Nisargadatta P6

6. silenci amb el capítol 32 . Nisargadatta:  Yo soy Eso

És un capítol que ofereix diversitat de temes per a poder estirar el fil i aprofundir.

Un dels primers: l’ús que fem i que podem fer de les nostres capacitats de comprensió.

És poc el que necessitem biològicament; els nostres problemes són d’un altre ordre. Els problemes creats pel desig i la por i per les idees falses només es poden resoldre al nivell de la ment. (191)

Els problemes de la humanitat tenen a veure amb el mal ús de la ment. Tots els tresors de la natura i de l’esperit s’ofereixen a l’ésser humà que utilitza la ment correctament.

P: Quin és l’ús correcte de la ment?

M: La causa del mal ús de la ment és la por i la cobdícia. L’ús correcte de la ment és l’ús al servei de l’amor, de la vida, de la veritat i de la bellesa. (190)

_______

aclariment: en aquesta estona fem un parèntesi de les ocupacions, preocupacions, responsabilitats, etc. etc. entorn a la crisi econòmica. Ens situem des d’una altra perspectiva (tot i que sense allunyar-nos de la realitat humana, dels seus patiments i les seves joies…).

La pràctica tindrà a veure amb prendre contacte amb aquella força interior nostra que pot generar desgast, empobriment, tensió, infelicitat… i generar infelicitat, tensió, empobriment en els altres. I també amb l’altra cara de la moneda: amb els efectes de posar la força interior al servei de l’amor, de la vida, de la veritat i de la bellesa.

1. recollir l’atenció amb ajut de la respiració, atendre al flux de l’aire, sense forçar, uns minuts, el temps que calgui.

2. En l’ús de la ment impulsat per la por i els desigs no ens hi detindrem gaire. Tan sols el temps suficient per prendre’n consciència: recordar aquella situació -potser no gaire llunyana-  en el que el nostre interior ha quedat tenyit pels colors de la rivalitat, o competència, o ànsia de reconeixement, o sensació de menyspreu, o d’exigència no satisfeta… Qualsevol dels colors de la por i dels desigs. Recordem com actua la ment en aquestes situacions: gira incansablement en rodó, repetint els mateixos arguments que donen consistència al nostre estat anímic. En sortim enriquits? augmenta la comprensió de les situacions? … etc.

. Uns pocs minuts per prendre’n consciència. I deixem aquests records de costat, tornarem a la respiració, tot preparar-nos per l’exercici. 

3.  Buscarem, mentalment, un rostre (o una situació) que sigui capaç de despertar en nosaltres un somriure de tendresa, de bondat… Aquella criatura, aquella persona gran, aquella escena, aquell animaló… Ens hi recreem reproduint-lo, prenguem-nos tot el temps que calgui fins realment despertar la tendresa, i que aquesta envaeixi tots els racons. Que res més ens ocupi.

 

– Dirigim cap aquella persona o situació els nostres millors desigs, ens hi posem al servei. Al servei de la seva felicitat, de la seva pau, al servei de tot; cap reclam, cap contrapartida, res a canvi. El seu bé, la seva felicitat. Ens hi estem, procurant que aquesta bondat, aquesta tendresa, aquest amor, ens eixampli, ens “desembussi”, que flueixi, que s’expandeixi a cada expiració. Recordem tantes vegades com calgui el “rostre” que ens ha ajudat a mobilitzar-nos.

–  Finalment, tal com estem, dirigirem aquesta força de tendresa cap a les persones d’aquesta sala. No ens cal obrir els ulls; tal com estem, ens situem interiorment al davant d’una persona, i després una altra i una altra. Tal com hem fet abans, ens hi posem al davant des de la fondària del sentir, des de l’estimació fonda, des dels nostres millors desigs cap a ella: que sigui feliç, que visqui plenament, …

– No oblidem d’incloure’ns a nosaltres mateixos en la roda. Aquesta vida que batega aquí, en mi, mereix també el meu profund respecte i estimació.

4. Anirem deixant l’exercici. Uns últims instants d’atenció a la respiració, a la força de vida en nosaltres.

I un moment per la presa de consciència: ha canviat alguna cosa? sentim enriquiment o empobriment? major lligam o major llibertat? …? ….?

(major comprensió del que vol dir Nisargadatta quan parla de “bon ús” de la ment? O quan parla dels problemes que genera el “mal ús” de la ment?)

Tenim per davant unes setmanes de celebracions i reunions familiars. La roda de quefers d’aquests dies ens pot engolir. Però, alhora, pot ser una bona oportunitat per afinar i aprofundir en aquest us de les nostres capacitats al servei de l’amor, de la vida, de la veritat i de la bellesa.