Pepa Torras

EL HAIKU. EXCLAMACIÓ ON L’ASTORAMENT ES FA POESIA

Una de les seves formes més populars de la poesia lírica japonesa és el haiku, una composició de tres versos de cinc, set i cinc síl•labes, on una imatge visual es contrasta amb una altra, sense comentaris, o a una imatge segueix una reflexió concisa i a la vegada fugissera. El seu procés creatiu és d’un total despullament per arribar a l’essencial, al dir simple per arribar a l’espiritual de la natura. Un autèntic buidament subjectiu per recrear una imatge veritable. Un deixar opinions, teories i conceptes del que és la realitat per copsar-la en la seva essència. Simples instantànies de la realitat, de les quals teniu a continuació alguns exemples.

Sobre la gran campana
Es deté una papallona
I dorm.
(Yosa Buson)

Una flor caiguda
Torna volant a la seva branca
Una papallona!
(Moritake)

Mirar, admirar
Fulles verdes, fulles naixents
Entre la llum solar.
(Matsuo Basho)

Sobre la branca seca,
Un corb s’ha posat;
Tarda de tardor
(Matsuo Basho)

Un vell estany;
En capbussar-se una granota,
Soroll d’aigua
(Matsuo Basho)

Tot i florint els cirerers
El nostre és un món sofrent.
(Kobayashi Issa)

Rosada pura del matí
Sense utilitat per a aquest món.
(Kobayashi Issa)

Al costat del gerro,
també la papallona
sent l’Immens?
(Kobayashi Issa)

Oh fulles, pregunteu-li al vent
Quina serà la primera a caure.
(Sôseki)

Selecció i presentació: Pepa Torras