Marià Corbí «No tenemos nada que hacer en esta hermosa Tierra, en este pequeño y maravilloso planeta; no tenemos otra tarea que cumplir que vivir para reconocer toda la maravilla que nos rodea. Vivimos para tener la posibilidad de reconocer. Reconocer es testificar que hemos visto y sentido lo que está frente a nosotros. Reconocer es decirle a todo que hemos advertido su presencia, que hemos visto su esplendor, su belleza, su inmensidad y que nos hemos maravillado de su existencia y la hemos amado. Ese es nuestro destino. Somos una chispa de luz que salta del fuego de la tierra, ilumina por unos instantes lo que le rodea y se apaga volviendo otra vez a la tierra. Hay chispas de luz grandes y pequeñas; brillantes e intensas o más tenues y débiles. No se nos pide que seamos lumbreras ni soles; no se nos pide que nuestra luz sea cegadora; sólo se nos pide que seamos lucidez y reconocimiento.» (p.176)
Himne d’origen medieval d’un cantoral jueu
La frase curta i repetitiva facilita la repetició del text durant llargues estones. Com altres himnes i fórmules d’estil semblant, ha estat molt utilitzat com a ajut per a la concentració i polarització de les facultats. Porta per títol “La magnificència de Déu” :
L’excel•lència i la fidelitat són de Déu, que viu eternament.
La comprensió i la benedicció són de déu, que viu eternament.
La majestuositat i la grandesa són de Déu, que viu eternament.
El coneixement i la paraula són de déu, que viu eternament.
La magnificència i la bellesa són de Déu, que viu eternament.
El consell i la força són de Déu, que viu eternament.
La llum i l’esplendor són de Déu, que viu eternament.
La gràcia i la benvolença són de Déu, que viu eternament.
La puresa i la bondat són de Déu, que viu eternament.
La unitat i l’honor són de Déu, que viu eternament.
La corona i la glòria són de Déu, que viu eternament.
El precepte i la pràctica són de Déu, que viu eternament.
El misteri i la saviesa són de Déu, que viu eternament.
La sobirania i el govern són de Déu, que viu eternament.
L’esplendor i la noblesa són de Déu, que viu eternament.
El poder i la simplicitat són de Déu, que viu eternament.
La rectitud i l’honor són de Déu, que viu eternament.
La voluntat i la justícia són de Déu, que viu eternament.
La invocació i la santetat són de Déu, que viu eternament.
La pregària i la joia són de Déu, que viu eternament.
Els cants i els himnes són de Déu, que viu eternament.
La lloança i la glorificació són de Déu, que viu eternament.