Skip to content

SERVEIXEN ELS VALORS QUE HEM REBUT?

Trobada organitzada per l’Escola Europea d’Humanitats
18 i 19 de febrer de 2020, de 17 a 20.30 hores

VÍDEO: https://escolaeuropeadhumanitats.com/trobades/serveixen-els-valors-que-hem-rebut/

TEMÁTICA proposada per M. Corbí

Mai abans l’espècie humana havia patit un canvi tan dràstic, i en un espai tan curt de temps,  en les seves maneres de supervivència com el que estem vivint: trànsit de les societats preindustrials i industrials a les societats d’innovació i creació contínua, anomenades societats del coneixement. Estem passant d’unes societats estàtiques, que durant mil·lennis van viure fent fonamentalment el mateix i repetint el passat (les preindustrials), o pseudoestàtiques (les industrials), que, encara que van canviar les seves ciències i tecnologies, es van interpretar  com fixes perquè van pretendre no tocar els seus principis ideològics i axiològics, a unes societats dinàmiques que tendeixen a viure de la indagació i la creació contínua en ciències i tecnologies, en interacció mútua i, mitjançant aquestes, de la creació sostinguda de nous productes i serveis.

Aquests creixements en acceleració alteren profundament les maneres de viure dels col·lectius. Els canvis en les maneres de viure afecten els seus sistemes de valors i els seus projectes axiològics de vida col·lectiva, rebuts de les religions o de les ideologies; sobretot concerneixen les generacions més joves. La conseqüència d’aquests canvis ràpids és un desmantellament axiològic dels grups humans, precisament quan més necessitem uns valors sòlids per manejar la gran potència de les nostres tecnociències, que ja estan danyant el medi ambient i provocant l’extinció d’espècies i la inhabitabilitat del planeta.

Estem passant de societats basades en la repetició i la submissió a societats basades en la innovació contínua i la indagació i creació lliure. Això suposa que estem transitant dels valors rebuts de manera heterònoma cap al fet d’haver de construir-nos-els nosaltres mateixos autònomament. Aquesta situació ens enfronta amb un problema que abans mai no havíem hagut d’abordar: construir els nostres propis sistemes de valors, els nostres projectes axiològics col·lectius. Els avantpassats no ens van llegar com ho van fer, perquè, en interpretar-los com a heterònoms, no van ser conscients que ells mateixos van ser-ne, de fet, els autors. Podríem dir que en les seves ments i sentiments tenien vedat d’investigar-los.

Així, doncs, ens enfrontem a tres problemes principals:

  • En societats contínuament accelerades, són vàlids els valors de sempre?
  • Qui haurà de construir aquests nous sistemes de valors, aquests nous projectes de vida col·lectiva?
  • Com caldrà construir-los?

Aquestes qüestions són les que intentarem il·luminar; solucionar-les ens ocuparà probablement un temps.

Participants

Marià Corbí: Doctor en Filosofia i epistemòleg
Josep Ramoneda: Filòsof i periodista
Daniel Gamper: Filòsof
Gemma Pinyol Jiménez: Politòloga, experta en migracions
Alejandra Boni Aristizábal : Doctora en Dret i catedràtica de l’Universitat Politècnica de Valencia
José Luis Villacañas: Catedràtic d’Historia de la Filosofia
Koldo Saratxaga: Enginyer i emprenedor
Joan Subirats: Politòleg
Joan Francesc Pont: Catedràtic de Dret Financer
Pascual Ortuño: Jutge, magistrat de l’Audiència de Barcelona

Volver arriba