Jaume Agustí i Cullell

LA INDAGACIÓ LLIURE, COOPERATIVA I GENERALITZADA. INDAGAR PER SOBREVIURE

5s Indagar

L’objectiu d’aquest curs és posar de relleu el paper no només fonamental, sinó vital, de la indagació lliure, cooperativa i generalitzada en el nostre temps. Indagació o investigació, no només d’allò conceptual, mesurable o quantitatiu, com la de les tecnociències; sinó també d’allò qualitatiu, del sentir i l’actuar, com la de l’estètica i l’ètica. Indagar és obertura al desconegut, impuls per millorar, confiança en un futur millor, fam i set de nous coneixements i experiències, però també de bondat, de bellesa, de pau i felicitat, en definitiva: de ser.

20 i 27 d’abril. 4 i 11 de maig. 4 dijous, de 19:30 h. a 20:30 h
Aportació: 60 €

La indagació ha de ser lliure per poder ser creativa i innovadora i per tant eficaç; cooperativa per afrontar la complexitat actual inabordable individualment; generalitzada a tots els àmbits i persones, cadascú segons la seva professió i les seves possibilitats, per no ser substituïts per robots i tota mena d’automatització. Generalitzada també es refereix a l’esforç per comunicar-la a tota la societat, és a dir, democratitzar la indagació. Hem preferit el nom d’indagació a l’usual d’investigació -associat sovint a la tecnocientífica- per indicar l’abast i fonamentació que li donarem aquí. Sense per això renunciar al mètode propi de cada tipus d’indagació.

La capacitat d’indagar és una competència específicament humana. En general, la resta d’animals tenen els coneixements necessaris, estan programats genèticament per sobreviure sense necessitat d’indagar. Els humans coneixem indagant i aprenent. I la millor manera d’aprendre és indagar. Per això aquí donem prioritat a la indagació, al procés de crear coneixement i no al coneixement, que és el seu fruit. I per tant preferim dir arbre de la indagació en lloc d’arbre del coneixement; per centrar l’atenció en el cultiu de l’arbre i les seves característiques en lloc de centrar-la en les del fruit. És a dir, més que l’epistemologia sobre les qualitats del coneixement, ens interessarà l’antropologia, les qualitats humanes pròpies de la indagació que ho fa possible. Això té conseqüències més pràctiques que teòriques, com anirem exposant al llarg de les sessions. Per exemple, en lloc de centrar l’atenció en el que pugui ser l’objectivitat del coneixement, ens interessarà veure les qualitats humanes en què es basa. I en lloc de dir societat del coneixement per a referir-nos al nou mode de vida, preferim també dir cultures de la indagació. En plural ja que la indagació obre moltes possibilitats i per tant diversitat de formes culturals. Prioritzar la indagació en lloc del coneixement, també ens ha portat a buscar el seu origen i trets fonamentals en la parla. Doncs, d’una banda, la parla és la capacitat específicament humana, fonament de la resta de qualitats específiques humanes. I en segon lloc, indagar és fer-se preguntes les respostes porten a noves preguntes; actitud present des de la més tendra infantesa. El coneixement específicament humà, fruit de la indagació, és vist així com una construcció pròpia de la parla, de la conversa inquisitiva de cada indagador amb si mateix i amb els altres indagadors. Resulta així clar que tant indagació com a coneixement són processos i fets col·lectius.

Si voleu més informació, clickeu aquí

Jaume Agustí es doctor en Física , ha estat investigador científic en Intel·ligència Artificial, del CSIC (Consell Superior de Investigacions Científiques) i ha estat col·laborador de Raimon Panikkar durant més de vint anys; és vicepresident de la Fundació Vivarium que gestiona el seu llegat.