{"id":57473,"date":"2016-02-21T00:00:00","date_gmt":"2016-02-21T00:00:00","guid":{"rendered":""},"modified":"2016-08-28T11:37:11","modified_gmt":"2016-08-28T09:37:11","slug":"un_ordre_imaginat_la_funcio_dels_mit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cetr.net\/es\/un_ordre_imaginat_la_funcio_dels_mit\/","title":{"rendered":"Un ordre imaginat. La funci\u00f3 dels mites"},"content":{"rendered":"

Fragment de l’obra de Y.N. Harari. S\u00e0piens <\/em>(Edicions 62, 2015)<\/span>
\nEl grapat de mil\u00b7lennis que van separar la Revoluci\u00f3 Agr\u00edcola de l’aparici\u00f3 de ciutats, regnes i imperis no van ser suficients per permetre l’evoluci\u00f3 d’un instint de cooperaci\u00f3 en massa. Malgrat la falta d’aquests instints biol\u00f2gics, durant l’era dels ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors, centenars de desconeguts van poder cooperar gr\u00e0cies als seus mites compartits.<\/p>\n

Aquesta cooperaci\u00f3, per\u00f2, era flexible i limitada. Cada grup de s\u00e0piens continuava portant la seva vida de manera independent i podia satisfer la majoria de les seves necessitats.
\nUn soci\u00f2leg primitiu que hagu\u00e9s viscut fa 20.000 anys, que no tingu\u00e9s coneixement dels esdeveniments que van seguir a la Revoluci\u00f3 Agr\u00edcola, hauria pogut concloure que la mitologia tenia un abast for\u00e7a limitat. Els relats sobre esperits ancestrals i t\u00f2tems tribals eren prou forts per permetre que 500 persones intercanviessin petxines marines, celebressin un festival de tant en tant i unissin forces per exterminar un grup de neandertals, per\u00f2 res m\u00e9s. La mitologia, hauria pensat el soci\u00f2leg de l’antiguitat, no pot capacitar a milions d’estranys per cooperar cada dia.<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 no ha estat aix\u00ed. Ha resultat que els mites s\u00f3n m\u00e9s forts del que ning\u00fa podia haver imaginat. Quan la Revoluci\u00f3 Agr\u00edcola va obrir la possibilitat que es creessin ciutats atape\u00efdes i imperis poderosos, la gent va inventar relats sobre grans d\u00e9us, p\u00e0tries i societats an\u00f2nimes per proporcionar els vincles socials necessaris. Mentre l’evoluci\u00f3 humana seguia al seu pas de cargol de sempre, la imaginaci\u00f3 humana constru\u00efa sorprenents xarxes de cooperaci\u00f3 en massa, com no s\u2019havia vist mai a la Terra.<\/p>\n

Cap a l’any 8.500 a.C. les poblacions m\u00e9s grans del m\u00f3n eren pobles com Jeric\u00f3, on vivien uns pocs centenars d’individus. Cap al 7.000 a.C. la ciutat de \u00c7atalh\u00f6y\u00fck, a Anat\u00f2lia, comptava entre 5.000 i 10.000 habitants, probablement el nucli de poblaci\u00f3 m\u00e9s gran de l’\u00e8poca. […] L’any 221 a.C. la dinastia Qin va unir la Xina, i poc despr\u00e9s Roma va unificar la conca del Mediterrani. Els impostos recaptats entre 40 milions de s\u00fabdits qin servien per pagar un ex\u00e8rcit permanent de centenars de milers de soldats i una complexa burocr\u00e0cia que donava feina a m\u00e9s de 100.000 funcionaris. En el seu zenit, l’Imperi rom\u00e0 recaptava impostos de fins a 100 milions de s\u00fabdits. Aquests ingressos finan\u00e7aven un ex\u00e8rcit permanent de 250.000-500.000 soldats, una xarxa de carreteres que encara s’utilitzava 1.500 anys despr\u00e9s i teatres i amfiteatres que acullen espectacles fins avui en dia.<\/p>\n

