Marta Granés

LA LLEI DEL KARMA

UserFiles/Image/buddha.jpg

Explicada des del Centre Budista de ciudad de Mèxic

Els actes porten conseqüències
La doctrina budista fonamental és la de la coproducció condicionada. Tot sorgeix en dependència a certes condicions i res té una essència fixa i bàsica; tampoc nosaltres. El que som ara és el resultat de les condicions del nostre passat. El que serem en el futur vindrà determinat per les condicions del present i un dels factors determinants principals del que serem en el futur és el nostre capteniment actual.

Els nostres actes determinen el que som. Aquesta premissa fa possible una vida espiritual i el Buda així ho entengué. Al començar a canviar el nostre capteniment també comencem a fer-nos diferents. Aquesta és l’arrel de tota creativitat. No estem predestinats a repetir les pautes de capteniment del passat, tornant a ésser la mateixa persona una i altra vegada, sinó que podem convertir-nos en una nova persona. Cada instant de la vida presenta una sèrie infinita de possibilitats.

La llei del Karma
La forma com configurem la nostra personalitat, és a dir, el que som, ve determinat per la mena de Karma que tenim, o sigui, pels actes de voluntat. S’acostuma a pensar equivocadament que el Karma és una forma de retribució universal divina. Tanmateix, molt al contrari, la llei del Karma solament suggereix que les accions volitives comporten conseqüències inevitables. Es tracta, senzillament, d’una extensió de la doctrina fonamental de la coproducció condicionada.

Cinc classes de condicionalitat
Segons el Attahasalini, un dels primers tractats, existeixen cinc classes diferents de condicionalitat o “niyamas”, l’estudi del qual abocarà alguna llum al concepte budista del Karma. La primera classe i la més important és la condicionalitat “física inorgànica”, que comprèn totes les lleis que determinen la forma com funciona la matèria a nivell inorgànic, és a dir, totes les lleis de la física i la química. El següent nivell, una mica superior, és el “físic orgànic”, que abraça totes les lleis de les ciències biològiques. Després tenim el nivell “psicològic”, en el que es troben totes les lleis que regeixen el funcionament involuntari i instintiu de la ment.

Per exemple, el fet de retirar la mà al tocar un ferro roent, constitueix una mostra de funcionament d’aquesta mena de condicionalitat. Després està el nivell “kàrmic”, que agrupa totes les lleis que governen la forma en que l’activitat volitiva afecta a la consciència. Finalment, trobem el nivell “kàrmic”, que descriu el que podríem anomenar també com condicionalitat “transcendental”, una mena que experimenten els membres de l’”arya sangha”. Com aquest nivell de condicionalitat només ens afecta en la mesura que ens relacionem amb aquests éssers il.lustres i, àdhuc, en aquest cas no podríem percebre’l, ho deixarem fora de consideració.

L’èmfasi occidental i oriental
Tenim nocions dels tres primers nivells de condicionalitat (la física inorgànica, la física orgànica i la psicològica) des de l’etapa escolar, quan realitzàvem pràctiques en el laboratori, provocant explosions o fent competir els ratolins en un laberint. A Occident hem penetrat amb més profunditat en aquestes àrees de coneixement que qualsevol altra cultura en la història. En canvi, només tenim una consciència molt rudimentària, àdhuc primitiva, de la dimensió kàrmica o ètica de la vida. A diferència del que acostumem a considerar els occidentals, la vida budista es basa, potser per sobre de tot, en un coneixement de la dimensió kàrmica de la coproducció condicionada, doncs el nucli principal d’aquesta doctrina radica en la possibilitat de canviar les pautes de capteniment, allò que resulta de la comunió de l’ésser amb el samsara.

El que compta és la intenció
L’essència de l’ètica budista resideix en el fet que el capteniment condiciona a l’ésser. Tanmateix, no solament importen els nostres actes. L’estat mental que ens impulsa a obrar és determinant. L’ètica budista és una ètica d’intenció. Els actes en sí mateixos són neutrals. El que importa és l’estat mental, la voluntat que s’amaga darrera l’acció. El budisme no parla en termes de correcte o incorrecte, bo o dolent, sinó que tracta d’intencions positives o negatives. La voluntat positiva, basada en la generositat, l’amor i la claredat, produeix resultats positius des del punt de vista kàrmic, ens allunya de l’engany i ens condueix vers la il•luminació. La voluntat negativa, basada en la cobdícia, l’odi i la ignorància espiritual ens manté en el samsara, girant en una roda infinita de dependència repetitiva i habitual.

Moralitat natural i moralitat convencional
El budisme distingeix entre “moralitat natural” i “moralitat convencional”. Aquesta darrera està integrada per una sèrie de normes i costums que sorgeixen del grup en el qual s’apliquen. Canvia segons el lloc o l’època. Per exemple, algunes cultures practiquen la poligàmia, que és condemnada per altres. Els cristians mengen porc sense cap problema, mentre que els musulmans i els jueus el troben fastigós. La moralitat convencional sorgeix, per regla general, com a resposta a certes circumstàncies socials concretes, però solen sobreviure després d’elles. Per exemple, encara que ja no existeixin raons higièniques per a rebutjar la carn de porc, en Jeddha o Jerusalem encara resulta difícil trobar-la a les carnisseries.

Actes hàbils o maldestres
La moral natural es basa en els fets de la psicologia humana i el funcionament de la llei del Karma. Jutja les accions com a positives o negatives, no a partir dels punts de vista o els costums del grup, sinó per la seva capacitat de generar resultats espirituals beneficiosos. Els actes positius, que ens allunyen del samsara ens aporten una expansió, una claredat i una felicitat més gran i, per tant, menys egocentrisme. Els actes negatius, que reforcen el sentit de l’ego, condueixen a la limitació a l’unir-nos al samsara. En resum, els actes es jutgen com a positius o negatius en funció de la seva capacitat per a apropar-nos a la il•luminació o allunyar-nos d’ella.