GETS

Protocol per a grups d’estudi de textos de saviesa (GETS)

Aquest protocol no pretén estructurar sinó només donar resposta a demandes concretes que sorgeixen -o que puguin sorgir- de la lectura/estudi de textos de les diverses tradicions de saviesa. Aquí es difonen procediments i tècniques que ja s’estan fent servir a CETR per a qui vulgui compartir, imitar o contactar. El que es proposa es fa a tall orientatiu i com a un servei adreçat a qui hi pugui estar interessat.

1.- Finalitat dels GETS

  • Facilitar l’accés personal i en grup a la lectura dels savis de la humanitat de les grans tradicions de saviesa.
  • Oferir eines i procediments teòrics i pràctics que permetin l’accés a la qualitat humana profunda.
  • Enriquir la interpretació i l’aprenentatge a través del debat.
  • Prendre consciència dels recursos necessaris per permetre una comprensió i aprofitament dels textos.

2.- Identitat i generació del GETS

  • Grup de persones interessades per la qualitat humana profunda.
  • Un mínim de 4 persones i un màxim de 15.
  • És important que, com a mínim, una o dues persones tinguin una certa ex-periència en la lectura de textos de saviesa.
  • El GETS no és un grup religiós ni confessional.
  • La reunió es pot fer mensualment –per donar temps a la lectura- en un lloc còmode, recollit i silenciós –preferiblement una llar familiar, un centre cívic, un centre d’estudis, etc-.
  • La lectura es fa en solitari prèviament a la reunió o plegats durant la reunió.
  • El comentari del text agafa la major part de la reunió. Acostuma a ser un debat entre tots els membres a partir de les qüestions i reflexions que suggereix el text.
  • Les reunions, si es pot, s’haurien de fer amb l’ajuda d’un animador responsable de la dinàmica grupal.

3.- Metodologia

Es tracta bàsicament dels procediments de lectura i estudi dels textos.
A. El primer pas és la predisposició i interès envers els textos de saviesa.
B. El segon pas és la selecció del text i la tria de la millor edició possible.
C. El tercer pas és agafar l’hàbit permanent de la lectura compartida i de les reunions d’estudi.
D. Participació equitativa i equilibrada de tots els membres del grup.
E. El CETR està obert , si fos necessari, a assessorar al grup.

4.- Eines d’interpretació

Cal prendre consciència del context històric i cultural.
És convenient també identificar els paradigmes de fons que permeten entendre més bé les dues dimensions del text: la que expressa la seva funció de supervivència i la que va més enllà.
Consciència mínima sobre els nivells de interpretació: literal, critico-simbòlic, simbòlic.
Sensibilitat i habilitats poètiques.

5.- Exemple de llista de llibres proposats1

LLIBRES SAGRATS
Bíblia/Tanak
Alcorà
Canon Pali (Dhammapada)
Bhagavad Gita
Upanishads
CLÀSSICS I MESTRES ESPIRITUALS TRADICIONALS
Mestre Eckhardt
Joan de la Creu
Teresa de Jesús
El núvol del no saber
El pelegrí rus
La Filocalia
Miguel de Molinos
Vimalakirti
Shankara
Ramanuja
Lao-Tsé
Maimònides
Al HAllaj
Attar
NOUS MESTRES
Ramakrishna
Vivekananda
Nisargadatta
Tich Nath Han
Un exemple de guia de lectura concreta per a un nou grup
–a un horitzó de diversos anys-:
  • Dhammapada
  • Evangeli de Marc
  • El mundo está en el alma (Valmiki)
  • Vimalakirti Nirdesa Sutra
  • Relats d’un pelegrí rus al seu pare espiritual
  • Conocer desde el silencio (Marià Corbí)
  • El núvol del no-saber
  • Bhagavad-Gita, amb comentaris de Gandhi
  • Llibre d’Isaïes
  • El canto del inmediato satori, amb comentaris de Taisen Deshimaru
  • 150 cuentos sufíes (Rumi)

6.- Relacions i serveis possibles de CETR

Relacions:
Coordinadora o Xarxa de GETS: liderada per CETR; virtual i presencial.
Serveis:
Protocol
Consultes d’interpretació
Biblioteca
Assessorament personalitzat
Seguiment del grup virtual i presencial regular a demanda
Butlletí d’amics de CETR
gets

Per accedir a una versió més complerta del protocol:

http://cetr.net/files/1373476028_protocol_per_a_grups_de_g.pdf

1 Per veure una orientació bibliogràfica extensa llegIr CORBÍ, M., El camí interior, Helios, Barcelona, 1998, p. 293-319. No es donen referències bibliogràfiques concretes.