Dietrich Bonhoeffer

Un Déu per tapar forats

…. Quin error tan gran utilitzar Déu per a tapar els forats de la nostra ignorància! Allà on se’ns acaben les explicacions hi col•loquem a Déu per a que ens solventi el buit. I així, a mesura que s’amplien les fronteres del nostre coneixement, menys espai queda per a Déu. Si cal buscar Déu en algun lloc és en el que coneixem, no en el que ignorem, en el problema resolt, no en la qüestió pendent. Tant si es tracta de problemes científics com del dolor o la mort. Si només ens interessa Déu com a solventador de problemes, potser aviat l’haurem deixat fora del mapa.

Quina absurditat dir que el cristianisme té les respostes. Les respostes les hem de buscar nosaltres amb totes les nostres capacitats.
Insisteixen en afirmar que el tret diferenciador del cristianisme és la proclamació de la resurrecció, entesa per a després de la mort: salvació de les nostres necessitats i temors, salvació de la mort en un món d’ultratomba millor que aquest. Estic segur que no és aquesta la resurrecció de la que parla l’Evangeli. L’esperança de resurrecció de l’Evangeli és la que restaura als éssers humans al sí de la vida, en aquesta terra, d’una manera radicalment renovada.
Ser cristià no vol pas dir tenir uns determinats costums religiosos o practicar algun tipus especial d’ascetisme. Ser cristià vol dir: ser persona!

(Dietrich Bonhoeffer (1906-1945), teòleg evangelista alemany. Va morir executat al camp de concentració de Flossenbürg. Fragments de: Cartes des de la presó)