Entrevista A VALARIE KAUR – A L’ULL  DE L’HURACÀ*

Entrevista a VALARIE KAUR - A L’ULL DE L'HURACÀ*

T. Guardans - O. Puigardeu

11 de Setembre de 2001: l'organització terrorista AL Qaeda es responsabilitza del pitjor atac sofert per Estats Units en tota la seva història. Al cap de pocs dies cau brutalment assassinat el sikh Balbir Sodhi, dins l'huracà de recels, terror i odi que sacseja tot el país. La seva culpa: un turbant massa semblant al dels membres del Qaeda. Començava la guerra dels americans contra els altres. Valarie Kaur tenia en aquell moment 20 anys i va decidir interrompre temporalment els seus estudis. Va recórrer el país càmera de vídeo en mà, recollint les històries i experiències dels altres. Cinc anys després sortia a la llum el documental Divided we fall. Gràcies per atendre'ns. Sé que l'enxampo a Nova York en una trobada: "Dones i religió en el segle XXI". La veig en el programa amb tres conferències en tres dies... Sí, m'han demanat que parli des de la perspectiva…

Llegir més

Reflexions d'un viatge a l'India

Marià Corbí

La resistència de les religions a les aigües de la nova cultura L’església catòlica és la que està en pitjors condicions per a suportar la riuada. L’església catòlica té una organització religiosa rígida, un sistema de creences i de moralitat també rígid.Davant el gran allau d’aigües de les societats d’innovació i canvi, encara ha endurit més els seus sistemes defensius. El problema, greu en sí, s’intensifica, perquè els defensors de les muralles són quasi tots vells, i en la seva gran majoria, espantats.El resultat és que les aigües estan destruint grans trossos de muralles; estan arrencant la terra de la base que aguanta els murs i, sobretot, les aigües estan passant per sobre de totes les fortificacions, deixant-les enrera, simplement i amb indiferència.L’avenir de l’Església Catòlica no permet ser massa optimista. Sempre hi cap la possibilitat que un reduït grup de persones es tanquin a la torre de l’homenatge i…

Llegir més
Entrevista A Les Autores De “La Setena Direcció”

Entrevista a les autores de "La Setena Direcció"

Teresa Guardans

“HEM DE DESVETLLAR L’INTERÈS DE LES CRIATURES PER LA RECERCA INTERIOR”. Albert Aguado Albert Aguado entrevista a Maria Fradera i Teresa Guardans, autores de “La setena direcció: el conreu de la interioritat” (Claret). –Dialogal 28, hivern 2008, pgs.42-43- Maria Fradera i Teresa Guardans formen part de l'equip didàctic del CETR i comparteixn la inquietud per afavorir l'educació de la dimensió interior de les persones en el marc d'una societat plural i laica. Ara publiquen aquest llibre, amb orientacions generals i propostes concretes i accessibles, per familiaritzar els infants (i de passada els adults) amb el treball interior i espiritual. Quina és aquesta setena direcció a què fa referència el seu llibre? Hem fet servir aquest símbol dels indis lakotes per parlar del creixement interior, dels fonaments de la saviesa. La narració índia explica que el Gran Esperit, després de repartir totes les direccions (nord, sud, est, oest, a dalt i…

Llegir més
VIDEO ENTREVISTA A MARIÀ CORBÍ

VIDEO ENTREVISTA A MARIÀ CORBÍ

Queralt Prat-i-Pubill

Què és la qualitat humana profunda? Com cultivar-la al segle XXI? En aquesta sèrie d'entrevistes, l'empresària Queralt Prat dialoga amb Marià Corbí sobre meditació, silenci, vida quotidiana i recerca interior. Corbí reflexiona sobre l'aportació del coneixement silenciós, sobre el cultiu d'una espiritualitat laica, sense creences, encarnada en la realitat del present.

Llegir més
Entrevista A Marià Corbí

Entrevista a Marià Corbí

Raúl García Ferrer

R. Marià, tu libro, el último que has escrito sobre la Espiritualidad laica, es un resumen, un compendio de tu dilatada carrera de estudio sobre el tema de las religiones y la Espiritualidad. ¿Qué es lo que durante todos estos años te ha motivado a adentrarte en este mundo y a conocerlo? Marià Corbí Primero, porque me interesaba simplemente por el tema desde mi juventud, por el tema de la Espiritualidad, el camino interior, etc., y también desde jovencito, por el hecho de que era músico, para gran extrañeza mía y la de mis compañeros, siempre me había encontrado un poco incómodo, mi sensibilidad no acababa de encajar con las ceremonias, la manera de llevar, la jerarquía; todas estas cosas, desde muy jovencito, no me iban. A la que tuve ocasión, después de los estudios académicos oficiales, empecé a averiguar qué es lo que me estaba pasando. Lo mismo que…

Llegir més