La barca -sermó del Buddha-

CETR

   El text subratlla la necessitat de no quedar sotmesos a les creences. Els textos clàssics budistes empren un estil de frase curta, fàcil de recordar, ja que es transmetien de memòria. Es va trigar algunes generacions a recollir per escrit les paraules del Buddha (del s.V a. C.). El següent text insisteix en que es tracta d’assolir una comprensió transformadora no de fixar en la ment o els cors les paraules dels mestres. Tota paraula que no serveixi per a transformar serà paraula inútil. Diu el text : "Oh bhikkhus, un home fa un viatge. Arriba a una gran extensió d'aigua de la qual la riba del seu costat és perillosa i espantadora, però l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba, ni pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Pensa: Aquesta extensió d'aigua és gran i la…

Llegir més

del Viveka Chudamani

Sankara

Çankara (o Shankara) filòsof i místic hindú del s.VIII, subratlla la necessitat de l’experiència personal en l’àmbit religiós. Insisteix en que cal cercar amb iniciativa i esforç i, en aquest camí, els textos sagrats i els ensenyaments d’altri poden ser un gran ajut si hom sap que no es tracta de repetir com un lloro ni de venerar l’experiència d’aquells que ens han precedit sinó d’aprendre d’ells per dur a terme el propi caminar. Ningú no es cura d'una malaltia pel fet de repetir el nom d'un medicament sense prendre-se'l; de la mateixa manera, sense l'experiència directa d'aquest Poder Suprem, ningú pot alliberar-se per més que repeteixi la paraula Brahman. L’estudi de les escriptures és inútil si un no busca arribar a copsar la Veritat suprema. La veritable natura de les coses només es coneix per l'experiència personal, per mitjà d'un ull clar i il•luminat, i no mitjançant les descripcions…

Llegir més

En Gandhi, el cercador de Déu i el polític formen una perfecta unitat

Marià Corbí

Una idea molt corrent, tant en àmbits religiosos com no religiosos, és pensar que les persones que es concentren en un procés espiritual són persones malaguanyades per les tasques socials i polítiques. És més, se'ls retreu que amb la seva mística el que fan és desviar la força de la religió de la seva veritable tasca que és arranjar els mals i les injustícies del món. La desvien de tal manera que la empren en benefici propi, dedicant-la al seu perfeccionament oblidant els mals dels seus germans. L'eficàcia de l'acció política i social rau en la racionalitat, en la força dels projectes que es proposen, en la capacitat de convèncer, en l'atractiu personal o moral dels líders. Tot això no te res a veure amb l'experiència espiritual o mística, sinó amb el convenciment respecte un ideal i amb la coherència dels actes ordenats de cara a la consecució de l'ideal.…

Llegir més

Del Baghavad Gita

Bhagavad Gîta

Versicles II, 47, 48, 49) del Bhagavad Gita, un dels textos fonamentals de la tradició hindú, que ens parlen de l’acció desinteressada: actuar sense cercar res per a sí mateix és, segons aquest Cant del Benhaurat, la veritable acció consagrada: No és evitant d’actuar com l’home s’allibera de l’acció ja que ni per un moment podrà deixar d’actuar d’una manera o una altra. El qui s’aparta de les accions però manté el seu cor lligat per el desig, aquest viu en una falsa il•lusió. Sublim és aquell que, lliure de tot desig, converteix el seu destí en una constant acció consagrada. Posa tot el teu cor en l'acció, però mai en la seva recompensa. No treballis per a un resultat, però mai no deixis de fer la teva feina. Fes la teva feina en la pau del ioga, i lliure de desigs egoistes, no et commoguis per l'èxit o pel…

Llegir més

Alegoría del crecimiento del árbol de la ignorancia

CETR

Yoga Vâsishtha. Ahora voy a explicarte, amado Râma, cómo crece en todas direcciones la temible planta de la ignorancia. Florece en el bosque del mundo objetivo y está arraigada en el firme suelo de la conciencia. Los tres mundos son su cuerpo y el universo entero su piel. La alegría y el dolor, la existencia y la muerte, la sabiduría y la ignorancia son sus raíces y sus frutos. Mientras esta ignorancia piensa en el placer, está experimentándolo, y cuando piensa en la tristeza, experimenta este sentimiento. Cuando prevalece la idea de existencia, el objeto existe, y cuando prevalece la noción de inexistencia, el objeto desaparece. La ignorancia se desarrolla por medio de la ignorancia y fructifica en una ignorancia todavía mayor. Cuando busca la sabiduría, se nutre de sabiduría y sólo crece en esta dirección. Esta planta de la ignorancia se manifiesta de muy diversas formas, estados o modos…

Llegir més