Sens dubte, \u00e9s impressionant per\u00f2 no hem de fer-nos falses il\u00b7lusions sobre les \u00abxarxes de cooperaci\u00f3 en massa\u00bb que operaven a l’Egipte dels faraons o en l’Imperi rom\u00e0. \u00abCooperaci\u00f3\u00bb sona molt altruista, per\u00f2 no \u00e9s sempre voluntari i gaireb\u00e9 mai igualitari. La majoria de les xarxes de cooperaci\u00f3 humana tenen com a objectiu l’opressi\u00f3 i l’explotaci\u00f3.<\/p>\n[…]\n

Totes aquestes xarxes de cooperaci\u00f3, des de les ciutats de l’antiga Mesopot\u00e0mia fins als imperis qin i rom\u00e0, eren \u00abordres imaginats\u00bb. Les normes socials que els sostenien no es basaven en instints arrelats ni en relacions personals, sin\u00f3 en la creen\u00e7a en uns mites compartits.
\nCom poden els mites sostenir imperis sencers? Ja hem parlat d\u2019un exemple d\u2019aix\u00f2: Peugeot. Examinem ara dos dels mites m\u00e9s coneguts de la hist\u00f2ria: el Codi d’Hammurabi, del 1776 aC, aproximadament, que va servir com a manual de cooperaci\u00f3 per a centenars de milers d’antics babilonis; i la Declaraci\u00f3 d’Independ\u00e8ncia dels Estats Units, del 1776 dC, que avui encara serveix com a manual de cooperaci\u00f3 per a centenars de milions d’americans.<\/p>\n

El 1776 aC, Babil\u00f2nia era la ciutat m\u00e9s gran del m\u00f3n. L’Imperi babiloni era probablement tamb\u00e9 el m\u00e9s gran del m\u00f3n, amb m\u00e9s d’un mili\u00f3 de s\u00fabdits. Governava la major part de Mesopot\u00e0mia, que inclo\u00efa pr\u00e0cticament tot l\u2019Iraq modern i parts del que avui \u00e9s S\u00edria i l’Iran. Avui en dia, el seu rei m\u00e9s fam\u00f3s \u00e9s Hammurabi, que deu la fama e principalment al text que porta el seu nom, el Codi d’Hammurabi. Es tracta d’una col\u00b7lecci\u00f3 de lleis i decisions judicials amb l\u2019objectiu de presentar a Hammurabi com un model de rei just, servir com a base per a un sistema legal m\u00e9s uniforme per tot l’Imperi babiloni i ensenyar a les futures generacions qu\u00e8 \u00e9s la just\u00edcia i com actua un rei just.<\/p>\n

Les generacions futures en van prendre nota. L’elit intel\u00b7lectual i burocr\u00e0tica de l’antiga Mesopot\u00e0mia va canonitzar el text, i els escribes van continuar copiant-lo molt temps despr\u00e9s que Hammurabi hagu\u00e9s mort i el seu imperi s’ensorr\u00e9s. Per tant, el Codi \u00e9s una bona font per a comprendre l’ideal d’ordre social dels antics mesopot\u00e0mics.<\/p>\n

El text comen\u00e7a dient que els d\u00e9us Anu, Enlil i Marduk (les principals de\u00eftats del pante\u00f3 mesopot\u00e0mic) van designar a Hammurabi \u00abperqu\u00e8 la just\u00edcia prevalgu\u00e9s a la Terra, per abolir el mal i els malvats, i per impedir que els forts oprimissin els d\u00e8bils\u00bb. A continuaci\u00f3 s\u2019hi enumeren unes 300 sent\u00e8ncies, seguint la f\u00f3rmula: \u00abSi passa aix\u00f2 i aix\u00f2 altre, aquesta \u00e9s la sent\u00e8ncia\u00bb. Per exemple,<\/p>\n

