REFLEXIONS SOBRE L’ART EN LES SOCIETATS DE CONEIXEMENT

REFLEXIONS SOBRE L'ART EN LES SOCIETATS DE CONEIXEMENT

Marià Corbí

L'art és l'expressió de la dimensió absoluta des dels sentiments humans, o des de formes, colors i textures purs que no fan referència a res.
  No és expressió del que sent l'artista davant d'una cosa, encara que aquest sentiment de la individualitat de l'artista en la dimensió relativa influeixi en la seva expressió de la dimensió absoluta.
   L'art és expressió del sentir profund humà davant la realitat, tot i que sembla que es contamini amb el sentir que funciona com a sistema de senyals, els sentiments, el bon art unifica les nostres dues dimensions del sentir en la seva dimensió profunda.
  Les arts en les societats de coneixement (SC) exerceixen una funció central, que és fomentar, cultivar la dimensió absoluta (DA) per generar, mantenir i portar al creixement de la qualitat humana i la qualitat humana profunda als col·lectius. Les arts són imprescindibles pel bon funcionament de les societats de coneixement. L'art com una forma de el cultiu de la DA és el fonament de les SC.

Llegir més
NOVETAT EDITORIAL: AL ANOCHECER

NOVETAT EDITORIAL: AL ANOCHECER

Marià Corbí

Les paraules no arriben per expressar adequadament el misteri de la realitat, de la vida i del viure humà. Només poden apuntar en aquesta direcció, intentar tocar-lo sense aconseguir-ho mai. Hem indagat nostre propi ser. Sabem que és només un intent maldestre.

Llegir més
El Meu Déu

El meu déu

Rupi Kaur

Una petita selecció del poemari "El sol i les seves flors" (Empúries, 2018) de Rupi Kaur (n. 1992), escrittora, il·lustradora i fotògrafa canadenca. "Marcir-se", "caure", "arrelar", "alçar-se" i "florir" són els apartats d'aquesta obra en la qual, amb la metàfora del creixement de les flors com a fil conductor, l'autora parla de renaixement després de la caiguda en el profund abisme.

Llegir més
Aprendre A Escoltar, A Mirar, A Sentir I Veure. Aprendre A Viure

Aprendre a escoltar, a mirar, a sentir i veure. Aprendre a viure

Nadia Boulanger

"Sense valorar i cultivar allò que som no és possible tocar bé, ni pensar bé, ni viure bé." Nadia Boulanger (1887-1979), pianista, directora d'orquestra i mestra de composició, reflexiona sobre la importància de l'atenció, sobre el que vol dir aprendre, sobre els fonaments d'una vida amb sentit... És una petita tria d'un llibre que, tot ell, és una joia: Bruno Monsaingeon. "Mademoiselle: Conversaciones con Nadia Boulanger." (Barcelona, Acantilado, 2018. 174 p.)

Llegir més
Magorium Y La Tienda Mágica De Juguetes

Magorium y la tienda mágica de juguetes

Marià Corbí

Un text extret de la darrera publicació de Marià Corbí, PERPLEJIDADES (Bubok, 2018). El llibre és essencialment un poemari, però inclou aquest text que ens sembla que ajuda a emmarcar el sentit del conjunt 'd'indagacions en vers'. "Vivim l'ancianitat com una època de pèrdues -diu- [...] Una etapa que podria ser de pau, de felicitat, de reconciliació amb tot, tendeix a convertir-se en una etapa de frustració, de pena i de por davant la fi imminent... "

Llegir més