Ramana Maharshi

El treball interior i la vida quotidiana

UserFiles/Image/SRI RAMANA.jpg

Els ensenyaments de SRI RAMANA MAHARSHI 
(fragment de: Sé lo que eres. J.J. de Olañeta, 2005)

P: Com pot desenvolupar-se un grihastha (cap de família) per abastar moksha (alliberament)? Ha de convertir-se necessàriament en captaire per assolir-la?

R: Per què penses que ets un grihastha? Si et fas sannyasi (monjo errant), et perseguiran pensaments que ets un sannyasi. Tant si romans com a cap de família com si renuncies i marxes a un bosc, la ment et continuarà perseguint. L’ego és la font dels pensaments que crea el cos i el món, i et fa pensar que ets un grihastha. Si renuncies, l’únic que faràs serà substituir el pensament de grihastha pel de sannyasa, i convertir el bosc en una llar. Però els obstacles mentals sempre seran amb tu. Fins i tot arribaran a fer-se molt més potents en un entorn nou. No serveix de res canviar d’entorn. L’únic obstacle és la ment i cal vèncer-la, ja sigui a la llar o al bosc. Si ets capaç de fer-ho al bosc, per què no a casa? Per tant, per a què canviar d’ambient? L’esforç el pots fer ara mateix, sigui quin sigui el teu entorn.

P: Es pot gaudir del samadhi mentre hom s’encarrega del treball en el món?
R: La sensació de “jo treballo” és l’obstacle. Pregunta’t “Qui treballa?”. Recorda qui ets i el treball no et lligarà, sinó que es realitzarà de forma automàtica. No facis cap esforç per a treballar ni per renunciar. El teu esforç és allò que t’esclavitza.

P: Però el meu treball pot veure’s afectat si no m’encarrego d’ell.
R: Ocupar-se de l’Atman vol dir ocupar-se de la feina. Com t’identifiques amb el cos, et creus que ets tu qui fa el treball, però tant el cos com les seves activitats, inclòs el treball, no són quelcom que existeixi a banda de l’Atman. Què més dóna si t’ocupes del treball o no? Quan et dirigeixes d’un lloc a un altre no vas mirant cada pas que dones i, tanmateix, acabes arribant a la teva meta al cap d’una estona. T’adones com es realitza l’acció de caminar sense que tu et preocupis per això? Doncs el mateix passa amb altres tipus de feina.

P: Si hom té present l’Atman, són les seves accions sempre correctes?
R: Haurien de ser-ho. Tanmateix, aquesta persona no es preocupa de si les accions són correctes o incorrectes.

P: Com puc tenir la ment tranquil·la si la he de fer servir més que altra gent? Vull retirar-me a un lloc solitari i renunciar al meu treball de director d’escola.
R: No, pots continuar on ets i seguir amb la teva feina. Què és aquesta corrent subjacent que vivifica la ment i la capacitat per a realitzar tota aquesta feina? És l’Atman. Per tant, aquesta és l’autèntica font de la teva activitat.
Simplement cal que siguis conscient d’ella mentre estàs treballant i no t’oblidis d’ella. Fins i tot quan estiguis treballant, contempla el rerafons de la teva ment. Per a fer això, no tinguis pressa. Pren el temps que necessitis. Mantingues viu el record de la teva veritable naturalesa també mentre estiguis treballant, i evita aquestes presses que et fan oblidar-te d’ella. Viu tranquil·lament. Practica la meditació per a calmar la ment i fer que prengui consciència de la seva autèntica relació amb l’Atman que li dóna recolzament. No consideris que ets tu el que està fent la feina. Pensa que és aquesta corrent subjacent la que ho està fent. Identifica’t amb ella. Si treballes sense presses, recordant això, el teu treball o servei no tenen per què constituir cap obstacle.

P: A les etapes inicials, no fora convenient que l’home cerqués la soledat i abandonés les obligacions externes de la seva vida?
R: La renúncia sempre és en la ment, no depèn pas de marxar al bosc o a llocs solitaris, ni de desentendre’s de les responsabilitats que hom tingui. El més important és assegurar-se que la ment no es dirigeix cap a fora sinó vers dins. No és realment l’ésser humà el que decideix si va a tal o qual lloc, ni si s’ocupa o es desentén de les seves obligacions. Per l’únic que tens llibertat és per a dirigir la ment cap a dins i, així, renunciar a les activitats.

P: Però, no és possible que alguna cosa serveixi d’ajuda, sobretot pel principiant, a l’igual que es posa una tanca al voltant d’un arbre jove? Per exemple, no diuen les nostres escriptures que és una bona ajuda anar de pelegrinatge a llocs sagrats o rebre sat-sanga?
R: Qui ha dit que no sigui una ajuda? L’únic és que aquest tipus de coses no depenen de tu, mentre que el dirigir la ment cap a dins, sí.

P: Per què l’únic que depèn de nosaltres és dirigir-nos cap a dins i no les coses externes?
R: Si vols descobrir els fonaments, has de preguntar-te qui eres i esbrinar qui és el que té llibertat o està predestinat. Qui ets tu? I per què se t’ha donat aquest cos amb aquestes limitacions?

P: La soledat no és necessària per al vichara?
R: A tot arreu hi ha soledat. L’individu sempre està solitari. El que li correspon és descobrir-ho dins seu, no caminar cercant-lo fora.
La soledat és a la ment de l’home. Es pot ser al bell mig de tot el sarau i conservar la ment serena. Qui aconsegueix això és qui veritablement està en soledat. Pot ser que algú es quedi en un bosc però no arribi a controlar la seva ment; d’aquest no es podrà pas dir que es troba en soledat. La soledat és una funció de la ment. El qui està agafat als desigs no abastarà la soledat sigui on sigui, mentre que el se’n allibera sempre restarà en soledat.

P: O sigui que, llavors, hom pot dedicar-se a la seva feina, restar lliure de desigs i mantenir-se en soledat, no?
R: Sí. El treball realitzat amb aferrament és com un grilló, mentre que el que es fa amb despreniment no afecta a l’individu. El qui treballa d’aquesta manera és en soledat, encara que estigui realitzant el seu treball.