José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.
La societat de coneixement globalitzada i les seves conseqüències epistemològiques, antropològiques, axiològiques i religioses
Ponència presentada al “Primer Coloquio Internacional. Diálogos: presente y futuro de las religiones y la espiritualiad, sus contextos en Europa y America Latina”.
22-26 de març, 2011. Guadalajara (Mèxic). Organitzen: Universidad de Guadalajara, ITESO, UNIVA, Colegio de San Luís i CETR
(descarregar text complet –pdf-)
Aquest escrit pretén calibrar una sèrie de transformacions produïdes a Espanya, a Europa Occidental en general i altres països, per causes econòmiques, històriques, i culturals, que, al nostre parer, tenen una tendència expansiva inevitable. Les conseqüències d’aquestes transformacions són de tot tipus, però especialment són de caràcter axiològic, antropològic, epistemològic, i religiós.
Una sèrie de grans transformacions en les formes de vida tenen importants conseqüències en el més profund de les nostres concepcions culturals. Aquestes grans transformacions, al nostre parer, són: l’enfonsament complet de les societats preindustrials i l’emigració massiva del camp a la ciutat, la generalització de la indústria, l’assentament de les societats de coneixement, innovació i canvi continu i la globalització. Les conseqüències són: el desmantellament axiològic d’individus i col.lectius, la crisi de l’epistemologia mítica, el canvi de l’antropologia i la crisi mortal de les religions. Per gestionar aquesta difícil situació comptem amb dos potents auxiliars: l’epistemologia axiològica i la intensificació del cultiu de la qualitat humana profunda.