Skip to content

Últims articles

El cómo y porqué del cambio de objeto en la teología

de:LENGUAJE SIMBÓLICO Y TEOLOGÍApor J. Amando Robles[ Deixem la versió original castellana ] Sin duda alguna el título tal como reza es muy genérico, necesitando de concreción. Con tal fin adelantamos que de lo que va a ser cuestión en lo que sigue es de la experiencia religiosa expresada simbólicamente como nuevo objeto de la teología y, por tanto, del cambio copernicano que en esta disciplina se anuncia, si no es que ya está en curso. Para ello, además de…

Llegir més

El camino al que invitan las tradiciones es un camino de sutilidad

Fragmento del libro de Marià Corbí:"Hacia una espiritualidad laica - Sin creencias, sin religiones, sin dioses"El camino de la espiritualidad es el camino de la sutilización porque es la vía al refinamiento del conocer y del sentir.Los humanos somos unos seres que precisamos depredar el entorno para mantenernos vivos. Como depredadores que somos, tenemos que matar y destruir para vivir. El mundo en que vivimos y que sentimos es nuestro campo de caza. Nos vemos forzados, irremisiblemente, a concebir y…

Llegir més

El desconcierto de las organizaciones religiosas

Fragmento del libro de Marià Corbí:"Hacia una espiritualidad laica - Sin creencias, sin religiones, sin dioses"Hemos salido de la época de las sacralidades. Hasta los que se confiesan creyentes están entrando en esa situación. Eso no quiere decir que no haya órdenes considerados más perdurables que otros. Pero incluso lo más perdurable son copas construidas por nosotros mismos; si son más perdurables es exclusivamente porque saben a vino. Los dirigentes de las religiones occidentales (cristianismo, islam y judaismo) continúan pensando…

Llegir més

4. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA

   III. La no-dualitat. 1. L’aspirant que es dedica a exercicis devocionals es manté lligat al Brahman manifestat, mentre imagina que abans de la creació tot era Brahman immanifestat. Aquell qui admet això té una visió limitada de la veritat. 2. Res s’ha originat enlloc encara que sembla existir. 3. Es diu que el Ser (Âtman) es semblant a l’espai, i el éssers individuals (Jîva) als espais limitats que contenen les gerres. Així l’Ésser pren la forma de les diferents…

Llegir més

Un cosmos que dansa

Per al dervix, tot el que existeix dansa, de l’àtom als planetes que graviten al univers. Dansen els animals, la pluja, el vent, també les pedres, els arbres i l’ésser humà. Tot és samâ’, tot dansa al so d’una misteriosa melodia, interpretada en la distància per un executant invisible, com diria Einstein. No existeix en la creació altra cosa que vida i l’essència d’aquesta és el moviment la (re)creació renovada, en cada sístole i diàstole, d’una realitat inacabada, que es…

Llegir més
Back To Top