Nisargadatta P1

1. Silenci amb el capítol 10, de Yo soy Eso    

M.: La idea fixa que té de ser una cosa i una altra és el que l’encega.

Cregui’m quan li dic que és la percepció pura que il·lumina la consciència i el seu contingut infinit. Capti això i visqui-hi d’acord.

P.: vostè em diu que sóc la Realitat Suprema, i jo el crec; però què més puc fer?

M.: Ja li he dit. Descobreixi tot el que no és. Cos, sentiments, pensaments, idees, temps, espai, ser, no-ser, això o allò… Res concret o abstracte que pugui assenyalar és vostè. Amb afirmar-ho verbalment no n’hi ha prou, ho ha de veure. Observi’s a sí mateix, moment a moment. Arribar-ne a ser testimoni é essencial. 

Cada ésser vivent, cada planta i cada animal encarna i incorpora una immensitat indescriptible de complexitat, de procés, d’espai i de temps. Cada un dels éssers que conviuen amb nosaltres, els nostres coetanis en aquest petit planeta que roda en el cosmos, és una immensitat perquè el seu entramat ve dels inabastables espais i llunyanies temporals (….)

Cada ésser viu, cada pedra, planta o animal, ha requerit per ser allò que és, que existissin prèviament les immensitats dels espais siderals en els quals es van formar les estrelles durant mil milions d’anys, on es van extingir i explotar.

Tots els materials dels quals està feta la Terra, les roques, les plantes, i els animals, van passar, per formar-se, pels immensos forns estel·lars i els seus llarguíssims processos. Cada ésser, sigui un terrós de terra, un insecte, una flor, un animal o un ésser humà, ha necessitat que existissin els espais immensos, els immensos sols i també els seus immensos processos.

Així, cada ésser humil, que avui és i demà desapareix, incorpora, en la seva petitesa i insignificança, el temps i l’espai del cosmos. Cada ésser és immensitat.

Es va necessitar tota aquesta immensitat d’espai, de temps i de processos només per obtenir la matèria de la qual estan fetes les coses. Després, per arribar a cada un dels éssers vivents amb els quals convivim, una altra vegada milions d’anys de processos fins a aconseguir cada una de les especificitats; milions d’anys pera arribar a ser un roure, un pi, un gos, una mosca o un ésser humà. I, després, uns altres milions d’anys sobrevivint en una espècie determinada fins  arribar on som ara. Quants milions d’anys de transformacions, de tempteigs i de permanència hi ha en cada rosa, en cada granota, en cada arbre! Cada granota és la presència de tota l’espècie de granotes. La que rauca a prop de la meva finestra ja ho feia al costat dels grans dinosaures. En cada granota, con em cada bri d’herba o en cada matoll, són presents la immensitat dels espais, una història incommensurable i una llarga promesa.

(M. Corbí. El camí interior, més enllà de les formes religioses. pgs. 172, 176-177)

PROPOSTA
1. lectura pausada del primer text
2. atenció a la respiració. Recollir l’atenció atenent a la respiració, seguir el moviment de l’aire. Uns minuts, el temps que ens calgui.
3. situar una fulla, o pedra, o escorça… un element natural davant de cadascú.  Lectura del segon text. Meditació, sentir el text, ajudant-nos de l’objecte que tenim al davant com a punt d’atenció en relació al text.
4. Escoltar uns minuts alguna gravació de granotes, ocells, sons naturals, mantenint la perspectiva de l’eco que ens arriba a través de milers de generacions.
5. Tornar l’atenció a la respiració, una última estona, mantenint consciència de riu de vida que arriba aquí, en mi, en cadascú.