La saviesa a

  El desig és una set que no té remei. Quan es satisfà el desig, no cessa la set, sinó que creix. Parlant sobre aquest tema Rumí diu “per destí diví, l’hidromel produïa bilis i l’oli d’ametlles augmentava la sequedat”. [1] La única solució per al desig és sortir-se’n del seu joc mortal, per tal de fer peu en Déu, en “el que veritablement és”. Tot el que no sigui “això que és”, és buit d’entitat. Es compren que res pugui satisfer la set el desig. Ningú no pot amagar la set bevent vent, res. El desig és una set i aquest set és necessitat i és amor. Quan perseguim la satisfacció d’aquesta set perseguim més l’amor que la satisfacció de la necessitat. La necessitat es pot satisfer, però torna a renéixer i tendeix a expandir-se sense límits. Des d’aquesta perspectiva és com un immens ventre que no es sacia…

aquest text es va trobar entre les seves últimes voluntats A Tu, a Qui no conec ni puc conèixer –ni en el meu interior ni fora de mi- amb Qui estic unit per l’amor, el temor i la fe- a l’Únic i a totes les seves representacions- adreço aquesta oració : Guia’m vers el millor de mi mateix – ajuda’m a esdevenir algú en qui confiïn els éssers vivents, criatures i plantes, així com l’aire, l’aigua, la terra i la llum que els sustenten; mantén-me com algú que respecta el misteri i el caràcter de cada varietat de vida en tota la seva unicitat i solidesa, ambdues essencials per a la supervivència de qualsevol vida. Ajuda’m a preservar la meva capacitat per a meravellar-me, extasiar-me i descobrir; permet que es desperti en mi el sentit de la bellesa, en qualsevol lloc, i a contribuir amb i per els altres, i…

  Vers quina realitat inefable apunten els relats de la nativitat de Jesús? Corbí ens posa en contacte amb els elements propis del llenguatge simbòlic presentant-nos diversos exemples de naixements meravellosos: Krishna, el profeta Muhàmmad, Zorosatro, Gengis Khan, el Buda... Talment com dits que apunten vers la lluna, aquests relats –així com el del naixement de Jesús–, assenyalen una Veritat que excedeix tota possibilitat de representació. Per tant, no és per mitjà de l'anàlisi textual com podrem extraure'n el missatge sinó amb el silenci de tota formulació. No es tracta d'interpretar narracions com aquestes, es tracta d'entendre i sentir el que ens diuen perquè el seu propòsit és parlar-nos amb paraules del que és més enllà de les paraules. Aquest text va ser presentat a debat en el Quart Encontre de Can Bordoi (Juliol 2007) i forma part de la publicació que recull les ponències i debats de l'Encontre.

recollits a Guru Granth Sahib Ji, el llibre sagrat del sikhisme Sigui el silenci les teves arracades, la compassió la teva riquesa, la meditació el teu bol de mendicant.Fes del teu cos l'hàbit del monjo, sigui el Nom Vertader el teu bastó. Practica aquest ioga, oh iogui. Que el coneixement sigui les cendres amb les que banyis el teu cos, la concentració la teva flauta. Desfés-te de tot lligam i pelegrina per la ciutadella del teu propi ésser, toca l'arpa de la teva ment.Oh, sants, escolteu: feu de la Veritat i de la compassió el vostre jardí! * Per molt que es mediti sobre Ell milers de vegadesno és possible comprendre'l.Per més que s'hi pensi amb tota profunditatno és possible assolir el Silenci Interior.Aquesta fam no pot ser apaivagadani per tots els graners del món.Per molts que siguin els camins no és possible arribar a la meta.Com podrem conèixer la…