Les Societats de Coneixement, si no pretenen portar-nos al desastre, hauran de fonamentar totes les seves construccions des de l’experiència de la Dimensió Absoluta
Marià Corbí A un vivent que té un doble accés a la realitat se li plantegen dues possibilitats: una és fer totes les construccions culturals recolzades en la nostra condició necessiteu i, per tant, en l'autoreferència a la nostra condició de vivents, la qual cosa suposa que fem les construccions i la seva gestió des de la nostra egocentració que, per les dificultats que es presenten, es transforma en egoisme. L'altra possibilitat recolzem totes les nostres construccions culturals en l'experiència de la dimensió absoluta de la nostra condició humana. La humanitat, en tota la seva història, ha fonamentat tots els trets de la cultura i les seves construccions al servei de la nostra condició d'individualitats necessitades mogudes per l'ego, les necessitats i els desitjos. Des d'aquell individu necessitat i egoista es van construir tots els tipus d'organitzacions socials, tots els col·lectius, països, etc. Tota la realitat de la terra és aquí al nostre servei, disposada a la nostra explotació.
La qualitat humana en textos de saviesa
Montserrat Cucarull Una reflexió sobre els resultats obtinguts d'una lectura realitzada alhora de tres textos de saviesa allunyats culturalment i pertanyents a diferents tradicions espirituals, com són l'Evangeli de Lluc (tradició cristiana), els ensenyaments de Lin Chi (budisme), i l'Alcorà, (Islam). Tot un repte per què tot allunyant-se de prendre's al peu de la lletra el què diuen els textos, Cucarull en fa una lectura simbòlica indagant les seves propostes de qualitat humana (CH) i qualitat humana profunda (CHP) des de diferents perspectives, a través de les experiències i vivències de tres grans mestres. El repte per a l'autora consistirà a saber llegir aquests textos, intentant identificar allò que és propi del moment cultural, històric i de la tradició en què van ser escrits i sense necessitat de creure res, poder captar i certificar la qualitat humana que traspuen.
El sentir és el guia
Marià Corbí Oferim una petita selecció de AL FINAL DE LA AVENTURA, l´última publicació de Marià Corbí, un nou conjunt de reflexions afrontant les infinites qüestions que planteja la gran transformació cultural que vivim. (Bubok, 2026. pgs. 314-320). Veurem com, per a l'animal humà, el sentir és el guia: com a sistema de senyals guia el dia a dia, com a sentir profund guia l'orientació de la vida. És el fonament de la convivència humana i de la interdependència als equips.
Què és l’anomenat «efecte perspectiva»?
CETR Les imatges més icòniques de la Terra des de l'espai provenen del programa Apol·lo i ara, més recentment, de les imatges fetes per la missió espacial d'Artemis II. Una d'aquelles primeres fotografies fetes per l'astronauta Harrison Schmitt de l'Apolo 17 es va anomenar La Canica Azul; una foto que simbolitza allò que l'escriptor Frank White anomenaria «efecto perspectiva» i que és definit de la manera següent: «Un sentiment místic de profunda conscienciació que senten molts dels que han experimentat vols espacials i han pogut veure la totalitat del nostre pàl·lid punt blau d'una sola vegada».
Novetat editorial – El encuentro – de Marià Corbí
Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.