196. Si un home superior deixa borni a un altre home superior, el deixaran borni a ell.<\/em><\/p>\n

197. Si li trenca un os a un altre home superior, que li trenquin l’os.<\/em><\/p>\n

198. Si deixa borni a un plebeu o li trenca un os a un plebeu, pagar\u00e0 60 sicles de plata.<\/em><\/p>\n

199. Si deixa borni a l’esclau d’un home superior, pagar\u00e0 la meitat del valor de l’esclau (en plata).<\/em><\/p>\n

209. Si un home superior colpeja a una dona de classe superior i li fa perdre el fetus, pagar\u00e0 10 sicles de plata pel fetus.<\/em><\/p>\n

210. Si aquesta dona mor, que matin la filla de l’home que li ha pegat.<\/em><\/p>\n

211. Si \u00e9s la filla d’un plebeu a qui li causa la p\u00e8rdua del fetus per una pallissa, pagar\u00e0 5 sicles de plata.<\/em><\/p>\n

212. Si aquesta dona mor, pagar\u00e0 30 sicles de plata.<\/em><\/p>\n

213. Si colpeja a l’esclava d’un home superior i li provoca aix\u00ed la p\u00e8rdua del fetus, pagar\u00e0 2 sicles de plata.<\/em><\/p>\n

214. Si aquesta esclava mor, pagar\u00e0 20 sicles de plata.<\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019enumerar les sent\u00e8ncies, Hammurabi torna a declarar que:<\/p>\n

Aquestes s\u00f3n les justes decisions que Hammurabi, el rei capa\u00e7, ha establert i fa complir al pa\u00eds segons la veritat i el cam\u00ed correcte de la vida. […] S\u00f3c Hammurabi, noble rei. No he estat descuidat ni negligent amb la humanitat, que el d\u00e9u Enlil m\u2019ha confiat cuidar i el d\u00e9u Marduk m\u2019ha encomanat guiar.<\/em><\/p>\n

El Codi d’Hammurabi afirma que l’ordre social babiloni es basa en principis universals i eterns de just\u00edcia, dictats pels d\u00e9us. El principi de jerarquia \u00e9s d’import\u00e0ncia cabdal. Segons el codi, les persones es divideixen en dos g\u00e8neres i tres classes: persones superiors, plebeus i esclaus. Els membres de cada g\u00e8nere i classe tenen valors diferents. La vida d’una plebea val 30 sicles de plata, mentre que l’ull d’un plebeu val 60 sicles de plata.<\/p>\n

\"\"\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El codi tamb\u00e9 estableix una jerarquia estricta en el si de les fam\u00edlies, segons el qual els nens no s\u00f3n persones independents, sin\u00f3 propietat dels seus pares. Per aquest motiu, si un home superior mata la filla d’un altre home superior, la filla de l’homicida \u00e9s executada com a c\u00e0stig. A nosaltres ens pot sembla estrany que l’homicida segueixi impune mentre que la seva filla innocent \u00e9s sacrificada, per\u00f2 a Hammurabi i als babilonis aix\u00f2 els semblava perfectament just. El Codi d’Hammurabi es basava en la premissa que si tots els s\u00fabdits del rei acceptaven la seva posici\u00f3 en la jerarquia i actuaven en conseq\u00fc\u00e8ncia, el mili\u00f3 d’habitants de l’imperi podrien cooperar de manera efica\u00e7. Llavors la societat podria produir prou menjar per als seus membres, distribuir-lo eficientment, protegir-se contra els seus enemics i expandir el seu territori per tal d’aconseguir m\u00e9s riqueses i m\u00e9s seguretat.<\/p>\n

