Marià Corbí «No tenemos nada que hacer en esta hermosa Tierra, en este pequeño y maravilloso planeta; no tenemos otra tarea que cumplir que vivir para reconocer toda la maravilla que nos rodea. Vivimos para tener la posibilidad de reconocer. Reconocer es testificar que hemos visto y sentido lo que está frente a nosotros. Reconocer es decirle a todo que hemos advertido su presencia, que hemos visto su esplendor, su belleza, su inmensidad y que nos hemos maravillado de su existencia y la hemos amado. Ese es nuestro destino. Somos una chispa de luz que salta del fuego de la tierra, ilumina por unos instantes lo que le rodea y se apaga volviendo otra vez a la tierra. Hay chispas de luz grandes y pequeñas; brillantes e intensas o más tenues y débiles. No se nos pide que seamos lumbreras ni soles; no se nos pide que nuestra luz sea cegadora; sólo se nos pide que seamos lucidez y reconocimiento.» (p.176)
La presència del Transcendent
La presència del Transcendent es fa sentir arreu, en tot temps i en tot lloc : una certesa que se’ns fa evident tan bon punt ens atansem al llegat de saviesa de les diverses cultures.
Una mostra en són els Upanixads, “comunicacions” o “instruccions” -això vol dir el terme- dels mestres hindús de l’antiguitat als seus deixebles. Paraules que busquen obrir els ulls als deixebles, mostrar-los la via. Escoltem com el Chândogya Upanixad, del segle VII a.C., aproximadament, parla de Brahman, de l’Absolut :
Allò que anomenem Brahman és l’espai exterior a l’home, exterior a l’home.
És l’espai interior de l’home, interior de l’home.
És l’espai interior del cor. És ple. És immutable.
Llum que supera tot esplendor, llum que brilla sobre la terra i més enllà dels cels més alts.
Aquesta és la Llum que brilla en el nostre propi cor.
Tot és, en veritat, Brahman. És l’origen, la fi i la subsistència de tota cosa.
És ment i vida, és llum i veritat, és l’espai immens. Són d’ell totes les activitats, tots els desigs, tots els perfums i tots els gustos.
Més petit que un gra d’arròs, o que un gra d’ordi, o que un gra de mostassa, o que un gra d’escaiola, habita en el meu cor.
Més gran que la terra, més gran que el firmament, més gran que els cels, més gran que tots els móns, habita en el meu cor.
Abraça tot l’univers i, en silenci, és Amor envers totes les coses. Aquest és Brahman.