skip to Main Content

Conseqüències de les noves tecnociències (TC)

Les noves tecnologies en desenvolupament exponencial (Big Data, IA, robòtica, nanotecnologia, nanotubs, nanofibres, biotecnologia, computació quàntica, etc.) han de portar-nos a reflexionar seriosament sobre com volem viure els humans amb tot aquest aparell de coneixements, tecnologies i possibilitats bones i dolentes que s'obren amb tots aquests sabers. El desenvolupament d'aquests sabers i tecnologies exigeix que ens plantegem un nou projectes axiològics col·lectius (PAC) per a la humanitat. No podem continuar, sense gravíssimes conseqüències, manejant-amb el projecte axiològic col·lectiu -PAC -neocapitalista d'explotació de l'mig i dels col·lectius humans. És totalment insostenible i més com més creixin aquestes TC.
Llegir més

Ètica a la Societat de Coneixement

Les condicions de supervivència pròpies de les societats que viuen de la creació de ciència i tecnologia, productes i serveis en equips d'interdependència obliguen a replantejar l'ètica. No és possible en les societats de coneixement fonamentar l'ètica en la racionalitat pròpia de la naturalesa humana.
Llegir més

REFLEXIONS SOBRE L’ART EN LES SOCIETATS DE CONEIXEMENT

L'art és l'expressió de la dimensió absoluta des dels sentiments humans, o des de formes, colors i textures purs que no fan referència a res.   No és expressió del que sent l'artista davant d'una cosa, encara que aquest sentiment de la individualitat de l'artista en la dimensió relativa influeixi en la seva expressió de la dimensió absoluta.    L'art és expressió del sentir profund humà davant la realitat, tot i que sembla que es contamini amb el sentir que funciona com a sistema de senyals, els sentiments, el bon art unifica les nostres dues dimensions del sentir en la seva dimensió profunda.   Les arts en les societats de coneixement (SC) exerceixen una funció central, que és fomentar, cultivar la dimensió absoluta (DA) per generar, mantenir i portar al creixement de la qualitat humana i la qualitat humana profunda als col·lectius. Les arts són imprescindibles pel bon funcionament de les societats de coneixement. L'art com una forma de el cultiu de la DA és el fonament de les SC.
Llegir més

La societat de coneixement un destí inevitable per a tothom

La història ha conduït a l'espècie humana a haver d'enfrontar un greu problema: el creixement contínuament accelerat de les ciències i tecnologies en una interacció mútua, cada dia que passa, més profunda i ràpida. Aquesta acceleració dels processos tecnocientífics té greus conseqüències axiològiques per a tots els nivells de la vida dels col·lectius i dels individus.
Llegir més

Introducció al llibre Pandemia: La covid-19 commou al món

«No em toquis», segons Juan 20, 17, és el que li va dir Jesús a Maria Magdalena quan ella ho va reconèixer després de la seva resurrecció. Com he d'entendre jo, un ateu cristià confés, aquestes paraules? En primer lloc, vull associar-les amb la resposta de Crist quan els seus deixebles li pregunten com sabran que ha tornat, que ha ressuscitat. Crist els diu que estarà allà on hi hagi amor entre els seus creients. Estarà allà no com una persona a qui es pot tocar, sinó com el vincle d'amor i solidaritat entre la gent. De manera que «no em toquis, toca i relaciona't amb els altres en l'esperit de l'amor».
Llegir més
Back To Top