Inici

Teresa Guardans Estem vivint els efectes de l'anomenada “economia de l'atenció” o “capitalisme de l'atenció”, un model econòmic que basa l'obtenció de beneficis en la captació i la manipulació de l'atenció de milers de milions d'éssers humans. Un model econòmic que desenvolupa tota mena de recursos i estratègies per tal de capturar l’atenció humana en l’entorn digital, fragmentant-la i allunyant-la de l’entorn “presencial”, per tal de crear necessitats i dependències que generin demandes que el mercat s’encarregarà de satisfer. Quins efectes pot tenir sobre el desenvolupament de la qualitat humana? Ens fixarem en alguns factors ben concrets.

CETR Aquest mes, un grup de monjos budistes va culminar una peregrinació de 3700 km des de Texas fins a Washington, D.C., després de 108 dies de caminada, amb el propòsit de promoure la pau, l'atenció plena i la unitat en un context de creixent polarització social. Durant el recorregut van rebre suport de diverses comunitats i van atreure àmplia atenció pública. L'arribada a la capital va ser marcada per una cerimònia interreligiosa a la Catedral National de Washington, on líders de diferents tradicions es van unir per destacar la importància de la compassió, el diàleg i la convivència pacífica.

Queralt Prat-i-Pubill Escric aquest text en un moment d’avanç accelerat de la Intel·ligència artificial (“IA”). Aquest fenomen no només afecta a la nostra manera de treballar o de comunicar-nos, sinó que incideix en la nostra concepció de coneixement, la realitat i el món. En resum, les nostres concepcions i, per tant, afecta a la creació del nostre futur. Dos aspectes fonamentals m’animen, un, la comprensió, de quines son les idees que es socialitzen sobre la IA i la segona, algunes reflexions sobre la nostra concepció de què vol dir ser humà quan els sistemes de IA poden desenvolupar tasques “intel·ligents” millor que nosaltres.

Pere Rius «... No totes les idees floreixen quan jo vull, ni com jo vull. Hi ha períodes de creixement exuberant i períodes de repòs, com les estacions. I potser en aquests períodes de “descans”, quan sembla que no passa res, és quan el “sòl” interior s’està regenerant …» En aquest article, el pintor Pere Rius ens permet acompanyar-lo a l’interior del procés creatiu. Ens parla d’indagació, d’humilitat, d’espera, d’acceptació, d’ofrena, de cultiu...

José Manuel Bobadilla L'article planteja una crítica a la manera com s'entén el pas cap a les anomenades societats del coneixement, assenyalant que aquest procés no suposa una transformació real mentre continuï dominat pel capitalisme neoliberal. La ciència i la tecnologia han estat absorbides per un sistema basat en l'individualisme, el lliure mercat i la rendibilitat a curt termini, cosa que impedeix afrontar de manera efectiva tant la crisi ecològica global com el canvi profund en les formes de viure i sobreviure, avui marcades per la interdependència i el coneixement. Davant de discursos com el “capitalisme verd”, el “capitalisme conscient” o el “multicapitalisme”, l'article exposa que aquestes propostes no trenquen amb la lògica del sistema, sinó que la maquillen incorporant selectivament crítiques ecològiques i socials per assegurar-ne la continuïtat. Transitar cap a les societats del coneixement, només serà possible mitjançant un projecte axiològic col·lectiu que superi l'individualisme, reconegui la interdependència entre éssers humans i naturalesa, i situï el desenvolupament científic i tecnològic al servei del benestar comú i de la vida en conjunt.