Nombrosos hadîths, o tradicions entorn a Muhammad

Al-Ghazali

recullen paraules del Profeta referents a la pregària. La següent pregària, recollida per Al-Ghazali, és un himne de lloança als noms de Déu. Diu el text : El Profeta digué : Pregueu, pregueu ajudant-vos amb els Noms de Déu, pregueu així : Tu, tu ets Déu, Senyor dels móns, ets el nostre Déu i no hi ha més Déu que tu, el Déu Viu.Tu, tu ets Déu, l’Altíssim, el Gran, i no hi ha més Déu que tu, el que mai ha estat engendrat.Tu, tu ets Déu, ets el Perdó i el qui perdona, l’instaurador de tota cosa, la referència de tot.Tu, tu ets Déu, el Savi, el Misericordiós, el Rei del dia del Judici.Tu, tu ets Déu, no hi ha més Déu que tu, Creador del bé i del mal, Creador del cel i de l’infern.Tu, tu ets Déu, el Déu únic, Impenetrable, Singular,que coneix el que està amagat,…

Llegir més

Himne d’origen medieval d’un cantoral jueu

CETR

La frase curta i repetitiva facilita la repetició del text durant llargues estones. Com altres himnes i fórmules d’estil semblant, ha estat molt utilitzat com a ajut per a la concentració i polarització de les facultats. Porta per títol “La magnificència de Déu” : L’excel•lència i la fidelitat són de Déu, que viu eternament.La comprensió i la benedicció són de déu, que viu eternament.La majestuositat i la grandesa són de Déu, que viu eternament.El coneixement i la paraula són de déu, que viu eternament.La magnificència i la bellesa són de Déu, que viu eternament.El consell i la força són de Déu, que viu eternament.La llum i l’esplendor són de Déu, que viu eternament.La gràcia i la benvolença són de Déu, que viu eternament.La puresa i la bondat són de Déu, que viu eternament.La unitat i l’honor són de Déu, que viu eternament.La corona i la glòria són de Déu, que…

Llegir més

Pregària del Profeta Muhammad

Al-Ghazali

recollida per Al-Ghazali. El text s’inicia, com és tradició en el món islàmic, citant la font de la qual prové. Generacions i generacions de musulmans han fet seva aquesta pregària que traspassa qualsevol frontera de credos o religions : Pregària del Profeta. Ibn al-‘Abbas digué : “Al-Abbas m’envià on es trobava l’Enviat. Hi vaig arribar al vespre. De nit, l’Enviat es va llevar per pregar, i després de les dues inclinacions de la pregària de l’albada, pronuncià aquesta pregària : Déu meu, em dirigeixo a la teva misericòrdia. Per ella, guia el meu cor, uneix en mi tot allò que es troba dispers, ordena tot el que està desordenat. Per la teva misericòrdia, destrueix les meves rebelions, rectifica la meva fe, preserva el que es troba amagat, fes llum en allò que calgui que surti a la llum. Per la teva misericordia, purifica la meva feina, il•lumina el meu rostre,…

Llegir més

Alegoría del crecimiento del árbol de la ignorancia

CETR

Yoga Vâsishtha. Ahora voy a explicarte, amado Râma, cómo crece en todas direcciones la temible planta de la ignorancia. Florece en el bosque del mundo objetivo y está arraigada en el firme suelo de la conciencia. Los tres mundos son su cuerpo y el universo entero su piel. La alegría y el dolor, la existencia y la muerte, la sabiduría y la ignorancia son sus raíces y sus frutos. Mientras esta ignorancia piensa en el placer, está experimentándolo, y cuando piensa en la tristeza, experimenta este sentimiento. Cuando prevalece la idea de existencia, el objeto existe, y cuando prevalece la noción de inexistencia, el objeto desaparece. La ignorancia se desarrolla por medio de la ignorancia y fructifica en una ignorancia todavía mayor. Cuando busca la sabiduría, se nutre de sabiduría y sólo crece en esta dirección. Esta planta de la ignorancia se manifiesta de muy diversas formas, estados o modos…

Llegir més

Todo lo que se afirma con respecto a Jesús es simbólico.

Marià Corbí

Mariano Corbí Todas las afirmaciones referentes a Jesús son una construcción simbólica hija de una inculturación en una civilización agrario/autoritaria, helena y romana. Lo difícil no es aceptar la verdad de esta afirmación teórica; lo difícil es vivir todo lo que se refiere a Jesús y a la religión cristiana desde ese pensamiento cuando se convierte en un sentir real y cotidiano. Las consecuencias, entonces, para las organizaciones religiosas, para las plegarias y rituales colectivos son graves. Nuestros antepasados tomaron a los símbolos como si fueran realmente existentes. Nosotros los tomamos como plenamente significativos pero como afirmaciones, construidas desde unos patrones culturales ya desaparecidos, que hablan de lo que, propiamente, no se puede hablar porque está más allá de las posibilidades de la estructura de nuestra lengua. Ese sustrato indecible, expresado mítica y simbólicamente en unas categorías culturales caducas, es un fundamento puramente cualitativo sobre el que sólo puede asentarse…

Llegir més