Inici

José Manuel Bobadilla Som un animal-lingüístic que ha pogut desenvolupar, gràcies a estar constituït per la llengua, la possibilitat del "hacer técnico". La distància objectiva de què ens dota la capacitat lingüística permet veure l'objecte amb la distància suficient per poder manipular-lo. Això mostra tres coses (1) que allò que tenim davant com a objecte està buit d'entitat, ja que si tingués una entitat o realitat per si mateix no estaria subjecte a les modificacions humanes, (2) no hi pot haver "hacer técnico" sense interès, distanciament i silenci i (3) com a IDS és d'arrel animal cal assumir que el "hacer técnico" també ho és.

CETR Com afrontar el repte d'educar a la infància i l'adolescència en la relació amb la tecnologia? Passem moltes hores davant dels dispositius tecnològics i això, que és el futur que ens espera, no es pot deslligar d'un cultiu de la sensibilitat humana imprescindible a les noves societats del coneixement. La tecnologia ens canvia la vida, elimina la distància en les comunicacions, constantment ens obre a noves idees, ens proporciona nous artefactes amb noves capacitats. Està clar que la innovació tecnològica ha arribat per quedar-se. A l'atracció extrema cap al fet tecnològic, avui amb els mòbils i demà amb noves creacions com el metavers, cal posar-li un contrapès tan gran, que ajudi a entendre als vostres fills i filles, quan el món que veuen a les xarxes és fictici i quan no ho és. Cal posar un contrapès en la sensibilitat perquè comprenguin quan viure immersos en la realitat tecnològica resulta en un empobriment de la sensibilitat respecte al món que tenen al seu abast.

Marià Corbí Si fem una comparació entre les religions i grans corrents espirituals de la història de la humanitat, veiem que es poden dividir en dos grans grups: les religions i tradicions espirituals que treballa per accedir a la dimensió absoluta i a la qualitat humana profunda des del cor, és a dir, des del sentir profund, i les que treballen des de la ment. Aquests dos grans blocs es contraposen també que, les que treballen des del cor són teistes, i les que treballen des de la ment no són teistes. Aquests dos grups també estan situats a l'espai: les tradicions teistes són principalment occidentals i les tradicions no teistes són principalment orientals. Les tradicions teistes usen principalment narracions i símbols, i les tradicions no teistes usen preponderantment argumentacions i raons.

CETR És una constatació de l'epistemologia axiològica. Però definim primer epistemologia axiològica i dimensió absoluta. Epistemologia axiològica és la disciplina que estudia com es generen, quin paper juguen, on es fonamenten, com es transmeten, com es transformen els fenòmens axiològics humans, és a dir allò que considerem valuós a nivell individual i col·lectiu. Dimensió absoluta de la realitat, absoluta en sentit etimològic 'ab-soluta' com a 'solt de'. Sorgeix com a fruit de la parla. L'acte concret de la parla que és la llengua possibilita traslladar el significat de les realitats a un suport acústic. La llengua permet traspassar el significat de la cosa a la paraula, i això vol dir traslladar l'estimulació de la cosa per als individus, a un suport acústic, el significant.

Els mestres en general i els que estudiarem en aquest cap de setmana 26-27 de novembre, Juan de la Cruz i Sutra Lankavatara, diuen que el sentir profund sense forma que rep la notícia d’allò quotidià, és la dimensió absoluta de la realitat mateixa, és la mateixa subtilitat sense cap dualitat. Aquest sentir profund que adverteix allò subtil gratuït no és diferent de la quotidianitat. La conclusió que treuen és que la dimensió relativa, el misteri de la immensitat dels mons és el sentir profund (no sentiments). Per tant, el nostre sentir profund sense forma, el nostre sentir la subtilitat és ja aquí, és la dimensió quotidiana.