Uns 3.500 anys despr\u00e9s de la mort d’Hammurabi, els habitants de les tretze col\u00f2nies brit\u00e0niques de l\u2019Am\u00e8rica del Nord van considerar que el rei d’Anglaterra els tractava injustament. Els seus representants es van reunir a la ciutat de Filad\u00e8lfia i, el 4 de juliol de 1776, les col\u00f2nies van declarar que els seus habitants ja no eren s\u00fabdits de la corona brit\u00e0nica. La seva Declaraci\u00f3 d’Independ\u00e8ncia va proclamar principis universals i eterns de just\u00edcia que, com els d’Hammurabi, estaven inspirats per un poder div\u00ed. No obstant aix\u00f2, el principi m\u00e9s important que dictava el d\u00e9u americ\u00e0 era una mica diferent del principi dictat pels d\u00e9us de Babil\u00f2nia. La Declaraci\u00f3 d’Independ\u00e8ncia americana afirma:<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Considerem com a evidents aquestes veritats: que tots els homes s\u00f3n creats iguals; que s\u00f3n dotats pel seu Creador de certs drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat.<\/em><\/p>\n

Igual que el Codi d’Hammurabi, el document fundacional nord-americ\u00e0 promet que si els americans actuen segons els seus sagrats principis, milions de persones podran cooperar de manera efica\u00e7 i viure segures i en pau en una societat justa i pr\u00f2spera. Igual que el Codi d’Hammurabi, la Declaraci\u00f3 d’Independ\u00e8ncia americana no era nom\u00e9s un document del seu temps i el seu context: tamb\u00e9 va ser acceptada per les generacions futures. Fa m\u00e9s de 200 anys que els escolars nord-americans la copien i se l\u2019aprenen de mem\u00f2ria.<\/p>\n

Els dos textos ens plantegen un dilema obvi. Tots dos afirmen compendiar principis universals i eterns de just\u00edcia, per\u00f2 segons els americans totes les persones s\u00f3n iguals, mentre que segons els babilonis les persones no s\u00f3n de cap manera iguals. \u00c9s clar, els americans dirien que ells tenen ra\u00f3, i que Hammurabi s\u2019equivoca. Hammurabi, per descomptat, replicaria que ell t\u00e9 ra\u00f3, i que els equivocats s\u00f3n el americans. De fet, s\u2019equivoquen tots dos. Tant Hammurabi com els Pares Fundadors americans imaginaven una realitat regida per principis de just\u00edcia universals i immutables, com ara la igualtat i la jerarquia. Per\u00f2 l’\u00fanic lloc on existeixen aquests principis \u00e9s en la f\u00e8rtil imaginaci\u00f3 dels s\u00e0piens, i en els mites que s\u2019inventen i s’expliquen els uns als altres. Aquests principis no tenen cap validesa objectiva.<\/p>\n

Per a nosaltres \u00e9s f\u00e0cil acceptar que la divisi\u00f3 entre \u00absuperiors\u00bb i \u00abplebeus\u00bb \u00e9s una invenci\u00f3 de la imaginaci\u00f3. Per\u00f2 la idea que tots els humans s\u00f3n iguals tamb\u00e9 \u00e9s un mite. En quin sentit tots els humans s\u00f3n iguals entre si? Hi ha alguna realitat objectiva, fora de la imaginaci\u00f3 humana, que indiqui que som veritablement iguals? Tots els humans s\u00f3n iguals des del punt de vista biol\u00f2gic? Intentem traduir la frase m\u00e9s famosa de la Declaraci\u00f3 d’Independ\u00e8ncia dels Estats Units en termes biol\u00f2gics: Considerem com a evidents aquestes veritats: que tots els homes s\u00f3n <\/em>creats iguals; que <\/em>s\u00f3n dotats pel seu <\/em>Creador de certs <\/em>drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat.<\/em><\/p>\n

