John Berger ¿Se puede escribir todavía algo sobre él? Pienso en todas las palabras que ya se han escrito, incluidas las mías, y la res- puesta es “no”. Si miro sus cuadros, la respuesta vuelve a ser “no”, aunque por una razón diferente: sus cuadros invitan al silencio. Casi iba a decir que ruegan silencio, y eso habría sido falso, pues ni una sola de sus imágenes, ni siquiera la del anciano con la cabeza entre las manos en el umbral de la eternidad, muestra el menor patetismo. Siempre detestó inspirar compasión y hacer chantaje. Solo cuando veo sus dibujos me parece que merece la pena añadir algunas palabras. Tal vez porque sus dibujos tienen algo de escritura, y a menudo dibujaba en las cartas. El proyecto ideal habría sido dibujar el proceso que llevaba a sus dibujos, tomar prestada su mano de dibujante. Sin embargo, lo intentaré con palabras.
Apunts d’art no-dual. L’ (altre) dit que assenyala la lluna (2)
A quin oferiment ens convida l’Art? A comprendre i a sentir com la Veritat i la Bellesa s’estan explicitant a través de les formes de l’obra d’art. A contemplar el rostre de la Realitat absoluta a través de l’obra d’art. Ni més ni menys.
L’art és una via de comprensió-sentir que utilitza l’expressió formal. S’expressa mitjançant les formes a través dels sentits. L’obra d’art no-dual és Realitat-absoluta-formal que és comprensió no-dual de la Realitat.
Tant per l’artista com creador com per l’esteta com contemplador no és un camí fàcil. El mestre de Castaneda, don Juan, li diu:
2.
A quin oferiment ens convida l’Art? A comprendre i a sentir com la Veritat i la Bellesa s’estan explicitant a través de les formes de l’obra d’art. A contemplar el rostre de la Realitat absoluta a través de l’obra d’art. Ni més ni menys.
L’art és una via de comprensió-sentir que utilitza l’expressió formal. S’expressa mitjançant les formes a través dels sentits. L’obra d’art no-dual és Realitat-absoluta-formal que és comprensió no-dual de la Realitat.
Tant per l’artista com creador com per l’esteta com contemplador no és un camí fàcil. El mestre de Castaneda, don Juan, li diu:
El món és extremadament misteriós. No lliura els seus secrets fàcilment.
Un mestre zen dèia:
Si la suor no t’ha xopat completament, no esperis veure un palau de perles en un bri d’herba.
3.
L’àmbit conceptual, no és l’àmbit “natural” de l’art, per dir-ho d’alguna manera. No és possible un art conceptual. Ni desitjable des del punt de vista d’un art no-dual. Altra vegada el mestre zen, Yüan-wu, ja advertia als seus deixebles i és perfectament aplicable a l’art:
Pretendre estudiar zen conceptualment és com tractar de perforar el gel a la recerca de foc o com intentar cavar un forat per a trobar el cel. D’aquesta manera només aconseguiràs fatigar la teva ment.
4.
Dèiem abans que no era un camí fàcil. Quin/s obstacle/s ens impedeixen refinar-nos per a poder fer camí en la via de l’art no-dual? Començarem apuntant en primer lloc l’ego-centrament.
Considero que la creació artística és més una purificació que una expressió del ‘jo’.
diu Gao Xingjian i continua,
Si l’expressió d’un artista només és un mitjà per a expressar directament el seu ‘jo’, el seu art es tornarà totalment absurd. El ‘jo’ és una massa caòtica o un forat negre original.
Ara és Balthus qui sentència:
Per això la pintura em demana que renunciï a mi mateix, que em negui a proclamar el meu jo com qui agita un estendard, m’exigeix esforç, molt esforç.