Sankara

El reconeixement de la saviesa

“Escolta, oh mestre, les preguntes que vull fer-te. Amb gratitud escoltaré les respostes que sortiran dels teus llavis! En realitat, què són els lligams? Com han començat? Per què continuen existint? Com podem alliberar-nos-en? Què és el no-Ser? Com discernir entre el Ser i el no-Ser? ¡Aclareix-me, t’ho prego, cada un d’aquests punts! ”

Viveka-Suda-Mani (o “La joia suprema del discerniment“) és un escrit atemporal que convida a interrogar-se, com el deixeble del text. Es tracta d’una obra de síntesi del pensament del mestre Sankara (Índia, Kerala, s.IX), considerat com el pare de l’escola advaita vedanta, la via de la no dualitat, a la qual va dotar d’una sòlida base teòrica.

De família brahmánica, Sankara va destacar des de molt jove pels seus comentaris de les Escriptures i el seu esforç per corregir el rígid ritualisme del vedisme. Va viure com a monjo itinerant, predicant la via de la no-dualitat, insistint que l’essència de la realitat és Una, i que en la comprensió-realització d’aquesta unitat, rau la saviesa, l’alliberament, la Veritat, la felicitat. Només existeix l’Ésser, i el fet de sentir-se com entitats separades, diferents, a més de ser una construcció de les nostres ments, és la causa de la inquietud i del sofriment. Sankara aprofundeix en aquesta via de recerca en els seus extensos comentaris sobre les Escriptures, però ofereix la síntesi del seu pensament en aquesta petita gran obra sobre la importància del discerniment, de la lucidesa.

Com a resposta a les inquietuds del deixeble, Shankara va presentant (en un conjunt de formulacions breus) orientacions sobre la naturalesa de la saviesa, les actituds que l’afavoreixen, les trampes i obstacles i, molt especialment, sobre la importància del discerniment, de la lucidesa, de la comprensió. Recollim, com a mostra, alguna d’aquestes “sentències”:

La clara visió de la Realitat només pot ser obtinguda amb els meus propis ulls, per mitjà d’una visió clara, però mai pels ulls d’altri, ni que es tracti d’un savi. Són els meus ulls els que han de veure la Lluna per conèixer-la i no em valen per això els ulls d’un altre.

Ningú es cura d’una malaltia pel fet de repetir el nom d’un medicament sense prendre-se’l. De la mateixa manera, sense l’experiència directa, ningú s’allibera per molt que repeteixi la paraula Brahman. L’estudi de les Escriptures és inútil sense la recerca de la Veritat suprema.

 

Les bones accions serveixen per purificar la ment, però no per aconseguir la percepció directa de la Realitat, la qual cosa és sempre fruit del discerniment i no de les obres, per nombroses que aquestes siguin.

L’esclavitud no pot ser destruïda per les armes, ni pel vent, ni pel foc, ni per les obres encara que siguin infinites en nombre. Els lligams només els pot tallar l’espasa del coneixement, forjada pel discerniment.

Per alliberar-se de tot lligam cal discernir entre l’Ésser i el no-Ser. Només mitjançant el discerniment és possible arribar a reconèixer el propi Ésser com a Sat-chit-Ananda (Ésser-Consciència-Beatitud) i tastar la veritable felicitat.

Molts són els que citen les escriptures, ofereixen sacrificis al peu de l’altar, compleixen els ritus prescrits i adoren les divinitats. Però l’alliberament només s’aconsegueix mitjançant la realització de la identitat amb l’Atman, i no per tots aquests altres mitjans.

Quan el Sol es reflecteix en l’aigua d’una gerra, l’insensat pren aquest reflex pel Sol mateix (…) El savi aparta les seves mirades de la gerra, de l’aigua i del reflex i mira al Sol que és la font de la llum i que il·lumina l’espectacle.

Allò que és més enllà de la casta i la família, el credo i el llinatge. Més enllà de la forma i del nom, del mèrit i demèrit. Més enllà de l’espai i el temps, Això és Brahman i Això ets tu. Medita sobre això en el Lotus del teu cor.

El que està més enllà del llenguatge, el que és absoluta consciència, eterna realitat, Això és Brahman i Això ets tu. Medita sobre això en el Lotus del teu cor.

Allò que és inabastable pels sentits; Allò que la buddhi no arriba a comprendre. Allò que es troba més enllà del pensament, Això és Brahman i Això ets tu. Medita sobre això en el Lotus del teu cor.

El que és substrat del món objectiu, el que és diferent del subtil i el groller, el que no necessita sustentar-se en cap suport, Això és Brahman i Això ets tu. Medita sobre això en el Lotus del teu cor.

El que està lliure de néixer, de créixer, de canviar, de declinar, d’envellir, d’emmalaltir i de morir. El que és indestructible, i projecta, sosté i dissol l’Univers, Això és Brahman i Això ets tu. Medita sobre això en el Lotus del teu cor.

Allò que no podrà mai deixar de ser; allò la calma res no podrà torbar; allò que és eternament lliure, Això és Brahman i Això ets tu. Medita sobre això en el Lotus del teu cor.
(…) Medita sobre Això en el Lotus del teu cor. Apel·la als arguments de l’Escriptura, i fes servir les facultats de la teva intel·ligència. Realitzaràs la Veritat exempta de tot dubte, tan clara com l’aigua que poses al palmell de la mà.