Bodhidharma

LLIÇONS DE BODHIDHARMA (1)

UserFiles/Image/bodhidharma 99.jpg

VEURE LA NO MENT ….

Tractar de trobar un buda o la il•luminació és com tractar d’agafar l’aire. L’aire té nom però no una forma que pugui agafar-se i posar-la a terra, i certament no es pot aprehendre.

Mentre busquis en un altre lloc, mai no podràs veure que la teva pròpia ment és el buda. Tot el que has de fer és veure la teva pròpia naturalesa. Vida i mort són importants, no les pateixis en va.

La teva pròpia naturalesa és buda. I buda és aquell qui és lliure: lliure d’expectatives, lliure de preocupacions. Si no veus la teva pròpia naturalesa i no fas més que passar-te el dia donant tombs buscant en un altre lloc, mai trobaràs buda. La veritat és que no hi ha res a trobar.

La nostra naturalesa mortal és la nostra naturalesa búdica. No hi ha buda més enllà d’aquesta naturalesa. El buda és la nostra pròpia naturalesa. No hi ha buda separat d’aquesta naturalesa, i no hi ha naturalesa separada del buda.

Un buda és una persona despreocupada. No va per aquí i allà perseguint fama i fortuna.

La capacitat de la ment és il•limitada i les seves manifestacions són inesgotables. Veure formes amb els ulls, sentir sons amb les orelles, olorar olors amb el nas, provar gustos amb la llengua, tots els moviments o estats són sempre la teva ment. A cada moment, allà on no arriba el llenguatge, aquesta és la teva ment.

“Buda” és una paraula sànscrita per dir “despert”, “miraculosament despert”. Respondre, percebre, arquejar les celles, parpellejar, moure les mans i els peus, tot això és la teva naturalesa miraculosament desperta. I aquesta naturalesa és la ment. I la ment és el buda. I el buda és el Camí. I el camí és Zen. Però la paraula “zen” és un trencaclosques tant per als necis com per als savis. Veure la teva naturalesa és Zen. Només si veus la teva naturalesa original, el Camí és zen.

El veritable Camí és sublim. El llenguatge no el pot expressar. Qui veu la seva pròpia naturalesa troba el Camí. El Camí no té forma ni so. És subtil i difícil de percebre. És com quan beus aigua: saps com és de freda o calenta però no pots explicar-ho a un altre.

A ferrar-se equivocadament a les aparences de les coses aparta del Camí. L’erudició és inútil i enterboleix la consciència. Les doctrines només serveixen per assenyalar la ment. Un cop s’ha vist la ment, per a què serveixen les doctrines?

No hi ha avantatge en l’autoengany. Tan bon punt els mortals veuen la seva pròpia naturalesa, cessen els lligams. La consciència deixa d’amagar-se. Però només ara podràs trobar-la. Només ara. Si realment vols trobar el Camí, no t’aferris a res.

Una vegada que deixes d’aferrar-te i deixes que les coses siguin, aleshores ets lliure, fins i tot del naixement i la mort. Tot queda transformat, i romans en pau, siguis on siguis. L’essència del Camí és el desaferrament. I l’objectiu dels que practiquen és alliberar-se de les aparences. Els sutres diuen: “el desaferrament és il•luminació perquè nega les aparences”. La budeitat significa consciència.

Saber que la ment és buit és veure el buda. Veure la no-ment és veure el buda. Renunciar a un mateix sense recança és la caritat més gran.

La ment i el món són s’oposen, i la visió apareix en el punt on es troben. La veritable visió es produeix quan món i ment són transparents. I aquesta comprensió és veritable comprensió. Veure res és percebre el Camí i comprendre res és conèixer el Dharma, perquè veure no és veure ni no veure, i comprendre no és comprendre ni no comprendre. Veure sense veure és vertadera visió. Comprendre sense comprendre és veritable comprensió.

La veritable visió no és només veure veient, també és veure sense veure-hi. I la veritable comprensió no és només comprendre comprenent, també és comprendre no comprenent. Si et sembla que ho entens tot llavors és que no comprens. Només quan comprens res és veritable comprensió. Comprendre és ni comprendre ni no comprendre.

Quan comprens, la realitat depèn de tu. Quan no comprens, ets tu qui depèn de la realitat. Quan la realitat depèn de tu, el que no és real es converteix en real. Quan ets tu qui depèn de la realitat, el que és real es converteix en fals. Quan depens de la realitat tot és fals. Quan la realitat depèn de tu, tot és veritat.

Quan la ment apareix, desapareix la realitat. Quan la ment desapareix, apareix la realitat. Qui sap que res depèn de res, ha trobat el Camí. I qui sàpiga que la ment depèn de res sempre serà en el lloc de la il•luminació.


(1) Bodhidharma, monjo budista, s’hauria traslladat de l’Índia a la Xina al voltant de l’any 520 d.C. La tradició el considera l’introductor del zen a la Xina. Amb ell es va anar produint la fusió entre el dhyana (meditació) búdic i el taoisme xinès, donant peu al que es coneix com “l’aroma del Zen”, la possibilitat d’assolir la il•luminació en la més estricta vida quotidiana. La selecció que oferim prové de: Bodhidharma. Enseñanzas Zen. Kairós, 2008.