Segons la ci\u00e8ncia de la biologia, les persones no van ser pas \u00abcreades\u00bb. S\u00f3n producte de l\u2019evoluci\u00f3. I sens dubte no van evolucionar per a ser \u00abiguals\u00bb. La idea d’igualtat es troba inextricablement entrella\u00e7ada amb la idea de creaci\u00f3. Els americans van treure la idea d’igualtat del cristianisme, que sost\u00e9 que tota persona t\u00e9 una \u00e0nima de creaci\u00f3 divina i que totes les \u00e0nimes s\u00f3n iguals davant D\u00e9u. Ara b\u00e9, si no creiem en els mites cristians sobre D\u00e9u, la creaci\u00f3 i les \u00e0nimes, \u00bfqu\u00e8 significa que totes les persones s\u00f3n \u00abiguals\u00bb?<\/p>\n

[… Segueix una pg. d’argumentaci\u00f3]<\/em><\/span><\/p>\n

\u00a0…<\/em> Igualment, els drets no existeixen en biologia. Nom\u00e9s hi ha \u00f2rgans, capacitats i caracter\u00edstiques. […] \u00abDrets inalienables\u00bb s\u2019hauria de traduir per \u00abcaracter\u00edstiques mutables\u00bb […]<\/span><\/p>\n

Tal vegada aquest raonament indignar\u00e0 els defensors de la igualtat i dels drets humans. \u00c9s probable que la seva reacci\u00f3 sigui: \u00abJa sabem que les persones no s\u00f3n iguals des del punt de vista biol\u00f2gic! Per\u00f2 si creiem que tots som iguals en ess\u00e8ncia, aix\u00f2 ens permetr\u00e0 crear una societat estable i pr\u00f2spera\u00bb. Davant d\u2019aix\u00f2 no hi tinc cap argument. Aix\u00f2 \u00e9s precisament el que vull dir quan parlo d\u2019un \u00abordre imaginat\u00bb. Creiem en un ordre particular no perqu\u00e8 sigui objectivament veritat, sin\u00f3 perqu\u00e8 creure en ell ens permet cooperar de manera eficient i fer una societat millor. Els ordres imaginats no s\u00f3n conspiracions mal\u00e8voles ni miratges in\u00fatils, sin\u00f3 que s\u00f3n l’\u00fanica manera que un gran nombre d’humans t\u00e9 per cooperar efica\u00e7ment. Cal tenir en compte, per\u00f2 que Hammurabi podria haver defensat el seu principi de jerarquia utilitzant la mateixa l\u00f2gica: \u00abJo s\u00e9 que els homes superiors, els plebeus i els esclaus no s\u00f3n classes de persones diferents en ess\u00e8ncia. Per\u00f2 si creiem que ho s\u00f3n, podrem crear una societat estable i pr\u00f2spera\u00bb.<\/p>\n

\u00c9s probable que m\u00e9s d’un lector s’hagi regirat a la cadira en llegir els par\u00e0grafs anteriors. Avui en dia, la majoria de nosaltres hem estat educats per reaccionar d’aquesta manera. \u00c9s f\u00e0cil acceptar que el Codi d’Hammurabi era un mite, per\u00f2 no volem sentir que els drets humans tamb\u00e9 ho s\u00f3n. Si la gent s’adona que els drets humans nom\u00e9s existeixen en la nostra imaginaci\u00f3, \u00bfno hi ha perill que la nostra societat s\u2019ensorri? […]\n

