Marià Corbí

FUNDAMENTOS DE LA VÍA MEDIA (Madhyamakakarika) de Nagarjuna

L3 Nag

Del 21 d’octubre al 24 de març
11 divendres, quinzenalment, de 15:00 a 17:00 h.

Aportació: 140 € (fraccionable)

Abordarem la lectura i comentari d’aquest text que segons els estudiosos potser és un dels més importants de la història del budisme, considerat la font de les escoles Chan de la Xina i Zen del Japó, i de l’escola tibetana. A Nagarjuna (s.II-III) se’l considera el més gran pensador budista i segons Karl Jaspers està entre les més grans figures del pensament universal.

NÂGÂRJUNA:  Los fundamentos del camino medio (Mûlamadhyamakakârika)

Corbí presenta el curs afirmant que el punt de partida des del que parteix la lectura d’aquesta obra es la convicció que les societats de coneixement exigeixen una nova epistemologia, una epistemologia no mítica, i una nova antropologia que no sigui estàtica sinó dinàmica; hem afirmat que això suposa exigir també una nova ontologia, una nova interpretació de la realitat que no sigui ni jeràrquica, ni estàtica.

Per això ens ha semblat que l’estudi de Nagarjuna podria ser útil per a aquesta finalitat.

No ens fem venir bé el què exposa Nagarjuna a la nostra pròpia teoria, sinó que verifiquem les nostres pròpies reflexions amb el text central dels escrits de Nagarjuna, el “Mûlamadhyamakakârica”, una obra amb gran influx en la història del budisme mahayana.

Per què hem escollit aquest autor? Perquè la seva plantejament és molt rigorós i perquè el seu punt de partida no és un cos de creences.

El món, la realitat és per a tots els humans, i per a tots els vivents, una interpretació. Una interpretació és una modelació.

Els humans vivim immersos en un món de representacions modelades per la llengua. I les modelacions, les representacions, totes, estan buides d’entitats per si.

Les representacions són re-presentacions; les nostres representacions podríem dir que ocupen el lloc de les realitats, es refereixen a elles, però estan buides de les realitats a les que representen.

Les modelacions modelen la realitat d’això immens d’aquí, i a nosaltres mateixos a la nostra petita mida. El que modelem està en els nostres caps, en els nostres col·lectius, però no aquí tal com les modelem. Podem dir amb propietat que les nostres modelacions, fetes fonamentalment amb contraposicions, estan buides de realitat, no són per si.

Sembla que Nagarjuna, i els budistes en general, parlen de tot això no en un sentit merament representatiu, de modelació, sinó en un sentit més ontològic. Tot i que aplicant els procediments de Nagarjuna, podríem dir que les seves afirmacions ni són ontològiques, ni no ho són; ni parla de la mera representació, ni no ho fa.

La seva epistemologia no és mítica, i aquesta és una dada important. Des  d’una epistemologia no mítica es comprén que les nostres paraules no descriuen les realitats sinó que només les modelen i que quan les descriuen és sempre des del si d’una modelació, amb la qual cosa estem afirmant que les nostres modelacions no tenen entitat per si i, que depenen de la totalitat del sistema, estem dient que són buides.

Per tant, sostenir l’afirmació que tot és una modelació, sense que res s’escapi d’aquesta modelació, seria equivalent a dir que tot és buit d’entitat pròpia.

Segons aquestes consideracions tota la dimensió relativa, la quotidiana, és buida, perquè tota ella és modelació i tota ella està tramada per les interdependències. En la dimensió relativa buida es diu la dimensió absoluta que també és buida, per innombrable, per inconceptualitzable i impossible de modelar.

Seguirem la versió de l’editorial Kairós Nagarjuna: Versos sobre los fundamentos del camino medio (Mūlamadhyamakakārikā)

Marià Corbí epistemòleg, doctor en Filosofia, llicenciat en Teologia. Ha estat professor del Departament de Ciències Socials d’ESADE i de la Fundació Vidal i Barraquer. Entre les seves publicacions destaquem: El camí interior més enllà de les formes religioses (Viena; Bronze); Hacia una espiritualidad laica (Herder); La construcción de los proyectos axiológicos colectivos (Bubok).