L’espiritualitat de les religions
Presentació: Conèixer millor l'aportació espiritual d'una realitat religiosa plural. Aquest era l'objectiu dunes jornades organitzades per la Confederació de Religiosos de les Balears, a Palma de Mallorca, el març de 2004. En aquest marc, Teresa Guardans -que havia estat convidada per a parlar "d'Orient"- va situar l'espiritualitat des de la perspectiva de les propostes de Joan de la Creu i Teresa de Jesús, i va comparar els suggeriments i orientacions dels mestres carmelites amb una selecció de textos de la saviesa hindú (Upanixads i Bhagavad Gîta) i dels ensenyaments del Buddha Gautama (extractes del Dhammapada, principalment) .................................................... Per a descarrega
La shekina
la presència divina en la creació és un concepte fonamental del judaisme. Moltes són les reflexions entorn al que cal fer per a que Yahveh habiti entre nosaltres, molts els textos que ajuden a mirar la realitat des de l’experiència d’aquesta Presència. La Mishna, per exemple, recull aquesta conversa entre el Cèsar i el cap del Sanedrí El Cèsar li va dir a Rabbí Gamaliel : “vosaltres afirmeu que sempre que es reuneixin deu jueus per a pregar, allí hi haurà la shekina. Aixií doncs, ¿quantes shekinas existeixen ?” El rabbí va cridar al criat del cèsar i li va donar un cop amb un cubell, renyant-lo a crits : “tu, ¿com és que permets que el sol entri a la casa del cèsar ?”. El criat, sense entendre res, es defensava dient : “però si el sol brilla per a tothom !”. Doncs si el sol que no és…
Del Talmud
Els Talmuds recullen les reflexions de diverses generacions de rabbins guiats sempre per un únic objectiu : com fer més transparent la vida quotidiana a la Presència divina, com impregnar el dia a dia d’un esperit de recerca del Rostre. Entre les figures entranyables que trobem en els Talmuds, destaca la de rabbi Hillel, mestre del s.I a.C. Els seus consells es caracterizen per facilitar al màxim els camins, posant sempre l’amor per davant de qualsevol altra consideració. Rabbi Hillel deia -per exemple- estima la pau i busca-la sempre ; estima les criatures i acosta-les a la Torah. O, també : qui no augmenta els seus coneixements, els destrueix. No diguis : quan estigui lliure estudiaré perquè, potser, no estaràs mai lliure. Qui utilitza el seu poder en favor de sí mateix, perirà. No judiquis mai al pròxim fins que tu no et trobis en la seva mateixa situació.Un dia…
Del Buddha
Heus ací una clara explicació del Buddha sobre el risc de perdre’s en especulacions teòriques i no afrontar els problemes reals ; la insistència del Buddha als seus deixebles era que utilitzessin la seva vida, totes les seves forces, per a comprendre què és el que ens manté amb els ulls embenats i canviar-ho. Totes les altres especulacions serien pèrdues de temps que enredereixen la veritable tasca : "Si algú ve i us diu: "Doncs jo no seguiré la vida de puresa que ensenya el Benaurat fins que ell no m'aclareixi si el món és etern o no és etern; si el món és infinit o no és infinit; si el cos i l'ànima són una mateixa cosa, o bé dues de diferents; si el Perfecte perdura després de la mort, o si no perdura, o si perdura i no perdura a la vegada, o si ni perdura ni deixa…
La barca -sermó del Buddha-
El text subratlla la necessitat de no quedar sotmesos a les creences. Els textos clàssics budistes empren un estil de frase curta, fàcil de recordar, ja que es transmetien de memòria. Es va trigar algunes generacions a recollir per escrit les paraules del Buddha (del s.V a. C.). El següent text insisteix en que es tracta d’assolir una comprensió transformadora no de fixar en la ment o els cors les paraules dels mestres. Tota paraula que no serveixi per a transformar serà paraula inútil. Diu el text : "Oh bhikkhus, un home fa un viatge. Arriba a una gran extensió d'aigua de la qual la riba del seu costat és perillosa i espantadora, però l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba, ni pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Pensa: Aquesta extensió d'aigua és gran i la…