Oscar Puigardeu

LA INTEL·LIGÈNCIA ESPIRITUAL EN EL MARC DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES DE GARDNER

3s Gardner

a càrrec d’Óscar Puigardeu

23 i 30 de gener. 2 dilluns, de 18:00 a 19:30 h
Aportació: 25 €

La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner va suposar un canvi de paradigma significatiu tant en la psicologia cognitiva com en la pedagogia. En el marc d’aquesta teoria ha aparegut la controvèrsia sobre la plausibilitat d’una intel·ligència espiritual proposada per
D. Zohar i altres autors en diverses discussions al respecte -amb la participació del propi Gardner-. El nostre objectiu serà presentar aquesta teoria, analitzar la controvèrsia generada i poder debatre en el sí del propi grup sobre la proposta d’una intel·ligència espiritual.

Durant molt de temps hem tingut una visió molt reduïda de la intel·ligènci. Des de les primeres incursions en aquest constructe realitzades per autors fins a l’actualitat la nostra comprensió teòrica de les capacitats intel·lectuals dels humans s’han anat cada vegada fent mes fines.

En un primer moment vàrem diferenciar en la intel·ligència diferents factors com podria ser el factor general corresponent a la intel·ligència innata (factor g) i el factor específic que correspondria a la intel·ligència requerida per una determinada activitat (factor s) fer referència a la capacitat de resoldre problemes.

Durant molt de temps també hem tingut una visió estàtica de la intel·ligència pensant que es tractava d’un factor constituent de la persona molt determinat genèticament i estable en el temps. Actualment tenim moltes dades que ens demostra que la intel·ligència està lluny de ser un constructe tant homogeni al llarg de la vida i tenim coneixements de programes que poden ajudar al seu desenvolupament fins hi tot durant l’edat adulta.

Per aquestes i altres raons la concepció que tenim avui en dia de la intel·ligència és notablement més complex i ja no l’entenen com a una capacitat única si no com un conjunt de diverses capacitats interconectades. Tampoc creiem que sigui un element estàtic si no uns aspecte que es pot estimular, atrofiar que pot patir dificultats degut a situacions tan internes com externes, al seu nivell d’utilització i estimulació a lesions traumàtiques o demències…

Una aportació que va suposar un important avanç en aquesta línia de concepció de la intel·ligència varen ser les aportacions de Gadner en la seva obra “Estructuras de la Mente” i diferents obres posteriors. Gadner enuncia la seva teoria de la intel·ligència definint-la com a plural. Fins al moment les investigacions sobre la intel·ligència s’havien realitzat en situacions experimentals, habitualment en laboratori. Gadner, pel contrari realitza les seves investigacions en un entorn més real i per tant molt més complex. Aquesta nova metodologia va permetre una aproximació més realista que va permetre veure de forma més acurada els processos que els humans posem en marxa per tal de resoldre problemes.

Això va portar a Gadner a identificar set intel·ligències bàsiques que finalment van ser ampliades a vuit:

 

  1. a) Intel·ligència lingüística: Capacitat d’utilitzar el llenguatge de forma efectiva. Això inclou la capacitat d’un us adient de la gramàtica, la sintaxis i la retòrica per narrar i explicar. Així com una capacitat metalingüística.
  2. b) Intel·ligència logico-matemàtica: Capacitat  d’utilitzar els nombres i les seves relacions i propietats de forma efectiva. Això suposa l’ús de l’abstracció lògica i matemàtica per resoldre dificultats permeten la formulació d’hipòtesis i els càlculs matemàtics.
  3. c) Intel·ligència cinètica: Es la capacitat d’usar i expressar mitjançant el cos idees i emocions. Capacitats com l’equilibri, la coordinació i el seu us és propi d’aquesta intel·ligència, al igual que totes les capacitats propioceptives.
  4. d) Intel·ligència espaial: Aquesta suposa la percepció i gestió del món visual i del espai, així com la capacitat per visualitzar o imaginar transformacions en l’entorn i interpretar representacions gràfiques de la realitat.
  5. e) Intel·ligència musical: Capacitat de percebre discriminar sons i ritmes i les seves harmonies. Incloent la capacitat d’interpretar o crear música.
  6. f) Intel·ligència interpersonal: És la capacitat de relacionar-se amb els altres de forma efectiva distingint els seus estat d’ànim, motivacions i intencions envers els altres així com establir amb ells una comunicació efectiva.
  7. g) Intel·ligència intrapersonal: És la capacitat d’autoconeixement i d’autoregulació.
  8. h) ligència naturalista: És la última en ser inclosa en la teoria de Gadner amb data de 1995 i és la capacitat de percebre les relacions entre les espècies reconeixent semblances, diferencies i interaccions.

Fonamentant-se en el teoria de les intel·ligències múltiples Zohary Marshall proposen el concepte de intel·ligència espiritual. En els seus escrits Gardner s’ha anat mostrat ambivalent sobre aquesta possibilitat y utilitzant diversos conceptes com intel.ligènica existencial o transcendent però finalment deixà clara la seva objecció a la possibilitat de postular una intel·ligència espiritual. Malgrat això son diversos els autors que discrepen de la seva opinió Emmons, Kwilecky, Selman, i Amram entre d’altres. I fins hi tot en recents intervencions del Dr. Gardner ha tornar a aparèixer la valoració d’una possible intel·ligència existencial.

En el nostre seminari navegarem per les diferents intel·ligències tots contrastant les evidencies empíriques i les avantatges d’aquest model i analitzarem quins son els arguments de la controvèrsia sobre la possibilitat d’una intel·ligència espiritual.

Oscar Puigardeu