l situa vers el segle VI e.a., i se’l considera el pare del Budisme Chan genuí de la Xina que més tard passarà al Japó sota el nom de Zen. El seu enfocament s’emmarca dins de la branca budista mahayana. Es tracta d’un text breu, amb un llenguatge despullat d’imatges; és un text dens de contingut, summament lògic, que presenta certa dificultat de cara al seguiment de la seva argumentació.

Tot és ment

(3) Per al Budisme Mahayana la realitat, tot el que apareix, tot el que existeix, és ment i només ment. Aquesta ment única apunta a la constatació que tota la realitat (la matèria, la vida, els cels, la terra), tot té en el seu si una complexitat i riquesa que és com ment. “Tot és ment” aplicat al subjecte és la constatació que cos i ment són intel·ligència, complexitat.

Aquesta ment, que ho és tot, aflora com a subjecte, un subjecte que des de la ignorància en la qual està instal·lat comprèn i viu la pròpia ment i el propi cos com a seus encara que no ho són; per aribar a comprendre n’hi ha prou amb investigar que l’individu ni genera ni controla l’esdevenir de la seva ment ni del seu cos, tot en el cos i en la ment té un origen anterior, ve de lluny.

Tot a la realitat és ment i només ment i no una amalgama de subjectes i objectes. La ment de la qual s’està parlant no és una entitat, ni un subjecte, ni és acotable, per tant és ment en la no-dualitat.

La ment ho és tot, tot el que es fa, tot el que s’és. Els subjectes són ment, els objectes són ment, sent-ho tot la ment no té forma i no és possible cap acotació en ella. A la gran ment, que és la naturalesa original de tot, el Budisme li dóna altres noms com budeitat, o ment original.

Aquesta ment és la “gran ment” i cal distingir-la de la ment de cada individu encara que la ment de l’individu, com tota realitat, no és res més que la gran ment.

Així és que la proposta budista passa per mirar la realitat i veure la ment. És aquí que se la veu, a ella que ho és tot: en un mateix i en tota la realitat ja que no hi ha res més enllà d’ella. Per veure-ho no cal apartar-se de res, perquè ni som diferents de la gran ment ni ella és una entitat diferent de res: no hi ha dos àmbits o dues entitats diferents. Trobar aquesta ment és trobar la pròpia naturalesa original.

(Text complet ponència, en castellà-pdf-)

 

– – – – – – –

Notes
(1) Tradicionalment s’ha considerat que el Budisme té tres branques o escoles: la Theravada, la Mahayana i la Vajrayana. La més antiga -s.VI a.e.a.- és la Theravada o Hinayana (Petit Vehicle) que avui es practica sobretot a Sri Lanka, Myanmar (Birmània), Tailàndia i Cambodja. La Mahayana (Gran Vehicle) sembla que va aparèixer uns cinc segles més tard, avui és el corrent més estès del Budisme, i les sectes més conegudes a Occident són el zen i el Nembutsu. La trobem al Japó, Corea, Xina, Tibet, Vietnam entre d’altres. La Vajrayana (Vehicle diamantí) es practica principalment al Tibet, Mongòlia i Bhutan, i en molt menor grau al Japó i la Xina.
(2) Bodhidharma (1995). Tratado sobre el linaje de la fe. En Enseñanzas Zen (Traducción y comentarios de Red Pine). Barcelona,España: Kairós.
(3) Ment escrit amb el caràcter 心 xin1 que significa ment, cor, centre.