Shitou

L’essència i els fenòmens són no-dos: Candongqi (Sandokai)

Files/1443952434 Shitou Fragment T128x126.png

Context. Després de la lectura d’un passatge del Tractat del Zhao, Shitou (700-790) va obtenir una profunda comprensió. Assegut en el seu escriptori va reflexionar: “els savis no pensen mai en si mateixos, i no obstant això en el seu interior tot ho contenen. El Cos de la Veritat no té forma. Qui pot parlar d’un mateix i dels altres? Si tens la ment de la il·luminació, les deu mil coses es manifesten naturalment en ella. El coneixement i els seus objectes no són un ni dos.”

D’aquella experiència va sorgir el poema L’essència i els fenòmens són No-dos (Candongqi en xinès, Sandokai en japonès), un dels quatre grans poemes xinesos que presenten l’essència de l’ensenyament de chan (zen). El títol està format per tres caràcters rics en significats i ha rebut diverses traduccions, com per exemple: “Oda a la Identitat” (D.T. Suzuki), “L’acord entre la Diferència i la Unitat” (Mitchell & Lou), “La confluència entre la Diferència i la Igualtat”(T. Cleary), “L’Essència i els Fenòmens s’interpenetren” (T. Deshimaru), o “L’Essència i els Fenòmens són No-Dos” (Dokusho Villalba).

El títol posa de relleu l’essència mateixa de la proposta de la Via del zen: poder adonar-se’n de la realitat tal com és, igual i diferent, una i diversa, alhora.
“És un poema breu -afirma Deshimaru- però conté la saviesa de milers de sutres.” Els primers versos fan referència a les divergències entre l’escola del Nord i l’escola del Sud:

 

L’esperit del gran mestre de l’Índia [el Buda]

es va transmetre fidelment de l’Est a l’Oest.

Les personalitats humanes són diferents.

Uns són més intel·ligents, altres menys.

Però a la Via no hi ha mestre del Nord ni mestre del Sud.

El corrent de la Via espiritual és clar i pur,

només els afluents són fangosos.

 

Aferrar-se als fenòmens és il·lusió

però aferrar-se a la veritat no és el Despertar.

Els fenòmens són condicionats

i interdependents.

Percebuts pels sentits semblen no tenir relació entre si.

Si no fos així no seria possible escapar de la no-diferenciació.

Cada forma difereix per les seves característiques.

 

Plaer i dolor semblen separats.

En la foscor no hi ha dalt ni a baix.

Amb llum es distingeix el que és pur del que està tacat.

Els quatre elements del cos tornen al seu origen,

com un nen torna sempre a la seva mare.

El foc crema, l’aire es mou,

l’aigua mulla, la terra sosté.

 

Pels ulls hi ha formes; per l’oïda, sons;

per l’olfacte, olors; per la llengua sabors.

No obstant, tots els fenòmens són com les fulles d’un arbre.

Tots han sorgit de la mateixa arrel.

El començament i la fi tenen el mateix origen.

Noble o vulgar: com vulgueu.

 

La foscor existeix en la llum

no veieu només llum.

La llum existeix en la foscor,

no veieu només foscor.

Llum i foscor semblen coses diferents,

però depenen l’una de l’altra,

com el pas de la cama esquerra depèn

del pas de la cama dreta.

Cada existència té la seva utilitat.

Fes-la servir sigui quina sigui la seva posició.

 

Fenòmens i essència encaixen perfectament.

Aquesta veritat és com una llança

detenint una fletxa en ple vol.

La paraula rebuda ha de ser compresa en el seu origen.

No construïu les vostres pròpies categories.

La Via és sota els vostres propis peus.

Si no compreneu això no podreu saber de què es tracta.

Avançant, en aquest mateix instant,

no hi ha cap noció de prop o de lluny,

però si persisteix el menor dubte es crearà una separació tan gran

com la que hi ha entre la muntanya i el riu.

 

A vosaltres que busqueu la Via, humilment us dic:

preneu consciència de l’instant present.

___________________________________________________

de: Il·luminació silenciosa. Antologia de textos Soto Zen

Selecció: Dokusho Villalba. Introduccions i notes: Kepa Egiluz Bergara.

Madrid, Miraguano, 2010. 366 p. pgs. 191-196