CETR

ZEN – ALGUNS MESTRES DEL SEGLE XX

UserFiles/Image/jardin Zen.jpg

Kodo Sawaki, 1880-1966
(Traducció de Pere Casacuberta)

  Conegut per la seva profunda comprensió del Shobogenzo de Dogen, es va negar a fer-se càrrec de cap monestir, ni tan sols va fixar la seva residència en un temple o dojo. Va ser sempre un monjo errant. Va ser un impulsor de la pràctica del Soto zen al Japó. Amb una gran personalitat la influència de la qual és notable encara avui dia. Va recórrer tot el país ensenyant Zazen tant en universitats com en presons i fàbriques. El seu ensenyament podria ser resumit en dos punts: exactitud a la pràctica de Zazen i estudi constant del Shobogenzo del mestre Dogen.

Va ser el mestre de Taisen Deshimaru, a qui va enviar a transmetre l’ensenyament zen a Occident.

Taisen Deshimaru 1914-1982

Deixeble de Kodo Sawaki, va ser el primer mestre autoritzat per l’Escola Soto japonesa per transmetre a Europa el seu ensenyament.
Va arribar a París el 1967. Durant quinze anys es va dedicar a l’expansió de l’ensenyament zen, va formar més de tres-cents monjos, els primers monjos europeus, va tenir milers de deixebles laics i es van fundar a partir de la seva transmissió, mes de cent cinquanta centres a tot el continent europeu.
Va conèixer el Nembutsu* per la influència de la seva mare una adepta d’aquesta secta i va estudiar el cristianisme al costat de teòlegs i sacerdots. Va entrar en contacte amb l’escola Rinzai fins que finalment va conèixer el seu mestre Soto amb qui romandria durant trenta anys i de qui es convertiria en successor a Occident.

Shunryu Suzuki, 1905-1971

Membre de l’escola Soto. El 1958 es va traslladar a EE.UU. i hi va fundar dos monestirs a San Francisco, els primers monestirs zen fora d’Àsia.

Ensenyava que “en practicar zazen, la nostra ment sempre segueix la nostra respiració. Quan inhalem, l’aire penetra al món intern. Quan exhalem, l’aire surt al món extern El món intern és il·limitat i el món extern també és il·limitat. Parlem del “món intern” i de “món extern”, però en realitat només existeix un món. En aquest món sense límit, el nostre coll és com una porta oscil·lant. Si penseu jo respiro, sobra el “jo”. No existeix tal “jo”. El que anomeno “jo” no és més que una porta oscil·lant, que es mou quan inhalem i quan exhalem. Només es mou, i això és tot. Quan la ment és pura i està tan en calma que pot seguir aquest moviment, no existeix res: ni jo, ni món, ni ment, ni cos; tan sols una porta oscil·lant. ” (Anne Bancroft. Zen, p. 27)

Sobre la pràctica del zazen deia: “Quan us asseieu en la posició de loto, poseu el peu esquerre sobre la cuixa dreta i el peu dret sobre la cuixa esquerra. Al creuar d’aquesta manera les cames, l’esquerra i la dreta es converteixen en una. La posició expressa la unitat de la dualitat: no és ni dos ni un. Aquest és l’ensenyament més important: ni dos ni un. El nostre cos i la nostra ment no són dos ni són un. Si penseu que el cos i la ment són dos, us equivoqueu; però si penseu que són un també us equivoqueu. El nostre cos i la nostra ment són dos i alhora un. Solem pensar que si alguna cosa no és una, serà més d’un; si no és singular, serà plural. Però en l’experiència real, la nostra vida no només és plural, sinó també singular. Cada un de nosaltres és alhora dependent i independent.

Tots morirem al cap d’alguns anys. Si ens limitem a pensar que allà s’acaba la nostra vida, haurem comprès malament. Però, al contrari, si pensem que no morim, també estarem equivocats. Morim i no morim. Aquesta és la comprensió correcta. Alguns poden dir que la ment o l’ànima existeixen eternament, i que només mor el nostre cos físic. Però això no és exactament cert, perquè tant la ment com el cos tenen un final. Però alhora també és cert que existeixen eternament. I encara que els anomenem ment i cos, en realitat són dues cares de la mateixa moneda. Aquesta és la comprensió correcta. (Anne Bancroft. Zen, p. 26)

Seung Sahn, 1927

Mestre zen coreà, va ser abat a Seül, més tard va ensenyar al Japó on va fundar temples a Tòquio i a Hong-Kong. El 1962 va arribar a EE.UU. on ha fundat diversos centres.

Seung Sahn també conegut com Soen-sa que significa ‘mestre zen’ inclou en les seves pràctiques el càntic de mantres, sobretot en els casos d’estudiants que troben dificultats en la meditació de koans. La meditació sobre mantres no és considerada com a diferent de la meditació sobre el koan.

Aquest mestre insisteix a mantenir la ment clara durant tot el transcurs de la vida, ja que la ment quotidiana és el camí. Remarca que les tècniques i les postures corporals no tenen importància, l’important és com es manté la ment en tot moment.

“Algú va preguntar a Soen-sa: ‘ Com puc entendre l’Absolut?
Soen-sa va dir: ‘Has d’entendre’t a tu mateix’.
(Seun Sahn. Tirant cendres sobre el Buda, p.10)

“…A la vostra ment hi ha una espasa de diamant. Si voleu entendre-us a vosaltres mateixos, agafeu-la i talleu: bo i dolent, llarg i curt, anar i venir, alt i baix, Déu i Buda. Talleu-ho tot.
Heu de procedir com si caminéssiu sobre una capa de gel molt prima, concentrant-vos completament en cada un dels vostres passos. Si feu un pas en fals, morireu i anireu a l’infern com una fletxa.
Travessant aquest regne de no-pensament, arribeu a la terra del veritable buit. El veritable buit és anterior al pensament: Aquesta terra no té paraules ni parla; així que en ella no hi ha muntanyes, ni rius, ni Est, Oest, Nord o Sud, ni Déu ni Buda.
Però si us quedeu allà, us aferrareu al buit i ni tan sols Buda no serà capaç de salvar-vos. “
(Seun Sahn. Tirant cendres sobre el Buda, p.126)

Yasutani Roshi, 1885-1973

Pare de família i Mestre de l’escola Soto fa ús del sistema de koans de l’escola Rinzai.
D’altra banda aquest mestre posa èmfasi en l’aspecte religiós del budisme zen, especialment en la fe com a requisit per a la il·luminació.

Va escriure cinc volums de comentaris sobre les col·leccions de koans més coneguts com el Mumonkan, el Hekigan-ku, el Shoyo-roku, el Denkoroku i els Cinc Graus de Tozan. Va viatjar diverses vegades a EE.UU. i Europa per dirigir sesshins.

Enomiya-Lassalle, 1898- 1990

Sacerdot jesuïta que després de residir catorze anys al Japó va començar a practicar zazen el 1943. Va rebre la guia de Harada Roshi i del seu successor Yamada Roshi. En temps del Concili Vaticà II va intervenir en la redacció del Decret de les Missions en el que es convida a aprendre d’altres tradicions. Va introduir a Espanya la línia de l’escola Sanbo Kyodan dels mestres Harada Roshi i Yasutani Roshi. El 1985 va ser rellevat per la seva deixebla i assistent Anna M. Schlüter, que el mateix any va rebre el reconeixement de mestra zen de Yamada Roshi.

Entre 1978 i 1985 es van formar dotze zenkais o grups zen d’aquesta línia a la Península Ibèrica.