Aquestes pors estan ben justificades. Un ordre natural \u00e9s un ordre estable. No hi ha cap probabilitat que la gravetat deixi de funcionar dem\u00e0, encara que la gent deixi de creure en ella. Per contra, un ordre imaginat sempre est\u00e0 en perill d’ensorrar-se, perqu\u00e8 dep\u00e8n de mites, i els mites s’esvaeixen tan bon punt la gent deixa de creure-hi. Per tal de salvaguardar un ordre imaginat cal fer esfor\u00e7os continus i intensos, alguns dels quals deriven en viol\u00e8ncia i coerci\u00f3.<\/p>\n[…] No obstant aix\u00f2 un ordre imaginat no pot sostenir-se nom\u00e9s mitjan\u00e7ant la viol\u00e8ncia.<\/p>\n[…]\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Com es fa perqu\u00e8 la gent cregui en un ordre imaginat com el cristianisme, la democr\u00e0cia o el capitalisme? En primer lloc, no s\u2019ha d\u2019admetre mai que l’ordre \u00e9s imaginat. Sempre cal insistir que l’ordre en qu\u00e8 es basa la societat \u00e9s una realitat objectiva creada pels grans d\u00e9us o per les lleis de la natura. Les persones s\u00f3n diferents, no perqu\u00e8 ho digu\u00e9s Hammurabi, sin\u00f3 perqu\u00e8 ho van decretar Enlil i Marduk. Les persones s\u00f3n iguals, no perqu\u00e8 ho digu\u00e9s Thomas Jefferson, sin\u00f3 perqu\u00e8 D\u00e9u els va crear aix\u00ed. Els mercats lliures s\u00f3n el millor sistema econ\u00f2mic, no perqu\u00e8 ho digu\u00e9s Adam Smith, sin\u00f3 perqu\u00e8 aquestes s\u00f3n les lleis immutables de la naturalesa.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal educar la gent a consci\u00e8ncia. Des del moment de n\u00e9ixer, cal recordar-li constantment els principis de l’ordre imaginat, que s’incorporen a totes i cadascuna de les coses: als contes de fades, als drames, als quadres, les can\u00e7ons, a l’etiqueta, a la propaganda pol\u00edtica, a l’arquitectura, les receptes, les modes…<\/p>\n

[…]\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El d\u00f2lar, els drets humans i els Estats Units d’Am\u00e8rica existeixen en la imaginaci\u00f3 compartida de milers de milions de persones, i cap individu, tot sol, pot amena\u00e7ar-ne l\u2019exist\u00e8ncia. El fet que jo sol deix\u00e9s de creure en el d\u00f2lar, en els drets humans o en els Estats Units, no tindria molta import\u00e0ncia. Aquests ordres imaginats s\u00f3n intersubjectius, de manera que per canviar-los haur\u00edem de canviar simult\u00e0niament la consci\u00e8ncia de milers de milions de persones, i aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil. Un canvi d\u2019aquesta magnitud nom\u00e9s es pot aconseguir amb l\u2019ajuda d’una organitzaci\u00f3 complexa, com ara un partit pol\u00edtic, un moviment ideol\u00f2gic o una confessi\u00f3 religiosa. Ara b\u00e9, per establir aquestes organitzacions complexes cal conv\u00e8ncer molts desconeguts perqu\u00e8 cooperin entre si. I aix\u00f2 nom\u00e9s pot passar si aquests desconeguts creuen en uns quants mites compartits. Per tant, per poder canviar un ordre imaginat establert, hem de creure en un ordre imaginat alternatiu.<\/p>\n

————-<\/p>\n

Selecci\u00f3 de:\u00a0 Yuval Noah Harari. S\u00e0piens. Una breu hist\u00f2ria de la humanitat. <\/em>Edicions 62, 2015.<\/strong><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fragment de l’obra de Y.N. Harari. S\u00e0piens (Edicions 62, 2015) El grapat de mil\u00b7lennis que van separar la Revoluci\u00f3 Agr\u00edcola de l’aparici\u00f3 de ciutats, regnes i imperis no van ser suficients per permetre l’evoluci\u00f3 d’un instint de cooperaci\u00f3 en massa. Malgrat la falta d’aquests instints biol\u00f2gics, durant l’era dels ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors, centenars de desconeguts van poder…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":57474,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"post_series":[],"class_list":["post-57473","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","entry","has-media"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cetr.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57473","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cetr.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cetr.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cetr.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cetr.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57473"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cetr.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57473\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":59457,"href":"https:\/\/cetr.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57473\/revisions\/59457"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cetr.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/57474"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cetr.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57473"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cetr.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57473"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cetr.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57473"},{"taxonomy":"post_series","embeddable":true,"href":"https:\/\/cetr.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/post_series?post=57473"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}