Tipus de sistemes de valoració col·lectiva

El Buen Vivir como proyecto colectivo axiológico. Análisis de principios de epistemología axiológica de Corbí.

Juan Diego Ortiz Acosta

En les següents pàgines s'exposen i revisen de manera succinta tres grans temes que tenen relació amb l'epistemologia axiològica que busca la construcció de nous sabers i pràctiques que recondueixin la crisi civilitzatòria contemporània. Els tres temes en qüestió, són: les epistemologies del sud, la categoria del Bon viure provinent de cultures indígenes llatinoamericanes i els principis d'epistemologia axiològica de Marìa Corbí. A partir d'això es fa una anàlisi on s'entreteixeixen les diverses postures en la perspectiva de valorar la importància dels exercicis reflexius contextuals i comunicants que contribueixin al camp axiològic en aquests temps de profundes contradiccions.

Llegir més

Sociedad informacional y sociedad del conocimiento. Coincidencias y divergencias.

Montserrat Cucarull

En aquest treball intentarem comparar els trets de la nova societat emergent a la qual alguns denominen societat tècnic-científica o de la informació en la qual ja estem immersos, amb la qual altres anomenen societat del coneixement per a referir-se a la mateixa societat. ¿Nosaltres estem parlant de la mateixa societat quan l'anomenem d'informació o quan l'anomenem de coneixement? Intentarem aclarir-ho.
Els dos termes estan esmentats en moltes publicacions per referir-se al mateix, però de vegades és difícil poder clarificar i comprendre quins són els fets centrals i més significatius en cadascuna d'elles, què les defineixen, quins canvis s'han produït i la lògica i coherència de les conseqüències que es generen amb aquests canvis.
L'anomenada societat de la informació està caracteritzada per una revolució tecnològica centrada al voltant de les tecnologies de la informació i juntament amb l'avanç de les ciències i la tècnica alimentant mútuament, ha modificat profundament tots els aspectes de la vida col•lectiva i de l'activitat humana.

Llegir més

Análisis de la propuesta kichwa del Buen Vivir, Sumak Kawsay, como proyecto axiológico para una sociedad de conocimiento.

Marta Granés

El president equatorià Rafael Correa està treballant en un projecte l'objectiu és convertir el país en societat de coneixement lliure, obert i social -FLOK-, mantenint els principis ancestrals de la cultura indígena andina recollits com el Bon Viure o Sumak Kawsay. És a dir el seu desig és aconseguir el trànsit, per a gran part dels equatorians, de societat preindustrial a societat de coneixement. Un gran repte.
El treball que presentem pretén aportar des de l'epistemologia axiològica (EA), elements teòrics perquè el trànsit d'una cultura a una altra completament diferent no impliqui una pèrdua de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda present en la saviesa de la cultura que es ha d'abandonar.
Aquest és un greu problema que s'ha d'estudiar, perquè segons la hipòtesi de la qual partim, totes les cultures pre-industrials han de transformar-se en industrials, i les industrials en societats de coneixement.

Llegir més

La función de los relatos para la creación y desarrollo del proyecto axiológico de las organizaciones

Queralt Prat-i-Pubill

L'estudi de la funció dels relats en la construcció i desenvolupament del projecte axiològic de l'organització és una investigació recent, de finals dels anys 90. En aquest escrit pretenem mostrar una primera anàlisi de les diverses aportacions des dels corrents del "storytelling" , "narratives", "rhetorics" a l'ús dels relats en les organitzacions.

El context per al sorgiment de l'interès per l'ús dels relats està en les preguntes que es fan els empresaris, gestors i emprenedors: Com persuadeixes als empleats per canviar? ¿Com aconsegueixes que treballin junts? Com ​​comparteixes el coneixement? Com controles i tranquil·litzes la circulació de rumors? Com comuniques qui ets i el que t'importa? Com ​​transmets valors? Com dirigeixes a les persones cap al futur que el teu visualitzes? (Denning, 2004).

La preocupació és clara, no sabem com es fa tot això, i aquestes preguntes són claus per poder organitzar a un conjunt d'individus cap a un fi comú. Sabem que organitzar, cohesionar i motivar els éssers humans no es pot fer mecànicament ni seguint regles ni tècniques. Així, si l'organització d'una empresa depèn de la coordinació de les voluntats individuals, però no sabem fer això explícitament, amb un saber que es pugui comunicar i ensenyar a tot aquell interessat en cohesionar i coordinar equips, llavors, què s'ensenya a les escoles de gestió i direcció d'organitzacions?, què és el management? Poden els relats apuntar cap a noves possibilitats de comprensió i gestió?

Llegir més

La societat del coneixement i el futur de Catalunya

Jaume Agustí i Cullell

Cap a una societat del coneixement a Catalunya.

Com podem fer-ho?

Aquesta transició a una societat del coneixement no és fàcil, però tampoc és una utopia. És possible precisament perquè no hi ha alternativa viable. Ens estem jugant la supervivència, el més obvi i més fort dels valors. També és possible perquè d'alguna manera la societat del coneixement ja despunta a l'horitzó. Els valors generals que aquí hem solament presentat ja han començat a concretar-se en algunes empreses punteres. Per exemple, l'organització plana en xarxa i la meditació introduïdes sistemàticament en empreses com Google. El món de l'empresa és un camp vital per experimentar les societats del coneixement. Així el seu èxit a l'empresa no podrà ser ignorat pels mitjans de comunicació i de retruc pels polítics.

Per transitar cap a una societat del coneixement, només caldria que la majoria de la gent ho reconegués i sentís realment necessari, sense alternativa, qüestió de vida o mort. I tard o d'hora ho farem. Tant de bo no sigui massa tard.

Llegir més

Consideracions al voltant de la Carta de la Terra des de l'epistemología axiológica

Jaume Agustí, Josep Mª Basart

Algunes preguntes bàsiques formulades a la Carta de la Terra des de l'Epistemologia axiològica

És l'enfocament filosòfic racional o fins i tot el neurològic ─el de l'home com a animal racional─ l'apropiat per tractar amb els valors? ¿Són suficients els principis racionals per establir finalitats i dur-les a terme, és a dir, per sentir els perills però també les grans oportunitats de les noves societats?

En general, la CT implícitament suposa que un cop establerts els seus principis, la formulació conceptual de valors bàsics ─por tant generals i d'alguna manera abstractes─, la responsabilitat humana els portarà a la pràctica. En definitiva, suposa que la formulació i comprensió conceptual dels principis ètics és suficient per motivar, cohesionar i guiar els individus i la societat. I veu en la responsabilitat humana la garantia que això passi.

Llegir més