Skip to content

Cantos de eternidad. La sabiduría de Rûmî en el “Mathnawi”

En aquestes pàgines, Corbí ofereix una sèrie de meditacions sorgides de la lectura del Mathnawî, l’obra cimera de Djalâl-od-Dîn Rûmî (1207-1273), el gran mestre sufí. En concret es comenta la versió Rûmî: Mathnawî. Madrid, 2003. Editorial Sufí, Tomo I Indica l’autor en el pròleg que la seva pretensió no és ni resumir ni comentar l’obra, sinó que vol convidar a endinsar-se en un text d’una riquesa infinita que no deixa d’oferir els seus tresors a qui s’hi vulgui apropar.
Llegir més

Consecuencias del final de la epistemología mítica

7è. ENCONTRE INTERNACIONAL. Què és la Veritat? O... com concebre la realització humana, l’espiritualitat, la teologia, el compromís, avui? Aquestes són algunes de les qüestions que exploren les ponències i debats d’un Encontre dedicat a abordar les conseqüències del profund canvi cultural que comporta concebre el coneixement, ja no com a descripció de la realitat, sinó com a construcció humana.
Llegir més

7è. Encontre. Conseqüències del final de l’epistemologia mítica

Què és la Veritat? Com concebre la realització humana, l'espiritualitat, la teologia, el compromís, avui? Aquestes són algunes de les qüestions que exploren les ponències i debats d'una Trobada dedicada a abordar les conseqüències del profund canvi cultural que comporta concebre el coneixement, ja no com a descripció de la realitat, sinó com a construcció humana. Per a aquesta nova edició de les "Trobades Internacionals de CETR" ens hem proposat abordar algunes de les implicacions que comporta el final de la "epistemologia mítica". L'epistemologia mítica és aquella que sosté que el que diuen les nostres construccions lingüístiques, com ara símbols, mites i rituals, i fins i tot les formacions conceptuals com la ciència, és com és la realitat. Les ciències, fins a l'últim terç de segle XX es van interpretar també des d'aquesta mateixa epistemologia, amb algunes excepcions. L'epistemologia mítica és, doncs, una interpretació de la llengua i una ontologia. Amb l'enfonsament de les societats preindustrials en els països i regions desenvolupats (econòmicament i socialment, no necessàriament en qualitat humana), amb la generalització de la indústria, l'aparició i assentament de les societats de coneixement, innovació i canvi continu, i la globalització que ha posat unes cultures i mitologies al costat de les altres, ens ha forçat a abandonar l'epistemologia mítica, o millor, se'ns ha desfet entre les mans.
Llegir més

6è Encontre de CETR. LA CALIDAD HUMANA FUENTE DE EQUIDAD Y JUSTICIA. La herencia de las tradiciones de sabiduría

En la Trobada de l'any passat vam tractar l'espiritualitat, o qualitat humana profunda, com a preparació per abordar aquest any la connexió intrínseca i inseparable de l'espiritualitat amb l'acció incondicional a favor del bé de tots i cadascun dels homes i a favor de l'equitat i la justícia. Aquesta serà, doncs, la temàtica d'aquest 6a Trobada. Ens hem proposat investigar la naturalesa de la connexió intrínseca, que és un llaç inseparable entre, d'una banda, el camí interior fins arribar al conèixer i sentir silenciós i, d'altra, l'actuació gratuïta a favor del proïsme en el seu aspecte individual i en el seu aspecte col·lectiu com a lluita per l'equitat i la justícia, i a favor del medi. Segons l'ensenyament de tots mestres de l'esperit de totes les tradicions, no pot donar-se un veritable camí espiritual sense aquesta acció desinteressada a favor de tota criatura. Caldria fer veure la força d'aquesta connexió i les seves raons teòriques i pràctiques
Llegir més

5è Encontre Internacional de CETR. LA ESPIRITUALIDAD COMO CUALIDAD HUMANA Y SU CULTIVO EN UNA SOCIEDAD LAICA

Dando un paso más, este Quinto Encuentro se ha propuesto estudiar el tema de “la espiritualidad en sí misma” que es una cualidad humana peculiar que nos adentra en el abismo de Dios, o como quiera que se represente esa dimensión absoluta. Una cualidad que nos es constitutiva, pero que debe cultivarse también para vivir como humanos y para habitar en la tierra convenientemente, aunque no se tenga el propósito o la posibilidad de adentrarse en el océano de nuestra dimensión absoluta. Dicha espiritualidad tiene que ser viable en una sociedad laica, no creyente, no religiosa y de globalización a todos los niveles, pero en especial de globalización espiritual. En una sociedad así hay que aclarar y precisar qué es propiamente eso que llamamos “espiritualidad”. El eje de nuestro trabajo ha sido pues: “qué es eso, a lo cual no sabemos exactamente cómo denominar ahora, y que nuestros antepasados llamaron espiritualidad y vivieron unido a la religión”.
Llegir més
Back To Top