Skip to content

I si el problema fos la naturalització del món i la realitat de l’animal-humà?

José Manuel Bobadilla Les generacions més joves, i no tan joves, viuen immerses en un món naturalitzat i en una realitat humana que han de donar com real. No hi ha, en el seu imaginari col·lectiu, un qüestionament de la seva quotidianitat que s'escapi del món donat per real. Les preguntes que es plantegen es queden en meres demandes o reivindicacions socials, potser, les qüestions més profundes únicament giren al voltant de la pregunta sobre qui ha dit que o per què les coses són així, en altres paraules, només hi ha un qüestionament sobre la normativitat establerta i/o d'un cert ordre social. D'altra banda, els discursos naturalistes o essencialistes-naturalistes, han atorgat, a la idea de Natura, un ordre ontològic diferent que construeix, a la ment dels joves, una dualitat entre una naturalesa, gairebé humanitzada, i l'ésser humà; aquesta dualitat fa que, tot i saber-se ells part de la natura, se sentin diferents d'ella. Aquí, els qüestionaments són del mateix ordre que en els anteriors: com ens relacionem amb la natura o contraposar el món natural amb el món urbà, és a dir, com s'ha construït la relació entre allò humà i la natura, un qüestionament que queda reduït, una altra vegada, a la normativitat o a un ordre socialment establert.
Llegir més

CETR recomana el llibre – Fragmentar el futuro: Ensayos sobre tecnodiversidad de Yuk Hui (2020)

La nostra civilització, basada en el pensament europeu il·lustrat, exigeix ​​avui una fragmentació i diversificació. La globalització va ser un procés de colonització tecnològica i de sincronització que va fer convergir diferents temporalitats històriques en un únic eix definit per la seqüència Premodernitat-Modernitat-Posmodernitat-Apocalipsi. Els problemes que comporta aquesta cultura monotècnica, que prioritza formes específiques del coneixement vinculades al desig de mesurar, calcular i dominar, porten a l'esgotament dels recursos naturals, la degradació de la vida sobre la Terra i la destrucció del medi ambient. Fragmentar aquest futur que es presenta avui com a inevitable no suposa oposar-se a la intel·ligència artificial o l'aprenentatge automàtic. Tampoc tornar el temps enrere. En tot cas el que busca és escapar de la fantasia transhumanista que subordina els altres éssers als termes del seu propi destí i proposar una nova agenda i una nova imaginació tecnològica que obrin pas a diferents dinàmiques entre allò humà i allò no-humà.
Llegir més

Generació Z, explicada. L’ART DE VIURE EN UNA ERA DIGITAL

Aquest llibre escrit per quatre professores de diverses universitats nord-americanes i del Regne Unit Roberta Katz, Sarah Ogilvie, Jane Shaw i Linda Woodhead (Universitat de Stanford, Harris Manchester College, Oxford University, Lancaster University) a partir de 120 entrevistes a estudiants, tracta sobre les formes distintives de ser, els valors i la visió del món que comparteixen molts membres de la Generació Z. Explica les seves històries amb les seves pròpies paraules, els seus memes i molt més. No pretès ser un estudi definitiu d'aquesta generació; és, més aviat, una instantània de la vida d'alguns membres de la Generació Z als anys 2016-2020, explorant qui són i com es desenvolupen a la seva vida diària. També utilitza la lent de la Generació Z per pensar en els problemes que enfronta el nostre món avui, incloses les paradoxes i pressions que tots trobem, en observar allò que els membres de la Generació Z veuen com les grans preocupacions i com les aborden. En aquest sentit, també és un llibre que espera no només reflectir les vides de la Generació Z, sinó també comprendre com busquen reparar tants aspectes trencats del nostre món.
Llegir més

Ètica de la intel·ligència artificial (IA) i ètica operativa

Marià Corbí La IA, com altres màquines racionals, poden mostrar unes possibilitats bones per als individus i els col·lectius o unes possibilitats dolentes. Calcular i enumerar aquestes possibilitats donarà lloc a unes normatives dús que, com corresponents a màquines racionals, formaran una ètica abstracta i general. En formular aquesta ètica abstracta general, no es té en compte que s'estan tractant els possibles aspectes de la IA des d'una opció axiològica no formulada: la vigent, la liberal, la neocapitalista. Aquesta opció axiològica està donada a la societat com si fos la pròpia, adequada i indiscutible.
Llegir més

Dues formes de conrear l’espiritualitat, la QHP, en les societats de coneixement

Marià Corbí Una forma de cultiu de la Cualitat Humana Profunda (CHP) parteix de l'individu perquè interpreta l'individu des de l'epistemologia mítica, que pretén que el que es concep és com es concep. Parteix de l'individu i l'individu treballa i s'esforça per aconseguir la fidelitat a Déu, l'amor a Déu, la unió amb Ell per amor. És una concepció que es pensa com un progrés en el camí assenyalat per Déu, com una espera de la seva visita, com un camí en el qual s'esperen les ajudes recognoscibles de Déu per arribar a Ell. L'altra modalitat de l'cultiu de l'espiritualitat, de la Qualitat Humana Profunda (QHP), part de proposar-se eliminar la consciència d'individualitat.
Llegir més
Back To Top