Helena Guardans

L’ESPIRITUALITAT LAICA EN POQUES PARAULES

UserFiles/Image/tabla Redonda ESADE 1.jpg

Helena Guardans

(Notes per a la presentació del llibre de Marià Corbí)


El proppassat 5 de maig de 2008 va tenir lloc a ESADE, una taula rodona per a presentar l’últim llibre de Marià Corbí, intitulat: “Hacia una espiritualidad laica. Sin creencias, sin religiones y sin dioses“, aquesta vegada, en l’àmbit acadèmic empresarial.

La citada taula rodona va ser presidida pel Sr. Carlos Losada, Director General d’ESADE, i varen participar, a més a més:

El Sr. Àngel Castiñeira, director del Departament de Ciències Socials d’ESADE
El Sr. Josep Ma. Lozano, professor del Departament de Ciències Socials d’ESADE
La Sra. Helena Guardans i Cambó, presidenta de Sellbytel Group Spain
I, l’autor del llibre, Marià Corbí, director del Centre d’Estudi de les Tradicions Religioses (CETR) i ex-professor d’ESADE.

De totes les ponències, que reproduirem, ara, podem compartir amb vosaltres, la realitzada per la Sra. Helena Guardans.

Bona tarda a tothom.

És un plaer per mi presentar el llibre Hacia una espiritualidad laica. Sin creencias, sin religiones, sin dioses de Marià Corbí.

És un plaer i -per què no dir-ho- també és una incògnita. La incògnita és saber per què Marià Corbi m’ha convidat a mi a presentar aquest llibre. I no sé perquè vaig pensar que la resposta a aquesta pregunta em facilitaria la presentació. I així ha estat.

I crec que ho he trobat. I com veureu es demostra que el pas de Marià Corbi per Esade també el va afectar, perquè els seus motius de convidar-me em semblen molt “empresarials”.

El primer motiu seria seguir l’estratègia d’èxit d’Apple. Al igual que Apple, que quan van presentar els seus macs volien que aquests tothom els pogués utilitzar. Fins hi tot gent que abans mai havia utilitzat un ordinador. I una de les maneres d’aconseguir-ho era que les instruccions fossin molt senzilles. Per això van escollir a una periodista, que escrivia bé, però no tenia ni idea d’informàtica. Avui aquestes instruccions són encara un model per totes les empreses del sector.

I el segon motiu seria un altre element que s’ha demostrat d’èxit en les campanyes de Telemárketing. A saber. Que quan volem vendre assegurances a gent de la tercera edat són gent de la tercera edat qui fa les trucades. Quan volem vendre cotxes adreçats a gent jove, són joves els que truquen i per vendre cafeteres les que millor ho fan són senyores de mitjana edat. Tenint en compte que he estudiat en aquest casa…

Vosaltres mateixos podeu treure les conclusions de perquè estic aquí presentant aquest llibre.

Dit això, i per continuar amb la presentació us diré que una pregunta de la meva filla Laura que té 13 anys, em va ajudar a tenir idees més clares del que us volia dir. La Laura em va preguntar de què anava el llibre que havia de presentar. Pregunta que com totes les seves requeria de una resposta ràpida i sobretot curta. Estareu d’acord amb mi que resumir en poques paraules tot aquest llibre té el seu mèrit.

El llibre li vaig dir, ens explica que hem de fer les coses bé i amb justícia. Que ens hem de portar bé. El que passa es que abans era més fàcil explicar això, els pares deien als fills que fessin les coses bé perquè sinó les feien bé anirien a l’infern. I això abans funcionava. Però ara els pares no podem dir als fills que aniran a l’ infern, i aquest llibre dona raons clares i entenedores de perquè ens interessa a tots fer les coses bé.

Contestada aquesta pregunta tornem al llibre.

El llibre explica el que acabo de dir d’una forma interessant i de lectura agradable. No confonem. No és un llibre d’autoajuda ni es pot llegir en diagonal. Si més no jo, no vaig poder. Més aviat al contrari: em vaig haver d’acompanyar d’un subratllador d’aquests de colors per anar marcant tot allò que m’interessava. Si voleu us deixo veure després el llibre perquè veieu que està ple de colors!

