Català
Español
English
Últims articles
L'accés a la dimensió absoluta. Reflexions sobre el sentir
Gràcies a la nostra construcció lingüística tenim dues dimensions de la realitat i dues dimensions en el sentir: el "sentir sistema de senyals per sobreviure amb eficàcia" i el "sentir profund incapaç d'acotacions". Podríem donar-los dos noms diferents per distingir-los amb claredat: afectivitat i sentir profund. Intentem precisar què és el sentir i amb quins rostres es presenta...
Apropar els ciutadans a la política i a la presa de decisions polítiques, una experiència en marxa a Bèlgica
Bèlgica ha iniciat a manera de prova donar més participació i poder als ciutadans deslligats dels partits. Ho està provant en alguns municipis i barris de les ciutats com al centre de Brussel·les. Per sorteig es constitueixen consells d'11 persones triades a l'atzar a les quals s'uneixen 6 representants d'associacions veïnals que discutiran sobre l'ús dels pressupostos alguns dels quals arriben al milió d'euros anuals i que després haurà de ser aprovat pels altres residents del barri o municipi.
La generació Millennials i la nova política
Tenim alguns indicadors clars que ens trobem davant d'una nova generació que, educada en un entorn plenament digital, té una aproximació diferent a la política. Aquesta realitat reclama una forta reformulació de les estructures polítiques tradicionals per a la seva supervivència. A el mateix temps, es formulen nous formats, amb nous valors, nous líders que signifiquen un evident xoc amb les estructures tradicionals, incapaços de reformular a la velocitat que aquesta nova generació demanda.
L'espiritualitat per la via de la submissió de societats anteriors
Parlar de "l'espiritualitat per la via de la submissió" equival a parlar d'aconseguir la qualitat humana i la qualitat humana profunda per la via de la submissió. Aquesta forma de conrear la gran qualitat humana és inassumible per les societats de coneixement que són de contínua indagació, creació i canvi en tots els aspectes de la vida.
CONFERÈNCIA “LA CRISIS DE LA DEMOCRACIA LIBERAL EN EL MUNDO”
Els moviments socials no són moviments polítics. Els moviments polítics són polítics, busquen transformar l'Estat. Els moviments socials busquen l'emergència, la difusió, el debat de noves formes culturals. Els ciutadans no tenen confiança ni en els seus parlamentaris, ni en els seus governs, ni en els seus presidents, ni sobretot en els seus partits polítics. Hi ha un rebuig unànime de tots els partits, no són considerats legítims ni viables. Més concretament pensen que la classe política s'ha tancat en si mateixa, només parlen entre ells, i no es preocupen dels interessos dels ciutadans més que per vendre una opció en un mercat electoral cada quatre anys.