Bernat de Claraval

Vull explicar-te la meva experiència

Files/1416416488 San Bernardo T112x128.jpg

Selecció de Francesc Torradeflot.-  Aquest monjo i reformador francès del segle XII, era un espiritual que es va veure obligat per les circumstàncies a implicar-se molt en la seva realitat social i política. Ple, per això, de clarobscurs, potser per això és especialment significativa la seva qualitat humana profunda i la capacitat i gràcia de la seva expressió.

Va ser un dels primers espirituals que va descobrir que a més del “llibre” de la creació i de l’Escriptura, hi havia un llibre encara més proper que era el de la pròpia experiència i, a més , en el seu cas una experiència càlida, la de l’amor. La història de l’espiritualitat cristiana està marcada per aquesta manera de percebre, expressar i experimentar la dimensió absoluta de la realitat, però ell va influir l’espiritualitat afectiva del Císter, de l’espiritualitat franciscana i també dels místics carmelitans.

“Ara, tinguis una mica de paciència amb la meva bogeria (2 Cor 11, 1). Vull explicar-te, com vaig prometre, la meva pròpia experiència en aquesta mena de cosa. No és que sigui important (2 Cor 12, 1), però ho explico per a que sigui útil. Si en treus un profit, em consolaré de la meva bogeria.  Si no, proclamaré la meva bogeria. Admeto que la Paraula ve també a mi, i –parlo bojament (2 Co 11, 17)- ve amb freqüència. Tant freqüentment ha vingut a mi que no m’he adonat de quantes vegades. Vaig percebre que ella ha estat present (adesse sensi); vaig recordar  que ella havia estat allà. Algunes vegades  vaig ser capaç d’anticipar la seva vinguda, però mai la vaig sentir, ni tampoc la seva partida. Fins i tot ara admeto que no sé d’on ella va venir a la meva ànima ni on va anar després que la va deixar, ni per quin camí va entrar o sortir.(…). Segurament no va entrar pels ulls, perquè no és una cosa acolorida; ni per les orelles, ja que no fa soroll. No entra pel nas, perquè qui va crear l’aire no es barreja amb ell (…). Ni entra per la boca, ja que no és res que es mengi ni es begui; ni és explorada pel tacte ja que no és d’aquella naturalesa. Aleshores, com entra? Però potser no ha d’entrar perquè ja és dins? No és quelcom exterior (1 Cor 5, 12). Però potser és per això que ella és bona i jo sé que jo no ho sóc, per això ella no ve de dins meu. M’aixeco més enllà d’allò que era més alt en mi i, guaita, la Paraula estava encara per sobre d’allò! Com un àvid investigador, vaig baixar fins a les més baixes profunditats i, tanmateix, la vaig descobrir encara molt més avall! Si mirava fora,  la trobava molt més enllà de qualsevol cosa meva; si mirava endins, ella era més interior que jo! Aleshores vaig conèixer la veritat d’allò que havia llegit, que ”en Ell vivim, ens movem i tenim el nostre ésser” (Fets 17, 28). (…).

Ja que els seus camins van més enllà de qualsevol investigació (Rom 11, 33), us podeu demanar com puc saber que ell era present? Ell és vida i poder, i tan aviat com venia dins despertava la meva adormida ànima a un instant d’alerta plena. Movia, suavitzava i feria el meu cor (Càntic 4, 9), perquè era fort com una roca i desesperadament malalt. I aleshores començava a arrancar i a destruir, a construir i a plantar, a regar allò que era sec, a il·luminar allò fosc (Jer 1, 10), a alliberar allò encadenat, a escalfar allò fred, tant com a fer els camins torts rectes i les rutes sinuoses planes (Is 40, 4), de manera que la meva ànima pugui beneir el Senyor i tot allò que hi ha en mi pugui beneir el seu sant nom. Per això, quan la Paraula i el Nuvi entraven en mi de tant en tant, la seva arribada no era mai coneguda per cap signe –per paraula, aparença o petjada. Mai vaig ser conscient de qualsevol acció de part seva, ni de qualsevol tipus de mocions enviades a les meves parts més interiors. Com he dit, només vaig entendre que ella era present per la moció del meu cor. ” (SCC 74.5 [2: 242.13-22]) *

 

* Citat a MCGINN, Bernard, The Growth of Mysticism, p. 192. Introducció I selecció preparada per Francesc Torradeflot.