El llibre comença amb una afirmació que a mi em va deixar molt parada.
No es posible eludir la responsabilidad con las generaciones futuras, por una fidelidad a las formas del pasado mal entendida y miedosa
O sigui que si justament intentem mantenir les formes per respecte al passat va i resulta que no, que aquest no es el camí. I a més diu, que si ho fem així, “continuar leyendo el legado como lo hicieron nuestros antepasados que han desaparecido” correm el risc de perdre-ho tot, al igual que ja han desaparegut aquelles societats.

Maria Corbí ens explica que ara vivim en una societat on el motor central és la ciència i la tecnologia. I encara que aquestes ho envaeixen tot, diu, són molt més modestes. Ja no pretenen tenir la clau de la veritat. Estem en la continua creació de novetat i aquestes innovacions han acabat amb les fronteres i han creat una gran societat globalitzada. Innovem en tots els sentits, en tots els àmbits.

I és en aquesta societat globalitzada, on podem cultivar la dimensió humana que en el passat feien les religions. Però per això hem de tornar a reconstruir-ho tot. Perquè aquesta dimensió, ja no la trobem mitjançant els mites i religions.

Hem d’aprendre a entendre i experimentar sense les formes religioses. Em d’aprendre a diferenciar entre el vi i la copa, ens diu. El que abans eren creences i submissió ara és una tasca d’indagar. I per suposat les grans religions ens poden ajudar en les nostres indagacions.

Perquè de les religions del passat el que importa és saber a on ens condueixen. Hem d’oblidar les formes perquè aquestes canvien al canviar les cultures.

I el que de nou em sorprèn, es que Marià Corbí s’està referint també i principalment al món de l’empresa. Al nostre món.

El canvi afecta als grups empresarials. On l’èxit es mesura per la capacitat creativa i d’innovació. I un grup per ser veritablement creatiu requereix d’una comunicació sense reserves. I aquesta no pot venir imposada des de dalt. S’ha de motivar perquè així sigui.

Per tant diu, les noves organitzacions exigeixen inventar en el sistema de comunicació, en les motivacions i en els valors dels individus i dels grups.

I diu que això ens porta a la necessitat de cultivar la “dimensió absoluta” en les noves condicions culturals. Per què? Perquè aquesta dimensió si bé no soluciona res, crea persones amb capacitat de crear explicacions i solventar problemes.

Perquè ens recorda que les ciències no poden resoldre els problemes humans. Poden donar informació però no tenen capacitat de proporcionar valors. I els problemes humans s’han de resoldre amb un llenguatge que no elimini els elements de valors.

Per aconseguir aquesta experiència absoluta ens parla del silenci, i del distanciament. I aquest distanciament proporciona llibertat i aquesta ens permet el que anomena “amor verdader” o interès desinteressat. Aquest amor fa estimar les coses i a les persones i no a si mateix. I acaba afirmant sense aquest distanciament i sense llibertat la vida col•lectiva es converteix en una competència entre depredadors. No pot haver-hi pau i cohesió social. En canvi, on i ha respecte i amor hi ha equitat i justícia.

Aquesta experiència de la dimensió absoluta (a la que defineix com qualitat humana), troba la manera d’actuar correctament, amb justícia, equitat i benevolència.

Perquè per qualitat humana s’entén la sensibilitat per comprendre, la capacitat de simpatia, capacitat de comunicació que inclou acceptar la diversitat, capacitat de fer-se càrrec de les situacions, capacitat per projectar situacions futures, capacitat per valorar les persones, capacitat per valorar situacions canviants…

A mi tot això em sona bastant al que l’empresa definim com a lideratge. I això es el que m’ha interessant i sorprès de Marià Corbí. Que per un camí gens habitual, ens defineix el que és essencial per a que una empresa tingui èxit.

Perquè en aquest mon global, ja no es tracta només de productes i serveis. La mida ja no és essencial. Si analitzem les empreses de més èxit, veiem que ara, qui te el millor equip es qui guanya la carrera. I per tenir ell millor equip es necessita cohesió, per motivar per innovar per compartir objectius i aconseguir resultats i aquesta només s’aconsegueix segons ens ha explicat Marià Corbí amb qualitat humana.

Jo us convido a que llegiu el llibre perquè val la pena i a més i ha histories molt maques, que semblen contes, que ens permeten conèixer millor les cultures humanes. I confio haver aconseguit en aquesta presentació el que Marià Corbi esperava al convidar-me.

Moltes gràcies.